A.C.J. -----ONZE (catorzè, 4-primer)

                                                        1
         Ja era ben entrada la tarda quan el Supun amb el paquet de carn sota el braç, prenia un minibús cap al poble. Havia sortit, a la carnisseria va sonar una trucada per ell. Uns minuts abans el Cap d’investigacions del cas Peristell i ramificacions, que és com es presenta en les seues visites oficials, va rebre un missatge clos de la seua Comunitat; l'home en aquell moment estava relaxant-se en una barberia. El contigut breu i clar: devia presentar-se urgentment al cos de guàrdia, i ficar-se en contacte visual amb el seu cap, li va sonar un pèl estrany, donat que el seu cap ben poca cosa pintava en aquest assumpte. En efecte, era el seu alcalde amb munt de preguntes qui ja l’esperava a la pantalla.

--Tens homes vigilant al Llerdós?.-- El Filippo iniciava la tanda de preguntes després de recriminar-li el retard per l'entrega del seu informe, i d'haver estat quatre dies sense donar senyals de vida.

--Bé, ara estem al seu comtat, el que fa que tot ens vingui de nou. Reconec que ens va costar un parell de dies acabar de situar-nos i establir nous contactes, però gràcies a aquesta recerca prèvia, hores d'ara sabem que el sospitós va marxar fa cosa d'una setmana, encara que per aquí diuen que no trigarà massa a tornar, no és persona que acostumi deixar massa temps soles les seues propietats, té fama de desconfiar de tothom, i ja se sap qui desconfia alguna cosa amaga.--

--Almenys hauràs parlat amb alguns dels seus homes?--

--És que no n’hi ha cap, de la llista que em vau donar no hem pogut veure cap, però sabem tots on viuen, de què treballen, per on paren habitualment i lo més important: quines són les seues famílies, només és qüestió de temps trobar-los, és molt possible que estiguin junts, aquí tothom sap que treballen o que fan negocis junts, haig pensat d’entrevistar-me amb ells un per un, d’incògnit, ja que m’han assegurat que tenen unes personalitats força extravertides i fatxendes, també diuen que quan porten unes quantes cerveses a sobre, els hi agrada jactar-se de les seues malifetes.--

El capellà està perdent la paciència. Riudidipó, escriu d’una esgarrapada en un tros de paper que ensenya a l’alcalde. --Això que em dius no defereix gaire del que ficaves a l’informe.--

--Però ara estem sobre la zona de treball, i disposem d’una informació que no teníem. Sobre l’informe voldria explicar-li que la recopilació de les dades personals dels sospitosos, ens va donar molta més feina de la que ens pensàvem, inclús vam haver de fer el tom i tornar a la capitalitat per consultar-lo amb fiabilitat, sobretot per compulsar diferents dades, estava tot molt embolicat, ara, trobo que valgué la pena, l’informe va quedar molt polit i complet. No obstant això, una vegada aquí on som ara, vam poder recollir tots els petits detalls que de ben segur seran imprescindibles per la resolució del cas. Ja li vaig comentar de les facilitats i les amabilitats que trobem en el decurs del nostre recorregut per la serralada.-- El capellà bufa per tots els costats.

--Escolta’m bé Sebastià, tinc raons per creure que alguna de grossa ha passat, saps on és Riudidipó?

--No.--

--És troba amb una vall lateral, a mig camí d’on sou ara i la capitalitat que dius tu. Doncs fa un parell de dies allí van ser vistos un parell dels sequaços del Llerdós. Hauràs d’anar-hi aquest vespre mateix, deixa aquí un home per si hi ha qualsevol novetat i la resta marxeu a Riudidipó, esbrineu el que ha passat, potser a primer cop d’ull no trobareu res d’estrany, fixeu-vos amb moviments fora del comú, transports especials, visites inesperades, qualsevol cosa... és una zona deprimida, però suficientment poblada com per què algú se n'adoni per poca cosa d’estranya que passi, qualsevol cosa que se'n surti de la normalitat. Quan tinguis alguna cosa per insignificant que et pugui semblar, m’ho comuniques immediatament.

"Odyssey by Barry Guy". Agustí Fernàndez, piano - Burry Guy, contraabix - Ramón López, bateria i percussió.