dilluns, 20 d’abril del 2015

Nous contes per un nou estat. - Cinquè: LA COMESA. (3)

Tot el poble va assistir a l'enterrament. L'escola va tancar, els comerços, tothom era a la plaça. L'església no cal dir-ho, el mossèn no havia vist mai tanta gentada, van haver d'engegar els altaveus perquè tots els congregats a la plaça i voltants poguessin seguir la missa. Després la van acompanyar fins al cementiri amb tots els honors, ja havien passat uns quants dies des del malaurat succés, però és que van haver d'esperar al metge forense de la capital de l'altre costat de la vall. Mentrestant el Ramiro continuava com ànima en pena, sense voler menjar ni beure, tal com el van trobar dalt del turó dels mals homes morts. Tancat, esperant morir-se sense fer-hi res. A la fi l'instint li va demanar aigua, i des de llavors ja menja una mica, automàticament: quan li fiquen un plat davant, se'l menja, tal com després pixa i caga.

Li és força difícil localitzar un lloc que li posin alguna cosa de menjar calent. Serà millor descobrir el parador del Damiano i que aquest el faci de cicerone per aquests carrers atestats de persones vagaroses, enmig d'altres que corren d'aquí cap allà, sense cap raó explicable amb una mica de seny. Les seues habilitats s'esvaeixen en aquests territoris urbans i amb la gana li puja la mala llet. Demana a un petit grup de gent seguda sota un portal, pel Damiano, ningú no el coneix, no n'hi ha cap del poble, gaire bé ni l'han entès. No serà millor tornar a la policia? El de la guàrdia de la porta no en sap res, i no està per històries. El que menja un entrepà al mig del carrer, l'esmenta l'ajuntament, que és on para l'algutzir i la dotació de la comunitat.
Davant de l'ajuntament hi ha un petit autobús aparcat, quina feinada pujar-lo fins aquí! El sol cau vertical contra les llambordes, les persones s'amaguen com poden. Sota el porxo de l'edifici no permeten que s'aturi ningú, els polis locals se n'encarreguen de la vigilància externa. Dalt, a la planta noble, espera el consistori la reunió definitiva amb els del ministeri i els representants del petit país. A la planta baixa, seguts als bancs de recepció, un munt de gent que ha aconseguit una passi per una entrevista amb el regidor de relacions externes i turisme, que és el que dóna les acreditacions a la premsa, els vals de restauració als funcionaris i atén peticions especials d'amics i familiars. Una d'aquestes persones és el Damiano, compartint banc amb tres senyores parentes de la pobra víctima, i dos funcionaris de la delegació estatal, que han observat deficiències amb els vals i se'ls volen bescanviar, encara que hagin de perdre tota la tarda per resoldre-ho. La figura del Damiano es reconeix clarament entre la resta de personatges destacats, i el nostre home de seguida l'ha distingit només donat un cop d'ull de la porta en fora. El Damiano també l'ha vist, però què pot fer? No vol abandonar el seu lloc de privilegi que tant li ha costat, en canvi la presència del recader d'Escalabornava, és sens dubte, deguda una qüestió de gran rellevància. De moment s'entenen gesticulant, el silenci de l'antesala de la planta baixa de l'ajuntament fa una mica de respecte. El guàrdia exigeix al Recader que es retiri. El Damiano li demana que el permetin entrar, el guàrdia ratifica que això no pot ser, li cal un passi. Pel Recader d'Escalabornava no li significa cap entrebanc, donat la seua feina acostuma a dur-ne bastants i de diferent tipus. És un professional, hi ha molta gent, més de la que ens pensem, que no li fa cap gràcia rebre missatges, intentant interposar tots els filtres possibles a la seua presència. Cerca a la motxilla: passis, salvo conductes, vals, certificats... Quan creu que troba el més adient li presenta al guàrdia. Aquest l'ensenya al seu company del carrer, tots dos ho veuen correcte, no hi ha cap inconvenient a què entri, ara que el rebi el senyor regidor serà una altra cosa, és l'últim de la cua, i no disposa de massa temps el... Tant es val. El Recader entra, s'ajup al costat del Damiano i li entrega el sobre lacrat, després es retira uns quatre metres esperant, per si hagués resposta.