divendres, 7 de novembre del 2014

Nous contes per un nou estat. - Segon: L'EXAMINADOR.(14)

Foto: J.M. Molgó.

La primera visita és a cal sabater, li comunica que ha efectuat tots els pagaments endarrerits, tanmateix ha donat l’ordre de venda, és més, ja ha rebut unes quantes propostes, les quals haurà de consultar amb els seus fills. La segona i tercera són peticions de visat per unes persones amb la intenció de visitar el seu petit país: un comerciant interessat amb la compra de les sabateries i una altra que prepara el seu casament i desitja incloure'l en el viatge de noces. Pertany a una de les famílies riques del poble, dedicada a la distribució de combustible, que també ha expandit el seu negoci per tota la província. Posseeix una flota de camions cisterna que arriben a tots els llogarets aïllats, famílies que sempre havien estat mal servides. Se n'assabenta, perquè de seguida li fa conèixer l'orgullós que n'està de la seua empresa, que els dipòsits els tenen al port de la capital estatal, així poden comerciar directament amb els productors del sud, sense dependre de les grans empreses multinacionals. L’home, ja de mitjana edat, coneix perfectament la capital, doncs allí va residir tota la joventut, primer a la universitat, després a l’oficina del port, però que amb les comunicacions actuals, pot desenvolupar la seua feina des del poble mateix, i és més: la seua promesa hi vindrà a viure un cop casats. Troba força descoratjador que el jovent hagi d’emigrar per guanyar-se la vida, quan el poble ofereix tantes possibilitats. De fora hagueren de venir per obrir-nos els ulls, en clara referència al recent negoci obert per vicecònsol, del qual tot el poble en va ple. Li replica que es tracta d'un negoci molt incipient i que està tot per fer. La visita s'allarga molt més que no pas esperava, les primeres han estat ràpides, però amb aquesta ha fet l’hora de dinar. A la tarda té visita amb la seua cap.
La secretaria de la viuda és una dona grassoneta i baixeta, el fa esperar uns deu minuts. El rep somrient. Mentre dinava se li ha escalfat el cervell, ha començat a barrinar d'aprofitar l’entrevista per enumerar-li a la viuda els seus plans recents, fruit de l'última conversa matinal. Ella tot ho troba correcte, felicitant-lo pel seu esperit emprenedor. Després comença a matisar els diferents punts: ja que té la intenció d'obrir una empresa de serveis turístics, ha de registrar-la com a tal, demanant les llicències pertinents. En l’apartat d’agafar treballadors a càrrec seu, és necessari passar per la bossa de treball comarcal, encara que des de l’ajuntament ho poden arreglar. La selecció del personal corre al seu gust, li parla d’una secretaria, que creu que li serà relativament senzill trobar entre algunes dones del poble necessitades d’ingressos, segurament n’hi hauria de qualificades, entre les que actualment desenvolupen tasques a la llar, que tampoc n’hi ha tantes, i van molt buscades. Referent al fet que l’ajudant li fes de recepcionista, i oferir els serveis als possibles clients, l'aconsella que llogui un localet a manera d'oficina i que aquesta persona pugui atendre als clients còmodament, no sabria dir-li qui seria el més adequat per aquesta feina, com tampoc l'assumpte dels portejadors, que ell havia pensat que fossin contractats eventualment per a cada servei, però que a la borsa de treball li podrien informar millor. Finalment li suggereix que obrís una pàgina web donant informació sobre els seus serveis, que ben bé podria estar enllaçada amb la pàgina de turisme de l’ajuntament.
Durant l'entrevista es concentra amb els diferents aspectes del projecte, refusant els pensaments que provoca la subjugadora bellesa de la senyora, que vesteix una brusa sense mànigues amb un escot de pic que omplen les seues popes amb simetria, fal·lera que deixa escampar mentre es dirigeix a l’hostal. L'han avisat d’una parella que pretén fer una excursió d’un dia.