Contacta amb l’altre guia. Aquest no en vol saber res, és un ferrer
independent, el seu únic desig és continuar com fins ara,
sense més mals de caps. La borsa de treball la du un funcionari
comarcal, adjunt a l’ajuntament. Els treballs temporals són
establerts, participa gent de fora per collir el panís, pasturar i
treballar a la formatgeria. Fora d’això, les assistentes familiars
no cobreixen la demanda. De totes maneres publicarà l’oferta al
butlletí mensual del municipi, que és el principal client de la
impremta local, però és preferible que es mogui pel seu conte. Tot
seguit informarà l’agutzil, que també es dedica a difondre les ofertes de treball.
Cada
setmana la feina de guia li ocupa un parell o tres de dies. La mitja
setmanal de persones nouvingudes que fa nit a la població és d’una
trentena, cosa que no està gens malament. Una dona es presenta a la
seua sol·licitud de treball, de més de trenta anys amb un parell de
criatures, totes dos van a l’escola, fins ara treballava de dona de
fer feines a casa d’una família ben estant d’una senyora
vagarosa. També li feia de mainadera i ja n’està tipa d’aguantar
mocosos que no són els seus. Una dona desperta casada amb un home
poruc que treballa de pagès per un altre, sense empenta per comprar
terres i conrear-les al seu benefici, com ella tants cops li ha
insistit. Un paio fort que no li fa por treballar. Per diferents
indrets del terme, abunden trossos que romanen erms, perquè no hi ha
prou mans per cuidar-les. Tot i que les millors terres ja tenen amo i
donen beneficis, les terres que resten per cultivar poden solucionar
la vida a unes quantes famílies, però a la gent ja li està bé
així. Aquesta dona desimbolta, és, segons ell, massa guapa. Li
comenta per acabar de convèncer-lo, que també es pot encarregar de
fer de recepcionista, i al mateix temps li pot llogar a bon preu els
baixos de casa de sa mare, perfectament situats de cara al negoci, a
tocar de la plaça de rebuda de la població, per fer-los servir
d’oficina i atendre la clientela. Un xic aclaparat per l'ímpetu de
la senyora, respon que s’ho ha de pensar.
El
ministeri d’Assumptes Estrangers li aprova el pressupost per
contractar una secretaria, hi ha diners al ministeri. El petit país,
més que patir la crisi financera que s'expandeix per moltes
contrades desafortunades, es beneficia d’ella. A més a més, són
prou satisfets amb la reactivació del viceconsolat a partir del seu
nomenament, conseqüentment li revisen el sou a l'alça.
En
aquests dies la regidora de turisme ha denegat una nova sol·licitud
d'obertura per una altra oficina de guies al poble, cosa que genera
un conflicte. No especifica qui hi ha darrere, però és ben sabut
que es tracta del “gasolinero”, que abans de casar-se intenta
fotre el nas al negoci. Presenta a un germà i un nebot com a cap
de l’organigrama. La viuda argumenta raons de cura: no vol un excés
de turistes al poble, perquè segons ella no dóna més de si.
Mantindrà l’estatus actual, revisant cada temporada les
necessitats creades. L’alcalde ho aprova i la cosa queda així,
afegint la possibilitat d'obrir l’oferta en el cas que el mercat ho demani,
respectant la idiosincràsia local, que és el que els fa únics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada