A.C.J. -----ONZE (dotzè, 3-segon)

                                                     2
El capellà s’emporta a l’alcalde Filippo a la peça que fa servei de camerinos. El primer que li esventa és: --Ja són aquí.-- Tot seguit li explica la seua immensa sorpresa, descobrint en una consulta rutinària un clar esment, sobre la ràtzia efectuada per uns membres de seguretat a la serra.

--I ficava a la Serra?-- Li contesta l’alcalde.-- Potser és una altra serra. Vés a saber quina?--El capellà ni se’l mira, menyspreant-lo.

--On és el cap d’investigacions?.—L’engega a la cara. Ell, com si recités, contesta allò de sempre: que es troba efectuant una recerca de camp. L’altre s’enfurrunya, fa unes passades pel camerino i li demana si almenys té controlat al Llerdós i el seu grup.

--Sí, però són lluny d’aquí, precisament ara, és a la seua circumscripció, presentant-se com cap d’investigacions del cas amb jurisdicció en tota la serra, tot gràcies a l’informe favorable dels inspectors de la Junta.--

--T’has de ficar en contacte amb ell, ràpidament, ara mateix si pot ser.--

--Ara és impossible, haig d’estar present quan l’assemblea decideixi.--

--És que no pararan mai de tocar?-- El capellà mira constantment a l’escenari i parla per ell mateix: --La ràtzia, ens han passat per davant, on és el Supun?--

--És al poble veí, ha anat a la carnisseria a buscar unes comandes pel consistori.--

--Del consistori! Quina barra teniu, accepta almenys que l’heu fet anar a buscar carn per casa vostra. Això no pot ser, un cap d’investigacions que no controla els moviments dels sospitosos, i un enllaç inepte que l'utilitzeu per fer encàrrecs personals...--

--Sí, que controla al Llerdós, ja t’haig dit que ha anat al seu comtat.--

--Comtat, circumscripció, terme, quin desgavell, quina indefinició de mots. Abans-d’ahir un parell d’homes del Llerdós van ser vistos a Riudidipó, tu no ho sabies, i el pocapena del cap d’investigacions tampoc, però no et preocupis que els "matarifes" de la Junta, segur que n'estaven informats, i pensar que la nostra estratègia es basava principalment en l’anticipació. Però és que no s’acaba mai això?--

--No deu faltar gaire, el programa que interpreten dura uns vint-i-cinc minuts.--

Alguns homes han arribat tard i per respecte a l’auditori s’esperen fora al carrer, cercant un nexe comú entre ells i l’edifici, per endegar una conversa després de la salutació inicial, que desfaci l’incòmode silenci. A les dones no els hi costa gens, en canvi, ells triguen uns segons abans de: --Te’n recordes de la nevada de fa dos anys?, la que va pelar a la meitat de les oliveres, quin fart de viatges de sal.--

Què cony és una ràtzia?

Terry Callier-"You Goin' Miss Your Candyman"