--És l'Eumir, ja ha
hagut de sortir disparat de casa.
--No el conec, on va,
potser ha de fer alguna cosa per les esfinxs? Jo sempre que haig
estat, ho he trobat tot molt ben indicat, tot polit, el camí net
sense pedres, sembla que estiguis en un altre lloc.
--No, al pobre quan li
agafa surt del poble i comença a caminar, avui li ha hagut de donar
per pujar fins aquí, altres cops tira amunt cap als llacs. Si l'has
de buscar, no el busquis mai cap avall, això no, ell sempre amunt,
ben amunt.
--Vols dir que no hi
rega massa?
--Massa!, no gens, fa
anys pujava a les collades fins que es cansava i tornava a baixar,
ara més d'un cop l'hem hagut d'anar a recollir esgotat i mort de fred
per sota els llacs. Cada cop té menys força, segurament tot just
arribarà a la darrera marrada, després baixarà. Això si no se li
gira el cervell, i torna per si sol, potser l'haurem d'anar buscar.
--Així fa temps que
està així?
--Fa uns anys, és
l'antic Anotador. Jo el coneixia prou bé, raons de feina més que
res, que després ens van dur a caminar plegats.
--Sembla que darrerament
no els hi vagi gaire bé als Examinadors.
--Examinador?, no!
Anotador.
--Perdona havia entès
malament, deu ser que estic encara obsessionat.
--Bé, la veritat és
que tots dos, tant l'Examinador antic, com ell, van treballar plegats
per una llarga temporada. Després ja no. L'Eumir n'estava una mica
tip de les exigències de l'Examinador, m'ho va confessar un cop que
vam fer una ruta junts. A l'Eumir sempre li ha agradat molt caminar,
i a vegades m'acompanyava, o jo l'acompanyava a ell, hi ha uns quants
al poble que caminen força bé. Jo ho haig de fer per obligació,
però n'hi ha d'altres que es coneixen la contrada millor que jo. Els
més perfeccionistes s'especialitzen amb un racó, una clotada, una
coma, i l'estudien a fons. Després les dades que treuen les lliuren
a l'Anotador, i ell amb els seus ajudants, s'encarreguen de desar-les
convenientment, per si algun dia fan de menester.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada