En un primer moment el Marià va pensar, temorós, que
havia penetrat sense saber-ho en un recinte de culte femení. Aquell
que havia sorgit no feia pas massa temps en un Departament
septentrional, estenen-se sorprenentment per tots els Departaments
limítrofs, captivant tot tipus de seguidores dintre d’un ampli
espectre social i cultural, seguint la doctrina de dos virtuoses il·luminades inaccessibles, que les seues sacerdotesses
s’encarregaven d’ensenyar i transmetre a les selectes deixebles.
Només unes poques superen les estrictes normes iniciàtiques que
permeten l’ingrés al noviciat monàstic. Pels homes és un
assumpte estrany a la seua natura, encara que el culte, mitjançant
les cada cop més nombroses acòlites, s’ha infiltrat a l’interior
de les cases i es veuen compartint les estances amb les icones de
les líders, com uns objectes més afegits a la imaginària familiar.
La discreció femenina en què es desenvolupa la pràctica de la
doctrina els ha desconcertat quasi fins l’extenuació. El que ve a
dir que en l’actualitat s’associa a un costum sectari femení
més, que com altres als mascles se’ls escapa. Tot amb això, el
sentiment de retruc va copsar al Marià en els primers minuts
d’estada al recinte.
El Marià sol va veure dones a l’edifici, tampoc
tantes: dos. Una de cabells rogencs i l’encarregada de rebre als
visitants, que és la que els ha acompanyat durant la seua estada.
Malgrat, o potser per ser una de les residents més veteranes,
s’encarrega d’acollir les visites i ensenyar-los les senzilles
dependències del monestir. A la Bea i el Marià els ha atès a la
perfecció. La seua integració amb l’entorn és tal que pot parlar
amb igual profunditat de l’assecatge dels diferents tipus de flors,
com de la construcció d’una espona de pedra seca. La parella no
se’n cansa mai d’escoltar-la, l’únic que han declinat la
invitació de participar en una sessió de meditació comunitària.
Disculpant-se, tot intentant trobar un motiu coherent, la Instructora
simplement els ha tallat amb un: --no passa res, un altre vespre
s’escaurà millor.--
--Som molt diferents, jo ploro quan escolto a Van
Morrison, i ella plora escoltant Camarón. El nostre punt de trobada
és Jobim, ens abracem escoltant Jobim.--
--Hui, a mi se’m cauen les llàgrimes sol que sonin
els primers compassos d’un dels meus boleros preferits, "Tu me
sabes comprender" del Beni Moré per exemple, i al Marià plora
escoltant cançons, com "Un belle histoire" o qualsevol de
similar--
El Marià es mira les dos dones estupendes i pensa que
el millor que pot fer és deixar-les parlar, elles continuen.
--A ella la torna boja la poesia, i a mi que et vols que
et digui, hi ha moltes vegades que no em diu res, en canvi els
contes... no faria res més que llegir contes. El poble és un lloc
excel·lent per bescanviar llibres, com hi passa gent de tota mena,
els que porten llibres que ja han llegit els deixen i els canvien per
uns altres.
--Jo amb la literatura no sóc gaire exigent, m’agrada
el que s’anomena literatura de gènere, sigui quin sigui, mentre
m’enganxi i em distraguí. El Marià si que busca coses molt
concretes.
Dos residents arriben a la tolla, es despullen i se
submergeixen en l’aigua calenta, repenjant els colls al cantell
arrodonit de la roca, mirant cap al cel.
--Ella ha canviat molt des de què vam arribar, vas veure la marca de l’entrecella? Si alguna amiga seua m’hagués dit fa uns anys que la Isabel s’acabaria pintant l’entrecella, li haguera contestat que estava ben boja i que no la coneixia prou bé, i ves per on, mira-la ara!
--Ella ha canviat molt des de què vam arribar, vas veure la marca de l’entrecella? Si alguna amiga seua m’hagués dit fa uns anys que la Isabel s’acabaria pintant l’entrecella, li haguera contestat que estava ben boja i que no la coneixia prou bé, i ves per on, mira-la ara!
Els dos monjos se’n van de seguida, tenen què
preparar el sopar de la comunitat, amb un gest i un somriure
s’acomiaden dels convidats, que pel moment no fan cap intenció de
retirar-se.
--Tothom té les seues coses, les seues petites
perversions, sinó no seriem humans. A mi m’encanta passar uns dies
aquí dalt, però arriba un moment que ja m’agafen ganes de baixar,
i de tornar a veure la gent i de fer l’activitat quotidiana a la
que estic acostumada.
--La gent puja al monestir a polir els seus defectes?
--O a fer vida contemplativa, o ajudar a fer una feina determinada, o per estar sola. Hi ha molta gent que puja una temporada i torna a baixar, més de la que ets penses. Són pocs els monjos que estan aquí permanentment, sempre estan en moviment, van d’un lloc a l’altre.
--O a fer vida contemplativa, o ajudar a fer una feina determinada, o per estar sola. Hi ha molta gent que puja una temporada i torna a baixar, més de la que ets penses. Són pocs els monjos que estan aquí permanentment, sempre estan en moviment, van d’un lloc a l’altre.
--Jo reconec que de vegades sóc una mica punyetera.
Saps el que faig de tant en tant, quan estic empipada per alguna
cosa? Doncs entro en una tenda de luxe, em fixo en una cosa ben cara
i començo a regatejar, sense cap intenció de comprar ni tant sols
duc diners ni res, i quan aconsegueixo el preu que vull, dic que no,
que no m’agrada l’article en qüestió i marxo. Això sí, tinc
el propòsit de millorar, perquè als dependents els fas passar una
mala estona i ells no tenen cap culpa. De totes maneres sempre cometo
els meus delictes en les botigues més opulentes.
--És clar, si no no té gracia.—L’Elsa enfonsa el
cap sota l’aigua, per tornar a parlar després d’uns instants
de...-- No sé, però hi ha ocasions en què la dolenteria se’ns
puja al cap i ens fa fer coses sense explicació. Jo quan vull punxar
a la Isabel li dic que no està prou per mi, que em té abandonada,
ara tampoc n’abuso gaire perquè a ella l'afecta molt i de
seguida la domino. De vegades sembla tant desvalguda.-- Inerts suren
els cabells, l’aigua ànega les orelles, el so és opac;
enregistrant solament: la remor, el raig de la font rebotant abans de
confondre’s.
Escoltant a les dones des d’una posició privilegiada, ell pensa amb els mals de caps de la feina. Antigament no perdia els nervis tant sovint, ni cridava als subordinats, tenia molta més paciència. Creu que és inofensiu, creu que ells ho saben i ho accepten, per molt que s’emprenyi i cridi tot enfurismat, després es calma i ja està, però tot amb això...
"Tu me sabes comprender" "Un belle histoire"
Escoltant a les dones des d’una posició privilegiada, ell pensa amb els mals de caps de la feina. Antigament no perdia els nervis tant sovint, ni cridava als subordinats, tenia molta més paciència. Creu que és inofensiu, creu que ells ho saben i ho accepten, per molt que s’emprenyi i cridi tot enfurismat, després es calma i ja està, però tot amb això...
"Tu me sabes comprender" "Un belle histoire"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada