A.C.J. -----ONZE (setzè, 5-primer)

                                                              1
         Per més seguretat, s’han procurat els serveis d’un xofer-guia, recomanat pel cap de la guàrdia local, especialment destinat a la seua missió a Riudidipó. Eixint de la ruta principal, han pres unes pistes perdedores en molt mal estat, que ràpidament els han fet guanyar alçada. Assolint el veritable fons de la vall, la pista salva les torrenteres a la vegada que el terreny s’amplia esglaonant-se dolçament fins als petits turons dels fons. Darrere d’ells el reflex de la lluna enfoca plenament la fondalada. Als ulls dels nouvinguts no sembla pas un indret luctuós, és més, els relleus són més amables que els usuals de la serralada. El llogaret de Riudidipó són quatre casalots al bell mig d’un pla, on convergeixen radialment les pistes que parteixen a cercar les angulositats de la conca.

Amb parsimònia el vehicle supera les cases i s’enfila vers a l’oest, aturant-se en una petita cabana il·luminada a vora el camí. Els quatre homes surten del cotxe, guarint-se de l’aire fred que campa a voluntat. La cabana pareix més petita quan s’hi és dintre. Asseguda al fons, una senyora gran remena un parell de cassoles al foc. Als laterals cinc tamborets arrambats van de la porta a la senyora, el trebol és just per una persona de mitja alçada, a part de la llum de la porta, el propi focus articulat sobre el cap de l’anciana aporta un fil de claror a l’interior de l’habitacle. Tal com van entrant, el guia en primer lloc, seuen a la seua dreta. Després de dir bona nit, la senyora pren plats d’un prestatge d’obra de damunt de la pica, i els omple d’una sopa de cereals que a tots els fa feliços. El Sebastià, mirant-se al guia fa com si anés a dir alguna cosa a la senyora, però l’altre li respon amb un confús gest de negació, premen els llavis i oscil·lant el cap a l’hora que entretanca els ulls.

Quan fan net amb el plat, els tornen a la senyora, que els col·loca dintre la pica. Va pel segon, una mena d’estofat de carn amb diferents tipus de bolets, també els ofereix una barra de pa i un ganivet. Aquí ja s’han d’entretenir més, amb els plats a la falda, tallant els tacs de carn amb la navalla, aguantant-los amb un crostó de pa. La filera del davant se n'ha anat ocupant, encara que també ha aparegut un home que s’ha ficat el menjar en una bossa i ha marxat. Ningú no parla massa, l’imprescindible, llavors el guia llança una pregunta: --Què, molts forasters últimament?-- No, és la resposta que troba, la senyora afegeix: --Que en fa de setmanes que no puja ningú per aquí--

--Doncs al poble de baix ens han dit que no fa pas gaire hi havien pujat uns del poble.-- El Sebastià no es podia aguantar més.

--Aquí no serà.-- Ratifica un dels que sopen.

--Potser és que no volien ser vistos.--

--I per a què els busqueu, és que han fet alguna cosa?--

--Deu ser important, per a què tres guàrdies pugin de nit ...--

--Les seues famílies, fa dies que no els veuen.--

--Doncs, si no els veuen, mal lloc és aquest, per a què es perdi ningú.--

--S’ha de ser molt ruc per venir a extraviar-se a la nostra petita vall.--

--M’agradaria parlar amb el màxim de gent possible, potser hi ha algú que ha vist alguna cosa fora de lo normal aquests...--

--No cal-- diu la senyora --conti que aquí quan s’escau alguna cosa, no es preocupi que de seguida corre des de l'última, fins a la primera de les cases.--

--En pot estar ben segur, així és, tal com ho ha dit la senyora, només farà que perdre el temps i els quartos anant a preguntar casa per casa, a totes li donaran la mateixa resposta.--

--Si és així, potser haurem de baixar avui mateix.-- Comenta el Sebastià dirigint-se al xofer.

--Qui ha estat darrerament dalt al collat? Jo no marxaria sense estar segurs també que per allà dalt no ha passat res de res.-- Un segon de silenci després de la pregunta del xofer.

--Home, ara fa dies que no hi puja ningú.--

--No en sabem res, si per allí volten... ja no en podem estar segurs, això ja són altres paraules.--

--Però els haurien vist pujar si més no.?--

--No necessàriament, i si han pujat per l’altre costat?--

--No es pot tornar sense estar completament segurs, per mi seria terriblement enutjos, fins i tot podria perdre la confiança de la Guàrdia.--

--Costa gaire anar allà dalt?--

--No, t’hi plantes en una estona, des d’on mor la pista és un moment.--

--Demà al matí els puc atansar, i anar-los a recollir a l’altre costat.--

--A l’altre costat?--

--Sí, és un dia ben bo de viatge, pensi que s’ha de fer tot el tom.--

--Llavors qui ens guiarà demà?.--

--El meu fill pot acompanyar-los.--

--Què del teu fill! Jo em conec el terreny millor que ningú, i em comprometo a portar-los a Cap de Toro i arribar encara amb llum de dia. Aquesta nit la podeu passar tots a casa meua, demà partirem abans de l’alba, a més m’anirà bé per fer uns encàrrecs al poble.--

--Per anar al poble no cal fer tant tom.--

Sense fer cas del mal intencionat comentari, el futur guia frisa per donar-se a conèixer: --A vosaltres tres no us conec, però a tu sí que et tinc vist, et dius Varlomar, no?--

--Omardelval, el meu nom és Omardelval.--

--Perdona, jo sóc el Nemesi.--

           Al Stewart.- " The Year Of The Cat"