dilluns, 7 d’octubre del 2013

A.C.J. -----ONZE (novè, 2-tercer)

                          3
Un parell de gats vells surten del parador, un d’ells comença a escalfar el motor de la seua camioneta, l’altre remata el seu caliquenyo. El Supun que ho veu, davalla les escales gambant, demanant-li al que fuma si no es queden a l’enterrament. L’home li respon que no el coneixen de res aquest mort. El Supun continua, li diu si van cap a la Serra, contesta que sí, i que si el poden dur fins al primer poble, que no hi ha inconvenient, que pugi que de seguida engeguen.
Passant per davant de les factories recorda el cul de la Diana. Al poc la carretera s’estreny, la roca plana i l’aspra vegetació dominen les fondalades, la camioneta pateix a les primeres rampes de la collada, es veuen les primeres alzines, s'endevinen les marques rectilínies de les pistes abandonades, els roures rematant els primers contraforts, les petites cingleres esglaonades, la resta dels murs d’una casa envoltada d’un minúscul terreny improductiu amb les espones desfetes. A la caixa de la camioneta portent un munt de terra fosca.
--És per vendre-la, la terra dic, als floristes sempre els hi va bé una mica de terra ferma de la Terregada.--És el xofer, un home més vell que el Supun, tots dos són prou més vells que ell.--Anem a comprar flors per la festa gran.--
--Així encara us queda una bona tirada.-- El Supun se sent entre els seus.--
--Sí, és la nostra feina, transportar mercaderies a la Terregada, avui flors, demà fusta, passat demà bolets, i així anar fent.--
--Com allí no tenim gairebé de res, hem d’anar fora a buscar-lo.--
--Però no et voldria enganyar pas, per aquí a penes venim, nosaltres voltem més per les valls d’alçada, inclús pels extraradis de la plana de la capital, això que ho tenim molt més apartat, ja veus, nosaltres la serra la tenim a un pas--
--Jo, sol he vist la Terregada des del capdamunt de la Serra, es veuen unes esplanades anivellades que no s’acaben mai, semblen fetes amb cartabó, deuen ser bones terres per cultivar... Ja mengeu bé a la Terregada?--
--Sí, de menjar no n’hi falta.--
--El que falta el portem nosaltres.--
--El que falta és gent.--
--Sí, ara que ho dius en tot el pla no es veu cap poble gran.--
--De pobles no n’hi ha, n’hi havia hagut, però no queden ni les pedres; allí dues cases i un corral al costat d’una cruïlla, formen un poble.--
--I n’hi ha prou per a treballar tanta terra?--
--La meitat és erma, més de la meitat! La gent es fa l’hortet i manté quatre animals per consum propi, els ous, la llet i la carn. Són poquíssims els que continuem conreant grans extensions i per a què? Si no hi ha màquines, ni mercats i ningú no se’n preocupa.--
--De què viu la gent?--
--Doncs de la R.E.N. de què han de viure.--
--A nosaltres, com a zona deprimida se’ns va adjudicar la R.E.N. fa vora trenta anys, és que el Rafel de vegades no se’n recorda que a la Serra encara no ha arribat.--
--Ni arribarà, i si arriba, jo ja no ho veuré.--
--És que si no cobréssim la R.E.N, fora temps que el territori s’hagués buidat, almenys d’aquesta manera les famílies van subsistint, escampades, però subsisteixen.--
--Tampoc creguis que visquem tan separats, físicament potser sí, però tothom està molt relacionat, allí ens associem per qualsevol cosa. Tenim el millor de tot: els millors migfondistes, els estudis més selectes, els especialistes més reputats. Som gent entusiasmada per una causa ben definida, que funcionen com capelletes disciplinàries. Fixa’t, nosaltres som els millors mercaders, mira sinó qui és capaç de bescanviar unes paletades de terra remullada, per les flors més belles de tot el Departament.-- Els dos terregalins es fan un tip de riure amb aquest darrer comentari, el Supun en una punta, ho accepta somrient.
--Dones!-- De sobte el conductor se n'adona d’una mancança.-- de dones anem faltats, no és que no n’hi hagi no, tot el contrari, les que tenim són estupendes, la llàstima és que són massa decents.-
--El que vol dir és que troba a faltar les dones públiques, a ell aquesta mena de dones el tornen boig. Aquest vespre quan arribem, el primer que farà l’home, serà anar-se’n al barber i als banys, a ficar-se tot galanxó, després es vestirà amb la roba que porta arreglada dintre la maleta i fot-li, a començar la visita, a veure si es pot endur alguna a sopar i després al que convingui.--
--No diguis tu ara, que faràs bondat i et quedaràs a la fonda a dormir.--
--Jo no ho dic això, però jo si faig la visita, serà tranquil·lament, a fer l’últim beure i surti el que surti, sense desesper, jo no ho porto preparant tota la setmana.--
--Jo, és que no puc fer-hi més, si sol que se m’atansa una d’aquelles dones i se m’asseu a la meua vora, ja tinc la cigala que se’m vol sortir pel coll de la camisa.--
--Tu com habitant de la Serra, potser coneixeràs la llodriguera que més ens pot convenir per apariar la debilitat del meu company.--
--No, jo no tinc prou quartos, no hi vaig mai.--
--Escolta, no voldràs vindre a treballar a la Terregada? No et pensis, de feina no te’n faltaria, i amb la manutenció pagada. De treballar sí que treballaràs, per què allí no es regala res, però també reuniries uns quartets.--
--Per gastar-me’ls amb xiques?--
--Home, allò no és la capital, la vida està molt més barata que a la Terregada.--
--O la capital, quines xiques, incomparables!--
--No la coneixes? la gran capital interior.--
--No hi haig estat mai, no, a mi m’agradaria conèixer la capital del mar, això sí, veus.--
--Nosaltres hi anem tot sovint aprofitant els descomptes de baixa temporada i els abonaments que ens dóna la Comunitat. Si vas a mirar surt molt a compte, més que qualsevol altra oferta turística.
--Per això ho fan.--
--Però als abonaments no hi entrarà tot.--
--Sí, sí, tot de tot.--
--Les xiques també?--
--Clar, si no a què coi aniria aquest, a comprar roba o a mirar exposicions?--
--Re-cony, sou uns privilegiats.--
--Què vols, vivim en una zona depauperada.--
I d’aquesta guisa es negocien les corbes i es tracen les rectes. Tenim per cert que una frugal conversa obligada, en un espai concret i una estona limitada, obté el valor que se li vulgui donar, conforme la importància que l’interlocutor tingui per nosaltres. Posem per cas que a un vell conegut de l’escola, al que no se l'acostuma a veure, se li poden deixar anar les conjectures més arbitràries d’una branca de la nostra personalitat, que ni tan sols està desenvolupada. En canvi, amb una altra persona que ens captivi en els plans físics o psíquics, perdrem l’oremus per centrar el màxim possible el focus de la nostra realitat. Altrament aquest raonament pot ser entravessat per un gran nombre de variables, i inclús pot donar un resultat del tot antagònic.

Sex Pistols - "Holidays In The Sun"