dissabte, 29 d’octubre del 2011

A.C.J -----QUATRE (primer)



La tarda no seria complerta. Té la mirada endavant, més endavant, el coll projectant el cap gairebé a l’alçada de les mans cenyides a un volant. El cabell bru en serrell, alinea el front. Ell ho resumiria dient: “Contento manejo escuchando al Gato, pues a jugar me dirijo sin importarme un pijo, a lucirme con mis compas voy, ya que si falto es que no estoy", i se’n riuria dents a fora seguin el ritme del “Sabio”.

Al carril dels més lents de l’Avinguda de l’Aeroport, tens temps per fixar-te amb els colors de les cases estretes que han proliferat als marges. Fa uns anys potser n’eren mitja dotzena per cada costat, actualment quasi omplen tot el recorregut des del límit municipal als hangars de les aeronaus. El nas és poderós, fen un vèrtex tridimensional amb la barbeta i les barres. Les construccions aprofiten la longitud de les bigues velles dels ponts sobre la via del tren, substituïdes pel desdoblament de la línia Capital. Consten d’una planta baixa-magatzem, un primer pis habitacle amb balcó, concloent en una terrasseta semi-coberta multi-serveis. Recentment els hi han construït unes voreres, diuen què com gran concessió a les demandes veïnals, però entren en una campanya de millora de la imatge externa de la ciutat, si no que els hi preguntin als de l’extraradi del nord-est, i a tots els altres nuclis arrasats que no van tenir la sort que els tallés l’enllaç de l’aeroport. Li senta bé el seu polo roig. Pel matí ha manllevat el cotxe col·lectiu, perquè se li ha escapat l’autobús que l’atansa a la rodalia, i ara l’haurà de tornar a l’aparcament. Se’l ha trobat sense combustible, gens d’estrany per l’altra part. A l’”Abarrotes” ha mobilitzat als “maquinistes”(dos xicots malgaixes que té ajornats com matxaques al mercat; sempre que se’ls troba escaquejats, corrent d’una banda a l’altra de les naus o pels carrerons, en veure’l, automàticament s’aturen anunciant-li molt seriosos, abans de què ell pugui obrir la boca: “Nous sommes en train de”... qualsevol cosa). Li han aconseguit una llauneta a molt bon preu després de mig matí de recerca. Com cada dia els ha convidat a dinar en la persecució de les cambreres més aparents i simpàtiques del mercat, com ell pensa: Un fragment del present no és res més que una bufada en l’avenir. Els “maquis” tenen unes quantes amigues pels llocs de manducar que se les fan quan volen. Ell coneix a “las doñas” des de crio, percep els moviments més subtils del mercat, és hàbil a l’hora de rebuscar articles interessants entre les gangues, també sap satisfer als clients més exigents (per molt que prefereixi als més incapaços), però alguna cosa se li tindria que escapar.

Menjant, el Galera insisteix en què l’introdueixin en el seu cercle d’amistats, ells responen despreocupats com de costum que no costa res, sol és té que passar per una “soirée dançante” del barri, quasi cada vespre n’hi ha i ja està fet. Haver si un dia me decido y entro en uno de esos tenderetes con la música a todo trapo. Las pibitas moviendose a mi alrededor con sus cuerpos despuntando en los vestiditos, con las ganas que tienen. Un par de negritas con sus peinados aterciopelados acercandose juntitas las dos, mirandome, alejandose hacia la puerta trasera, abservandome de refilón, que voy p'allà, que me paro, ¿por qué tanta prisa? acabo de llegar. Hay que saludar primero a los colegas y despues atacar. Un grupito de mulatitas, una con el pelo rubio, mucho más altas que yo, mi cabeza les llega justo a las tetas, bailando en corrito, yo con mi gracia me pongo en medio y arraso, voy de una a otra, tomandolas de la cintura, meneando las caderas, rozandoles la entrepierna, es que es difícil decidirse, me las llevaria a todas, y a las de la puerta les doy mi número para quedar otra noche. En el coche bien apretaditos cinco o seis cabemos, yo atrás, una que se sacrifique y conduzca que despues ya serà recompensada. Nos metemos en la habitación, deshaciendo las sábanas moradas de la gran cama redonda, las titis en sujetador rojo descorchan unas botellas de champagne, sirviendome un poco de ceviche para satisfacer el gaznate, y a trabajar nenas que despues el artista os dará un repaso . Se li ensaliva la boca remuntant-li la comissura dels llavis pel semblant, no el destorbéssim pas ara.

El vehicle enfila pel Sun Ra Bulevard, la joia del urbanista Martinez. Es podria afirmar que és tant ample que no es veuen les cases que l’acompanyen. L’efecte òptic del combament de la calçada s’uneix al successiu esglaonament de les edificacions laterals dedicades a l’administració, saltejades per centres comercials i emplaçaments de les principals multinacionals, juntament amb dos dels més millors hotels de la ciutat. A les entrades i en diagonal, les dos torres de comunicació de la ciutat, com dos gegantins pals corbats per la tensió de les sirgues que suporten en determinats punts claus, els jardins penjats del Bulevard per sobre de la circulació. Un equip xinès va dissenyar l’entrellaçat de parterres, ponts, llacs amb nenúfars i flors de loto, casetes de te, cercles de lectura, espais per meditació. La gent es queixa de què no hi ha prou mòduls infantils per a què els nens juguin controlats per les mainaderes. El projecte de crear el Sun Ra com el modern i principal centre ciutadà, a manera dels “donwtows”, en els solars del vell aeroport, ha estat fins al moment l’èxit de la dècada. Els primers inversionistes s’han folrat escandalosament, als especuladors no se’ls hi acaba la feina. Els damnificats de les zones comercials i d’oci de tota la vida s’han vist obligats a tancar o renovar-se agressivament, oferint els serveis que menysprea el Sun Ra. Un readaptament que hores d’ara no està totalment definit ni aposentat, convertint-se en un focus de problemes que a la Junta li amarga un pèl el gran encert del Sun Ra.

El nostre home, rondant-li ja per la ment altres preocupacions, més a veure amb la higiene personal (la lluna plena li ha fet créixer massa ràpidament unes descuidades ungles i una molestosa barba, endemés encara ha d’aparcar el cotxe on l’ha trobat; se li amuntega la feina, no vol pas arribar tard al partit), ha fet cap a l'encreuament de les Rondes Brel i Camarón, trencarà per aquesta última amb menys tràfic prenen el vial de la seua Colònia, abastant-la després de superar una extensa zona ocupada per unes selectes urbanitzacions.