 |
| Foto: J.M. Molgó. |
La
primera visita és a cal sabater, li comunica que ha efectuat
tots els pagaments endarrerits, tanmateix ha donat l’ordre de
venda, és més, ja ha rebut unes quantes propostes, les quals haurà de consultar amb els seus fills. La segona i
tercera són peticions de visat per unes persones amb la intenció de visitar el
seu petit país: un comerciant interessat amb la compra de les
sabateries i una altra que prepara el seu casament i desitja incloure'l en el viatge de noces. Pertany a una de les famílies
riques del poble, dedicada a la distribució de combustible, que també
ha expandit el seu negoci per tota la província. Posseeix una flota
de camions cisterna que arriben a tots els llogarets aïllats,
famílies que sempre havien estat mal servides. Se n'assabenta,
perquè de seguida li fa conèixer l'orgullós que n'està de la seua empresa, que els dipòsits els tenen al port de la
capital estatal, així poden comerciar directament amb els productors del
sud, sense dependre de les grans empreses multinacionals. L’home,
ja de mitjana edat, coneix perfectament la capital, doncs allí va
residir tota la joventut, primer a la universitat, després a
l’oficina del port, però que amb les comunicacions actuals, pot
desenvolupar la seua feina des del poble mateix, i és més: la seua
promesa hi vindrà a viure un cop casats. Troba força
descoratjador que el jovent hagi d’emigrar per guanyar-se la
vida, quan el poble ofereix tantes possibilitats. De fora hagueren de
venir per obrir-nos els ulls, en clara referència al
recent negoci obert per vicecònsol, del qual tot el poble en va ple. Li replica que es tracta d'un negoci molt incipient i
que està tot per fer. La visita s'allarga molt més que no pas
esperava, les primeres han
estat ràpides, però amb aquesta ha fet l’hora de dinar. A la
tarda té visita amb la seua cap.
La
secretaria de la viuda és una dona grassoneta i baixeta, el fa
esperar uns deu minuts. El rep somrient. Mentre dinava se li ha escalfat el cervell, ha començat a barrinar d'aprofitar l’entrevista per enumerar-li a la viuda els seus plans
recents, fruit de l'última conversa matinal. Ella tot ho troba
correcte, felicitant-lo pel seu esperit emprenedor. Després comença
a matisar els diferents punts: ja que té la intenció d'obrir una
empresa de serveis turístics, ha de registrar-la com a tal, demanant
les llicències pertinents. En l’apartat d’agafar treballadors a càrrec seu, és necessari passar per la bossa de treball
comarcal, encara que des de l’ajuntament ho poden arreglar. La
selecció del personal corre al seu gust, li parla d’una
secretaria, que creu que li serà relativament senzill trobar entre
algunes dones del poble necessitades d’ingressos, segurament n’hi
hauria de qualificades, entre les que actualment desenvolupen tasques a la llar, que tampoc n’hi ha tantes, i van molt
buscades. Referent al fet que l’ajudant li fes de recepcionista, i
oferir els serveis als possibles clients, l'aconsella que llogui un
localet a manera d'oficina i que aquesta persona pugui atendre als
clients còmodament, no sabria dir-li qui seria el més adequat per
aquesta feina, com tampoc l'assumpte dels portejadors, que ell havia pensat
que fossin contractats eventualment per a cada servei, però que a la
borsa de treball li podrien informar millor. Finalment li suggereix
que obrís una pàgina web donant informació sobre els seus serveis,
que ben bé podria estar enllaçada amb la pàgina de turisme de
l’ajuntament.
Durant
l'entrevista es concentra amb els diferents aspectes del projecte,
refusant els pensaments que provoca la subjugadora bellesa de la
senyora, que vesteix una brusa sense mànigues amb un escot de pic
que omplen les seues popes amb simetria, fal·lera que deixa escampar
mentre es dirigeix a l’hostal. L'han avisat d’una parella que
pretén fer una excursió d’un dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada