A.C.J. -----ONZE (decè, 2-quart)

                                                                    4
       La riba del llac marca l’antesala de la població. Mercès a la cortesia dels terregalins el Supun ha contactat amb l’alcalde Filippo. Els hi ha estranyat que no dugés cap cartolina, encara que fos una simple quartilla. El Supun no s'ha volgut explicar gaire, passa que quan no les perd les fa malbé, i al secretari se li ha esgotat la paciència, a més a més ell és un nòmada de la serra que coi li expliquen de les putes cartolines, quan convé massa que el troben.

L'alcalde no ha tingut cap problema a contestar la carta del capellà, aprofitant el mateix comunicador per reenviar-la. Ell està dispensat fins a nova ordre, i ja pensa en què matarà el temps fins a l’hora de dinar, quan poc abans d’acomiadar-se dels terregalins el destorba una nova comunicació del capellà, també en forma escrita, en què se li notifica taxativament que estigui localitzable a la farmàcia el que resta de matí. La mare que el va parí, però que cony s’ha cregut, a la farmàcia? si li convé alguna cosa que se la vagi a buscar ell, a mi no m’ha de manar aquest tros d'albergínia arrebossada, potser encara es pensa que li dec alguna cosa.

La gent de la Junta, o la junta de la gent que sempre va junta; corren moltes historietes burlesques sobre els inspectors estacionals i algunes són fins i tot certes. Tenen la fama, els agrada viure bé i no miren en despeses, no se sap mai on faran nit ni on pararan. La Junta no els facilita un vehicle oficial i viatgen amb els que hi ha. L’alcalde Filippo es va sobtar la nit anterior en rebre un missatge dels inspectors, comunicant-li que el visitarien l’endemà al matí abans d’abandonar la Serra, endemés que els reservés dinar en un determinat establiment de restauració. Tampoc és normal que reservin res, prou contents estan els hostalers quan fan cap a casa seua, els hi busquen lloc de davall de les pedres.

Els que s’ajunten han fet cap amb un minibús a mig matí, els ha dut fins a la porta del consistori. El secretari ja els havia preparat unes còmodes butaques per a què reposessin a la planta baixa, mentre els dos membres prèviament designats, s’entrevisten amb el Filippo al seu despatx. L’alcalde a seguit fil per randa les orientacions del capellà: prudència, mantenir-se equidistant amb les qüestions que li presentessin d’acord amb la seua figura de mandatari rellevant, esperar i callar, i per últim fer els possibles per apartar l’interès dels inspectors sobre el cap d’investigacions de la guàrdia, personatge que segons ell, no és encara suficientment preparat per resistir amb garanties un vis a vis amb ells. Per aquí han començat les preguntes, no pel cap, sinó per què? Això era fàcil i ja s’ho tenia estudiat. La resposta ha suscitat una nova pregunta que no tenia preparada, l’ha desarmat, però abans de dubtar ha pronunciat un escarit: sí. Llavors l’inspector que porta la veu cantant va directament al delicte: --Si com vostè diu, coneix la procedència del cadàver robat, perquè no s’ha detingut a la família infractora.-- Ell vol contrarestar la pressió, apel·lant a la flexibilitat sobre unes normes que fins al moment ha servit per facilitar la convivència, evitant aldarulls socials no desitjables.

--Fins ara, vostè ho ha dit encertadament: fins ara. No hi entra en cap supòsit, compaginar uns controls territorials estrictes, bé d’això n’hi hauria molt a parlar, i alhora tolerar la falta que desencadena tals controls. Quan es pren una decisió extraordinària ha d’obeir unes regles fixes, inalterables que esborren immediatament qualsevol precedent de permissivitat.-- Filippo escolta i calla.--Primerament el que farà serà sancionar a la família amb, no menys de dos i no més de cinc anys del total les seues rendes, ho deixem a la seua consideració, al capdavall vostè és més a prop de la família, i tindrà més mà que nosaltres. Després, a patir d'ara volem rebre els informes de novetats signats pel cap de la investigació amb una regularitat setmanal, si com ens ha dit, en aquests moments està desenvolupant una feina de camp, és de suposar que tard o d’hora algun fruit donaran les seues recerques. D’altra banda no voldríem acomiadar-nos sense presentar-li els nostres reconeixements i les nostres sinceres felicitacions per emprendre una tasca tan lloable que no fa més que confirmar la confiança que s’ha dipositat en la seua persona.—

Talment sense res més a dir, tots dos inspectors han sortit del despatx per reunir-se amb la resta de col·legues, i marxar caminant vers al restaurant. L’alcalde s’ha quedat ordenant tot el que li havien dit i encara li ballen pel cap la resta de recomanacions del capellà, allò d’acomiadar al Supun, addicionar al testaferro i esbrinar el que sabien sense delatar-se, menys mal que no han volgut engarjolar a la família, ara, li han endinyat fins ben endins, i no té ni idea del que faran ni del que han fet.

Rafel i Jesús m’han convidat a la Terregada, un té ja una edat i potser és hora de fer un cop de cap abans de què sigui massa tard, i allí amb poc temps em recompensarien amb els drets que gaudeixen, total no crec que aquesta feina em duri pas gaire, ara sóc un funcionari de la municipalitat, qui ho hagués arribat a dir, hi ha gent que m’enveja i tot, no em faria res estar-me així uns quants anys, però és massa complicat, no ho dic per l’alcalde, sinó pel secretari i l'agutzil que em veuen com un intrús, a més a més està el capellà, com vaig entrar amb mal peu... però ell hauria de ser el meu valedor, i fins aquest matí així ho pensava...

--Supun si et vols fer un tractament de pell, ara et sortiria bé de preu, comença l’hora de tarifa reduïda.--

--No puc, que més voldria, estic de servei.--

--Com tu vulguis Supun, tampoc li diré a ningú.--

--No en vull pas d’embolics, jo.--Sol faltaria això que m’avisés el capellà i jo tombat, panxa enlaire, per lo menys per aquí passen les nenes que vénen a comprar la cotilleria, els ungüents i els olis pel cabell, i aquella vella que buscava aromes re-saltadors de qualitat, i el paquetet que li enviaven de la capital, vés a saber que hi hauria allí dintre i pots consultar el que diuen els llibres de paper per què de les cartolines no se’n trau res de clar, va sent l'hora de dinar i aquells poca-soltes de l’ajuntament no m’esperaran pas, i avui no m’han donat val per dinar fora, si m’haig de fotre el que hi ha aquí... no sé si trucar a l’alcalde, si triga molt, jo el truco, no els haig preguntat res més pel suïcida, ni tan sols hi havia pensat, potser és habitual que la gent de la Terregada es mati quan està tipa de viure, amb els privilegis que tenen, aquí a la Serra no se suïcida ni Déu, moren tots quan els hi toca, ara que també hi eren els voltors de la ciutat per endur-se’l, jo si li haig de donar el condol a algú, li dono, tant em fa, són les maneres lo que em fot.

 Stevie Wonder- "Isn't She Lovely"