Controvèrsies: la distribució dels talents, el
repartiment de la riquesa o la loteria de les malalties implícites,
que es desfilen com nilons del codi genètic. Tot plegat desvetlla la
pregunta: L’home és mesquí per naturalesa i després es va
purificant per condicionaments kàrmics o pel contrari és una
elecció del present amb una supeditada e imprecisa variabilitat? Una
conclusió inapel·lablement acceptada afirma que les persones
roines, per raons obvies, són més fàcils de controlar. De tal
manera que el Poder Econòmic mareja la perdiu incitant la cobdícia,
premiant amb tinya el comportament mesquinament honorable. Reconduint
la col·lectivitat, cercant uns beneficis a superar exercici rere
exercici. Confrontant als súbdits en petites distraccions amb la
veritable finalitat d’aixecar una mica la tapa de la cassola, per a
què el mercat se senti suficientment airejat; són tan fàcils
d’enemistar, no se suporten en la vanitat. Simplicitats, com
efectuar de manera diferent les rutines higièniques, ja els enerva,
no ho poden sofrir! En circumscriure la vida, el fonamental esdevé
únic i la matèria sotmet a l’esperit. El decés del sr. Ibrahim
no malmetrà el bon funcionament de la família. Un cadàver en un
estat acceptable, té l’avantatge d’una ràpida congelació abans
de ser traslladat a un Departament amb conveni de bescanvi,
completant un lot que serà tractat al punt de destí. Els
Departaments tenen autonomia per utilitzar els enviaments a
conveniència. Els fills rebran del Ministeri una afectuosa carta de
condol-agraiment-salutació. Un procediment acurat i directe,
prescindint de traves intermèdies i destorbs burocràtics
innecessaris.
Polèmica relativa a la creativitat assignada a la
llibertat: En disposició de lliure albir, els creadors han establert
uns dispositius de peatge amb una penalització arbitraria. Nosa
engalanada, res sona negat. Estudiada la mesquinera monotemáticament
per un dels col·legues, diferenciava una partició d’origen (amb
total franquesa: és el punt on em vaig quedar prescindint de les
conjectures posteriors). La potencialitat podria ser autòctona o
al·lòctona. A la primera es llegia: avarícia, egoisme, obscuritats
en l’inconscient, enveja i limitacions psíquiques. La segona
voltejava pel poder, sotmetre, manar, decidir destins no propis i
replegament de béns. El treball era tan llarg com tediós, l’anava
esborrant directament tal com el copiava, però al final sortia de
nou la docilitat i la cúpula de la por, així mateix considerant-la
un eficaç antídot versus la violència. Res no sorprèn a la
Cúpula de la Junta, una pacient qualitat deglutinadora aconsegueix
la descomposició de la més mínima predisposició revolucionaria,
fins arribar a la seua completa assimilació. Únicament el control de
l’ànima fosca, arraconada a les gavetes del mal, que tots els
humans posseeixen en un primigeni estat, reprimit, però latent,
excitable a estímuls reactius unipersonals, inquieta la Cúpula. Un
desencadenament violent mai pot ser totalment ordenat, la ràbia
deslliga el furor i és l’inici de la catàstrofe.
Jacobo Labastida és un jovenot al que li han crescut
abans el nas i les extremitats que la resta del cos. La germana, un
any més petita, té l’habitació plena de nines repenjades en
prestatgeries metàl·liques, asimètricament instal·lades. Mama
Mila descansa al costat del cos pudorós del seu marit, dins d'un
llit nou al que no està massa acostumada. Les primeres setmanes li
costava agafar el son, actualment no pateix d’incomoditat i pot
prendre cura de la petita nena que té persistentment al seu càrrec,
n’està molt d‘ella, malgrat l’aflicció que l’instiga la
insatisfacció de no estar mai completament segura de si la té prou
ben cuidada.
Jacobo Labastida sent una inclinació primaveral per la
joveneta Roser Asunción Marbach. El malaltís zel pels hàbits de la
senyoreta, frega amb les adients barreres que m’impedeixen informa
dels assumptes privats o confidencials dels residents. La menuda
estudia en un col·legi que els seus tiets regenten al sector Tras la
Colina. Ell s’instrueix, com la majoria d’adolescents de la
urbanització, al Liceu Marco Polo. Els dies de festa escolar la
senyoreta parteix en excursions recreatives; immens desassossec apura
al Jacobo les immediates Festes de Maig: l’estimada li
desapareixerà víctima de l’irrefrenable voluntat paterna,
d’omplir la vida de la filleta d’activitats socioculturals.
Llavors no coincidiran els matins per les llambordes del camí de
l’esperança (ridícula imatge collita del Jacobo), amb reiteració,
ell, tant sols albira els cabells castanys lleugerament ondulats a
les puntes, cobrin la jaqueta blau pàl·lid, sobre un vestidet
harmoniosament voladís. Apuntaré si més no, la confirmació dels
rituals onanistes de Jacobo Labastida: aquests no impliquen ni
tangencialment l’ànsia de la seua ànima. La protagonista de
l’actual temporada és una actriu d’origen balona, famosa pel seu
paper en un serial per adults, amb molt d’èxit en les aplicacions
subjectives baronívoles d’edats contrastades, en canvi de minsa cotització en les mateixes aplicacions femenines. No fa pas tant temps
l’elegida era una presentadora de musicals, fon. Caldria saber si per una mala fortuna, al Jacobo li advingué una fatalitat,
a qui faria beneficiari de les seues propietats?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada