dimecres, 2 d’octubre del 2013

A.C.J. -----ONZE (setè, 2-primer)

 

                                                                              1
L’autobús va ple, ara mateix la Diana i el Supun seuen junts, de bon matí ni s’havien vist. Ha estat al control, quan els han obligat a baixar a tots, llavors s’han adonat de què viatjaven al mateix autobús. Als controls fan ficar a la gent en filera cara endavant, els homes a un costat i les dones a l’altre, practiquen una metodologia bastant estudiada. Primer els passatgers anaven confusos, ara, després de dos setmanes a revista diària, ja estan habituats. Les dones pugen al cap de poca estona, als homes els hi demanen els papers. Al Supun el coneixen, com hores d'ara treballa per l’ajuntament, es fica el primer de la fila i puja de seguida després de les dones. A la Diana li va bé estar al costat d’ell, com és petitonet es pot instal·lar confortablement; ell pensa que a aquesta xiqueta se li està fent el cul gros.
El trajecte no és llarg, va del poble fins a l’enllaç de l’autovia, encara que quasi tothom, baixa abans, en unes factories que han donat feina a moltes generacions de serralencs. La Diana fa prop d’un any que hi treballa, i ja està pensant a deixar-ho. Sent una certa enveja de la feina del Supun, més que res per no estar sotmès a l’obligació d’un horari, sempre va d’un indret a l’altre fen coses diferents, no com ella que s’ha de ficar l’uniforme per fer cada dia la mateixa peça. Ella diu que és una feina de temporada, com la feina del camp, que primer es necessiten esporgadors, després esclaridors i més tard recol·lectors. Des del primer dia que va comença a treballar es repeteix la mateixa cançó, no entenen com hi ha gent que es passa tota la seua vida laboral treballant penjada del mateix punt d’ancoratge, i que no els hi falti diuen!
Avui la companyia del Supun la distrau una mica, de seguida s’han ficat a enraonar d'afers més propers, per després comentar l’estat actual, quasi policíac en què viuen. El Supun li comenta que això només passa al seu municipi, a la resta de la serra no n’hi ha de controls, no saben ni el que són, inclús ha vist a gent dels comtats més llunyans i allí tampoc se'n fan. Ell creu que aquí la guàrdia desconfia de la població, per la seua antiga tradició contrabandista. Corre la veu per tota la serra que la gent d’aquí va fer els diners amb el contraban, i per molt de temps que passi l'estigma sempre queda, és el que tenen els territoris fronterers, que en temps de fronteres tancades es fan rics comprant i venen d’un costat a l’altre i en temps de fronteres obertes comercien amb els veïns amb condicions avantatjoses. El que passa que aquí no n’hi ha de veïns, sols hi ha una autovia que transporta gent i coses sense aturar-se. A la Diana se li pot estar fent el cul gros, però continua sent de les poques persones que extrau suc d’una conversa amb el Supun.
Serà la proximitat o el soroll greu del motor ocupant tots els marges del vehicle, sacsejat pels canvis de marxa, ofegant i amalgamant els cossos mandrosos, el que implica un xiuxiueig en el diàleg, una especialitat que el Supun no acostuma a practicar, el que quasi imperceptiblement li ha desenvolupat una consistència entre cames, malgrat parlar d’esdeveniments francament luctuosos. La noia davalla a la primera parada dels treballadors, acomiadant-se amb el millor dels seus somriures.