A.C.J. -----ONZE (vint-i-tresè, 6-tercer)

                                                        3               
          El nòmada es dirigeix a la font, pren un got i l’omple. Amb ell a la mà, circula atansant-se a l’altre home, encara assegut al mateix banc.

--Bon dia mestre, aquí s’hi està bé, protegits de la ventada.-- Parla com si parlés amb un humà qualsevol.—L’autobús encara trigarà estona, Va gaire lluny vostè? Jo no vaig enlloc, i menys avui amb aquest vent, no tinc l’ànim ni la salut per recórrer món a contravent.-- Sorprenentment no li suposa cap esforç extraordinari enraonar, d’habitual només és capaç de mirar a les persones amb expressió esbalaïda, i allunya la vista quan es veu obligat a compartir l’espai.

--Vaig cap a la capital.-- L'eixuta resposta talla per uns segons la seua xerrameca, però li dóna peu per iniciar una conversa.

--És allí on treballa.--

--Ja no.--

--Jo tampoc treballo, ni aquí, ni allí.-- Solta com jactant-se.-- Ho sento, a vegades no me’n recordo de la meua condició, em surten frases com aquesta, residus d’una vella arrogància.-- Les cames li demanen descans, descrivint un imprecís gest de permís, seu al mateix banc sense espera resposta alguna.-- Ara, ja ho veu, ni tan sols puc aguantar dret massa estona, no duraré gaire. Que va a fer a la capital? Fa tant de temps que no la veig, que ara si em fiquessin allí d’una volada, em perdria pels carrers com un foraster qualsevol, jo hi vaig néixer, però no l’enyoro pas no, amb els seus greuges i els seus amuntegaments.--

--Hi vaig a veure una persona.--

--I s’hi pensa quedar gaire temps allí?.--

--No ho sé.--

Era una pregunta estúpida, se n'ha adonat només fer-la, una pregunta sense sortida. “La gent corrent quan va a la ciutat sap el dia exacte en què ha de tornar, és condició indispensable per aconseguir l’anuència d’estada. Potser no saben ni com són, però tenen ben gravat al cervell el dia que han de fotre el camp. A molts els demanes que faran, i et contesten vagueries, després aferrant-se a alguna cosa, de seguida esmenten el dia de tornada: torno el quinze, haig de tornar abans del..., puc estar fins a tal dia, no m’han donat més que... Ell almenys no té la peremptòria obligació d’evitar pensar sobre la seua nècia existència, és insignificant per a bé."

--Sap si hi ha algun lloc on es pugui comprar un termos?--

--Al magatzem de quincalla, ara si el que vol és aigua calenta, aquí mateix n'hi ha, a totes les estacions d’autobusos trobarà calefactors amb aigua calenta potable, igual que a les barberies, si en cerca pels altres comerços no en trobarà pas, és un costum d’aquí, en altres llocs és totalment diferent. Jo vaig estar una vegada en un poble en què era un falta d’educació imperdonable, no només a les botigues, sinó també a les cases particulars, no disposa d’aigua escalfada per oferir a les visites a qualsevol hora del dia o de la nit. Aquí ja veu, només a les barberies, a les estacions d’autobusos i encara gràcies.--

--Voldria comprar un termos, quan faig desplaçaments llargs m’agrada dur te.--

--Cap problema, l’acompanyo al magatzem, així em distrauré una estona.--

--M’han afirmat que fins s’hora baixa no ve el conjunt.--

Titubeja, pensa si l'ha entès prou bé.--Sí, però a poc a poc, no és que sigui lluny, són aquestes cames meues, i si només fossin les cames rai. Vostè sí que es veu fort.--

--Fa uns dies no em situava gaire fi, avui vaig molt bé.--

            Mermelada- "Coge el tren"