divendres, 29 de novembre del 2013

A.C.J. -----ONZE (vint-i-quatrè, 6-quart)

Foto: A. Satorrra.

                                                            4
         Succeeix si intentes treballar amb cartolines usades, no suporten els primers empallegaments d'importància, i cada volta has de refer les operacions des de l’inici. I així, per realitzar recerques profundes, t’has d’encomanar a la sort, o en el seu defecte, a la magnificència del Suprem, a més a més de disposar de tot el temps del món i la flegmàtica perseverança d’un capellà.
Les cartolines obsoletes cremen al foc a terra i ell s’escalfa per dintre. Atent a una nova confirmació, emplena la banyera d’aigua calenta i sals, confiant que el bany apaivagui el ritme del seu cor, desfaci el nus de seu l'estómac i sobretot que imbuint-se en l'escalfor, les idees se l'endrecin, doncs pel Centre de Seguretat de la Junta, l’assumpte denominat: Ràtzia a Riu d'Ilpó, és clos. Havent llegit un esborrany de l’informe final en què s’apunten els noms, cognoms i malnoms dels individus eliminats, inclús la darrera corroboració consultada a un servidor bilateral, indica que l’operació ja és fins i tot arxivada.
Amb mal de cap, l’aigua penetrant-li per les orelles, escoltant les distorsions de la banyera. Música minimalista percussionista interpretada per divuit músics, encadenada, variable. El cos filtrant-se sobrepassat. Pot ser un error gravíssim, encara que hi ha més possibilitats que l’error l’hagin comès els ineptes de la guàrdia d’Achón. Apressa la gana multiplicada per l’escalfor, i amb gana no es pot pensar. Qui és l’individu que va fer detenir aquell inútil? I si realment és el Safatans, què és el que ha propiciat l’equivocació de la Seguretat? Cavil·la unes quantes variants que inevitablement presenten incògnites; senzilles de resoldre després d’una comunicació amb el Filippo, però buscar ara al Supun! A més ell n’és una de les incògnites. De la banyera s’aixeca amb més son que gana.
El mateix ancià que se’n cuida de les movilettes, l'ha deixat caure que no calia que li retornés, si volia prosseguir amb ella fins al seu poble, no hi havia cap problema. Però al Supun li cremava el cul, frisava per abandonar aquell mal estri, fins i tot a fet un gran esforç de conducció per seguir una camioneta que portava a fer un motor al poble capital, si hagués sabut abans que podia abandonar la moto per qualsevol lloc... Després, amb successives combinacions ha fet cap al seu ajuntament. No ha tingut ni temps de traure’s la jaca, el secretari l’ha agafat i se l'ha endut cames ajudeu-me fins a casa l’alcalde, que no és més que una de les cases mitgeres d’un dels dos carrers interiors. Allí el Filippo, moltes tardes, despatxa els seus assumptes personals a la taula del menjador. En aquesta ocasió només s’ocupa de l'albarà que un cobrador li ha dut a casa fa poques hores. No és pas la quantitat el que li destorba, més aviat és el que connota dintre del codi secret que comparteixen els dos confabuladors. Sol consta de tres registres, i una nota d’una quantitat precisa, significa una reunió immediata amb el contacte, en un punt clau predeterminat. Per aquesta raó el primer que interrogarà al Supun serà el capellà, per moltes ganes que el Filippo tingui, no s’atreveix a retenir-lo ni un segon més. Ja en privat l’envia a la serra d’on va baixar, al Trencadís de l’Aferamot, un indret ni massa llunyà, ni tampoc desconegut, el suficientment caòtic per a què cap camí passi, ni cap caminant s’hi deturi, és l'extrem d’un pany de serra enclotat, que s’esvora al barranc desmembrant-se en no sé quantes làmines paral·leles. El Supun l’ha vist des de lluny, sigui de davant o de més amunt. Per anar-hi, ha d’arribar a la surgència on hi ha la presa d’aigua del poble i pujar caminant per una tartera fins al replà erm del trencament.