A.C.J. -----ONZE (vintè, 5-sisè)

                                                         6
          Blatdemorar, davant la tardança, ha fet seguir el seu vehicle més enllà de l’aconsellable, després de donar-li la volta en no sé quantes maniobres, s’ha fet acompanyar per un vailet de Cap de Toro amb un potent lot. El Nemesi, que entre mates i matolls ha vist la llum des de lluny, ha anat a ella com imantat. Al Sebastià se li ha fet una butllofa al peu dret; van assedegats, quan arriben on es troben el Valdelmar i el noi semblen ànimes en pena. El Sebastià, abans de beure de la garrafa que li ofereix el xofer, pregunta al noi, quasi intel·ligiblement, si han vist forasters per la contrada durant els darrers dies, respon que no, aleshores dirigint-se al xofer: Cap avall! Ara mateix? Diu el Baldormar. Sí, imperatiu refredat per l’esgotament.-- No voleu menjar alguna cosa, prendre alguna cosa calenta? D’aquí a poc hi ha una mena de fonda...--

El municipal ja havia passat. Li va vindre tot rodat: primer a punt d’engegar es va poder afegir en un taxi col·lectiu que precisament partia vers al poble del comtat de sud, Achao. Eren membres d’un comitè fúnebre i el taxista traçava les corbes com si fos ell el protagonista de l’acte. Més tard, encara amb l'estomac a la boca, va seguir els mateixos passos que el Supun, si aquest hagués consultat el llistat de prestats de les movilettes, o l’encarregat l'haguera esmentat que a primera hora de la tarda havien agafat una per anar al mateix lloc que ell... però ni un ni l’altre tenien l’obligació, no era pas la seua feina. Ell va fer petar la moto al màxim que donava, amb el seu bon ull trià la de més bon estat, la seua professionalitat el va fer no errar la direcció, i així conseqüentment va recórrer la carretera fins a la seua fi, amb menys de la meitat de temps que el Supun havia emprat fins a la casa de la dona. El que no s’esperava fou trobar-se una caravana matriculada a la capital, instal·lada precisament en l’indret que li havia dit l’alcalde que devia cercar les proves o rastre d’un aterratge i prendre fotografies, tampoc s’imaginava que el primer i últim que escoltaria tan sols parar el motor, seria un nom: Safatans, no era el seu, però es va girar.

--Vinga, aquest paio a la nevera amb els altres, i aquell que foti el camp ara mateix amb la moto, que ja estic fart de veure’l, i nosaltres demà a primera hora aixequem el campament i marxem d’aquest cul de món.

Eren cinc persones en total, dos en el paper de matrimoni, i dos que pareixien més jovenívols que devien ser els fills estimats. El cotxe no duia marques, però qualsevol amb una mica de coneixement hauria entès que era policia. Al cinquè el devien dur tancat a la caravana, aquesta mena de gent no desaprofita un cos per un negoci, de seguida que la figura del municipal es desplomà al costat de la movilette, va marxar amb ella.

La gent vulgar que es desplaça, se sent tal com el desplaçament l’ha tractat. El Supun escalfat a l'interior de la casa, pensa amb l’alegria, i els que regressen de Cap de Toro, enfosquits a l’interior de la mobilitat de Omardeval, desitgen adormir-se per mitigar el dolor de les nafres de les seues pells, menys el Nemesi que es deleix per gastar-se els diners guanyats. El Valdelmal en canvi, no les té totes, el negoci no ha funcionat tan llançat com ell hagués volgut. Què poc que costa atiar l'alegria, amb tan sols una guspira s'estén com taca d'oli. Allà al poble quan es creuen dos transbordadors pel llac, van els passatgers d'una coberta saluden als de l'altra i els de l’altra, els hi tornen el saludo braços amunt, et puja com una alegria, i passa cada cop per més vegades que es repeteixi, i malament rai sinó passa, i si a sobre bufa un vent fred que et tiba la cara i el sol et regala un filet d'escalfor, llavors que bé que s’està. I que trist que està quan un nen està sol. 

 Love - "Alone Again Or"