Un parell de gats vells surten del parador, un d’ells
comença a escalfar el motor de la seua camioneta, l’altre remata el
seu caliquenyo. El Supun que ho veu, davalla les escales gambant, demanant-li al que fuma si no es queden a l’enterrament. L’home li
respon que no el coneixen de res aquest mort. El Supun continua, li
diu si van cap a la Serra, contesta que sí, i que si el poden dur
fins al primer poble, que no hi ha inconvenient, que pugi que de
seguida engeguen.
Passant per davant de les factories recorda el cul de
la Diana. Al poc la carretera s’estreny, la roca plana i l’aspra
vegetació dominen les fondalades, la camioneta pateix a les primeres
rampes de la collada, es veuen les primeres alzines, s'endevinen les marques rectilínies de les pistes
abandonades, els roures rematant els primers contraforts, les petites
cingleres esglaonades, la resta dels murs d’una casa envoltada d’un
minúscul terreny improductiu amb les espones desfetes. A la caixa de
la camioneta portent un munt de terra fosca.
--És per vendre-la, la terra dic, als floristes sempre
els hi va bé una mica de terra ferma de la Terregada.--És el xofer,
un home més vell que el Supun, tots dos són prou més vells que
ell.--Anem a comprar flors per la festa gran.--
--Així encara us queda una bona tirada.-- El Supun se
sent entre els seus.--
--Sí, és la nostra feina, transportar mercaderies a la
Terregada, avui flors, demà fusta, passat demà bolets, i així anar fent.--
--Com allí no tenim gairebé de res, hem d’anar fora
a buscar-lo.--
--Però no et voldria enganyar pas, per aquí a penes venim, nosaltres voltem més
per les valls d’alçada, inclús pels extraradis de la plana de la
capital, això que ho tenim molt més apartat, ja veus, nosaltres la
serra la tenim a un pas--
--Jo, sol he vist la Terregada des del capdamunt de la
Serra, es veuen unes esplanades anivellades que no s’acaben mai,
semblen fetes amb cartabó, deuen ser bones terres per cultivar...
Ja mengeu bé a la Terregada?--
--Sí, de menjar no n’hi falta.--
--El que falta el portem nosaltres.--
--El que falta és gent.--
--Sí, ara que ho dius en tot el pla no es veu cap poble
gran.--
--De pobles no n’hi ha, n’hi havia hagut, però no
queden ni les pedres; allí dues cases i un corral al costat d’una
cruïlla, formen un poble.--
--I n’hi ha prou per a treballar tanta terra?--
--La meitat és erma, més de la meitat! La gent es fa
l’hortet i manté quatre animals per consum propi, els ous, la llet
i la carn. Són poquíssims els que continuem conreant grans
extensions i per a què? Si no hi ha màquines, ni mercats i ningú
no se’n preocupa.--
--De què viu la gent?--
--Doncs de la R.E.N. de què han de viure.--
--A nosaltres, com a zona deprimida se’ns va adjudicar
la R.E.N. fa vora trenta anys, és que el Rafel de vegades no se’n
recorda que a la Serra encara no ha arribat.--
--Ni arribarà, i si arriba, jo ja no ho veuré.--
--És que si no cobréssim la R.E.N, fora temps que el
territori s’hagués buidat, almenys d’aquesta manera les famílies
van subsistint, escampades, però subsisteixen.--
--Tampoc creguis que visquem tan separats, físicament
potser sí, però tothom està molt relacionat, allí ens associem
per qualsevol cosa. Tenim el millor de tot: els millors migfondistes,
els estudis més selectes, els especialistes més reputats. Som gent
entusiasmada per una causa ben definida, que funcionen com capelletes
disciplinàries. Fixa’t, nosaltres som els millors mercaders, mira
sinó qui és capaç de bescanviar unes paletades de terra remullada,
per les flors més belles de tot el Departament.-- Els dos terregalins es fan un tip de riure amb aquest darrer comentari, el
Supun en una punta, ho accepta somrient.
--Dones!-- De sobte el conductor se n'adona d’una
mancança.-- de dones anem faltats, no és que no n’hi hagi no, tot
el contrari, les que tenim són estupendes, la llàstima és que són
massa decents.-
--El que vol dir és que troba a faltar les dones
públiques, a ell aquesta mena de dones el tornen boig. Aquest vespre
quan arribem, el primer que farà l’home, serà anar-se’n al
barber i als banys, a ficar-se tot galanxó, després es vestirà amb la
roba que porta arreglada dintre la maleta i fot-li, a començar la
visita, a veure si es pot endur alguna a sopar i després al que
convingui.--
--No diguis tu ara, que faràs bondat i et quedaràs a
la fonda a dormir.--
--Jo no ho dic això, però jo si faig la visita, serà
tranquil·lament, a fer l’últim beure i surti el que surti, sense
desesper, jo no ho porto preparant tota la setmana.--
--Jo, és que no puc fer-hi més, si sol que se m’atansa
una d’aquelles dones i se m’asseu a la meua vora, ja tinc la
cigala que se’m vol sortir pel coll de la camisa.--
--Tu com habitant de la Serra, potser coneixeràs
la llodriguera que més ens pot convenir per apariar la debilitat del meu
company.--
--No, jo no tinc prou quartos, no hi vaig mai.--
--Escolta, no voldràs vindre a treballar a la
Terregada? No et pensis, de feina no te’n faltaria, i amb la
manutenció pagada. De treballar sí que treballaràs, per què allí
no es regala res, però també reuniries uns quartets.--
--Per gastar-me’ls amb xiques?--
--Home, allò no és la capital, la vida està molt més
barata que a la Terregada.--
--O la capital, quines xiques, incomparables!--
--No la coneixes? la gran capital interior.--
--No hi haig estat mai, no, a mi m’agradaria conèixer
la capital del mar, això sí, veus.--
--Nosaltres hi anem tot sovint aprofitant els
descomptes de baixa temporada i els abonaments que ens dóna la
Comunitat. Si vas a mirar surt molt a compte, més que qualsevol
altra oferta turística.
--Per això ho fan.--
--Però als abonaments no hi entrarà tot.--
--Sí, sí, tot de tot.--
--Les xiques també?--
--Clar, si no a què coi aniria aquest, a comprar roba o a
mirar exposicions?--
--Re-cony, sou uns privilegiats.--
--Què vols, vivim en una zona depauperada.--
I d’aquesta guisa es negocien les corbes i es
tracen les rectes. Tenim per cert que una frugal conversa obligada, en un
espai concret i una estona limitada, obté el valor que se li
vulgui donar, conforme la importància que l’interlocutor tingui
per nosaltres. Posem per cas que a un vell conegut de l’escola, al
que no se l'acostuma a veure, se li poden deixar anar les
conjectures més arbitràries d’una branca de la nostra
personalitat, que ni tan sols està desenvolupada. En canvi, amb una
altra persona que ens captivi en els plans físics o psíquics,
perdrem l’oremus per centrar el màxim possible el focus de
la nostra realitat. Altrament aquest raonament pot ser entravessat
per un gran nombre de variables, i inclús pot donar un resultat del
tot antagònic.
Sex Pistols - "Holidays In The Sun"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada