Les
filtracions del sumari reflectides als rotatius, corroboraven els
càlculs del Damiano. A la premsa del petit país s'han publicat tot
el seguit d'argumentacions presentades pels advocats, adreçades
clarament vers a un crim passional amb desequilibris emocionals,
provocats per un despit a les exigències del presumpte culpable.
Acceptant la relació d'una dona soltera lliure de compromís, amb un
subaltern que enganyava a la seua promesa.
Petant
amb tot, els darrers dies tot això ha quedat en papers mullats després de les investigacions dels diaris
nacionals, davant un cas que ha cridat l'atenció a tota la gran
república. Els periodistes desplaçats després de mesurar i
calibrar les informacions recollides, basant-se preferentment en
fonts locals, entrevistades directament pels propis autors, publiquen
una versió molt més complexa, aportant la inquietant figura de la
mà negra. Un tercer personatge, que va ser el que va moure els fils,
germinant la llavor ja existent en el cor del Ramiro. Especulen que
l'assassinat va servir per traure's del mig a la senyora
viceconsolessa, persona de gran perfil polític a la que se li
augurava una brillant carrera. Si algú vol pujar, caldrà que algú
baixi, si més no serà un tap pels altres. També asseguren que el
o els caps pensants, no són pas residents al poble, ni tan sols a la
vall, la cosa ve de ben lluny: del petit país, encara que reconeixen
l'existència d'algun col·laborador instigador local. Per aquest
motiu està creixent el corrent d'opinió de què si es vol treure
l'aigua clara, s'ha de jutjar al Ramiro al petit país, en contra de
l'opinió de l'alcaldessa, que s'està quedant sola, ara amb el
Damiano.
Les recerques, tant dels polis forans com dels gasetillers, es
centren actualment a indagar la trama local, suposadament el
punt feble de la conspiració. Afirmen que el viceconsolat és una
autèntica nosa pel ministeri d'exteriors, font de grans despeses,
genera exigus recursos, més des de la pressa de càrrec de la
viceconsolessa, que havia reactivat amb escreix i en excés les
relacions bilaterals, sense cap negoci efectiu. Un orgull per la
delegació de la vall, i una caríssima inutilitat pel ministeri. Una
futilitat econòmica i per contrari un èxit diplomàtic d'un
balafiament insostenible. Així doncs, es perquireix a les persones
de més o menys influència dintre del cercle del Ramiro. Han passat
totes per ser interrogades a comissaria, instal·lada provisionalment
a l'antiga caserna. Del conjunt d'interrogats, hi ha tres persones
que es creu que se'ls hi pot extraure molt més del que han contat.
Una d'elles és el Damiano, amb ell els periodistes no han pogut
fer-hi gran cosa, els repel·leix instintivament. Una segona seria
l'amic de corregudes del Ramiro, un paio no del tot fiable, massa
fatxenda i de tarannà inofensiu; si té coses a amagar comunes amb
l'acusat, seran del tot irrellevants. Tothom pensa que el testimoni clau, ja
que les poques llums del Damiano, tant com la seua vida muntanyera
l'exclouen, és l'amiga de la secretària de la viceconsolessa, molt
més que la parella de petits delinqüents, que van ser els únics
retinguts de tots els interrogats. Van dormir un dia a la caserna,
per deixar-los sortir l'endemà sense càrrec ni properes citacions,
això sí, amb limitació de moviments, igual que la resta de la
població.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada