 |
| El Prepirineu, davant el Mont-roig, darrere el Montsec, des de la Seu Vella de Lleida. |
El Montsec sembla una
estructura senzilla, un parell de mantells de corriment conformen els
dos grans esglaons, làmines encavalcants traslladades arran de
l'aixecament del Pirineu. El vessant sud auster i acinglerat, el
sinclinal nord vigorós i exuberant, alineat d'est a oest, tallat
perpendicularment per tres conques encaixonades. Hiverns gèlids i estius
sufocants, primaveres esplendoroses i subjugadores tardors. A la
realitat l'estabilitat meteorològica subsisteix amb penes i treballs, amb una mica
d'aigua i vent es transfigura, tot es posa cap per avall, transmuta la
llum, les olors, els colors, les fisonomies, fins i tot les aurores boreals hi fan
presència.
L'espeleòleg
apressat per les seues dèries, acostuma a endegar multitud de
projectes, que molts qualificarien tan peregrins com espolsar-se en un comellar. El subjecte s'associa per iniciar prospeccions en
paratges captivadors, que mai es continuaran, tan
sols com a conseqüència d'un parell de sortides infructuoses. Què són un parell de
tristes sortides, davant de la multitud d'oportunitats que la vida
ens ofereix? Com podem perdre el temps d'aquesta manera? Trinxats
entre argilagues, arítjols i lligaboscos, barallant-te amb tarteres
que s'entesten a no deixar-te avançar, enganyats per les males arts d'una
geomorfologia suggeridora... amb la d'ofertes que hem deixat darrere
a la ciutat, al poble o al barri; temptacions realment diabòliques,
plaents, i sobretot lògiques amb els nostres desitjos i congruents amb els sacrificis que he de fem per
guanyar-nos la vida. |
| El llogarret de Rúbies, la punta de la Torreta abaix a l'esquerra, amb la carena que du al Pas de la Lloba. |
El Miquel Àngel,
un company del GELL, afirmava que el Montsec era una serra
desagraïda. De fet fins fa ben poc els intents de trobar alguna cosa
nova al Montsec eren del tot inútils, fins al 2.008 amb els forats
pròxims al pas de l'Orò, no ens van poder traure aquesta espina.
Altres grups també ho van intentar, amb poca repercussió: als
vuitanta l'Esquerda dels Grallers, als noranta el Querant Petit de
Paús, anys després la Cova Il·lusió, i poca cosa més. Es van
efectuar descurullaments a les dolines del Montsec d'Ares o el
Graller petit d'Alsamora, Vaqueres... recentment les troballes a les dos clàssiques de sales i vies penjades, i sobretot a destacar les
petites cavitats que s'han anat catalogant, resultats de no pocs
esforços. Afortunadament a hores d'ara, l'exploració del Forat de l'Or capgira aquesta argumentació.
Malgrat tot, la
serra ens estirava molt, va haver una època que farts de trobar forats
closos de pedra esgrogueïda, ens trèiem la recança, dedicant-nos a
la recerca de les cavitats trobades a les primeres exploracions i mai
més visitades. I així, potser una mica saturats dels Montsecs, ho
vam anar deixant. Recordo que al forat del pas d'Osca vam fer primers
intens amb micros, ens va caure un martell pou avall, que encara hi
és, juntament amb la barra de quadradillo del 12 testimoni de les
primeres desobstruccions dels anys setanta, que es conserva rovellat
al costat de la boca. Després vam aprendre a utilitzar els micros en
altres serres i van oblidar el Montsec fins a les noves del J.R.
Segura al pas de l'Orò ja esmentades.
 |
| Indret on s'obre el forat del Pas d'Osca al Montsec d'Ares
La boca del forat dóna a un pou, on cal treballar el pas.
|
Molts d'aquests
episodis serien oblidats, fins i tot de la memòria dels
protagonistes, si no fos per l'obstinació dels recopiladors, les persones
que es dediquen a arxivar qualsevol referència per mínima i
incongruent que sembli als ulls del profà. És el cas de la feina de recopilació
de l'Àngel Gàzquez (Notes d'espeleologia tretes dels Butlletins del
CELL) apareguda al quadern central del Grallera-5, posteriorment
recollida per Jordi De Vallés al volum II del Catàleg Espeleològic
de Catalunya. El seu interès em va fer recordar els companys i
circumstàncies que van envoltar aquelles discretes sortides.
Prospeccions que ens semblaven que no portaven enlloc, restarien
colgades sota papers florits tancats a pany i forrellat, o pitjor,
sense publicar-se mai, com en aquest cas, sense fotos ni topos. Llàstima d'una pàgina de
la primera Grallera, on s'haguessin recollit aquesta col·lecció de
forats de nom tan sonors com: Forat Bong, Esquerda Bong, Forat Fals,
Balma de l'Enganyada, i el Mirador de Nefer-Nefer.
 |
| El Pas de la LLoba, amb la canal Foradada. Sota la Torreta ,la gran balma, que nosaltres vam anomenar de l'Enganyada, desconeixen la toponímia original.
El Mirador de
Nefer-Nefer, és un forat mai assolit, penjat del cingle de la
torreta, visible des de ben lluny. El nom escaient a la seua
inaccessibilitat, com el personatge de la cortesana Nefernefernefer de la novel·la
“Sinuhé l'egipci”, tan inabastable pel protagonista com per a
nosaltres en aquella època aquesta finestra. El desengany de Sinuhé
li provoca un daltabaix que el du de l'opulència a la misèria, a la
casa de la mort i a l'exili, per començar de nou, superar la seua
obsessió i reeixir diferent. Qualsevol prospecció
és en si un viatge sense objectius concrets, sense fi, no hi ha res
a superar, ni res per conquerir. En canvi a l'hora de la veritat
és un compendi completíssim de circumstàncies, deixant-te guiar per la muntanya gairebé en estat alfa, mostrant-te els
seus millors racons; un descobriment inesperat.
|
 |
| La punta de la Torreta, amagant el Pas de la Lloba, El Mirador Nefer-Nefer, al pany de paret per sobre la feixa, vist des del sud. |
Els altres forats, són propers a la base de la canal, esquerdes altes i curtes, en alguna vam fer la primera grimpada a una cavitat, resta alguna plaqueta per constatar-ho. Algun dia un espeleòleg accedirà a la finestra i no la podrà batejar, només perquè un xaval afeccionat lector, ho va fer abans des de la distància, i va escriure unes ratlles al butlletí de la seua entintat.
La primera
referència data del 13-7-1980, s'esmenta els tres components
de la sortida, a més a més dels noms dels forats i la zona de la
canal 42, que el compaginador del butlletí de l'època, Manel Cortès,
rectificà com Graell o canal del Pas de la Lloba.
La segona i última
referència del 30-10-1980, una mica més completa, val la pena
transcriure-la:
Forat
Bong: Es tracta d'una antiga surgència que drenava aigües
aprofitant una diàclassi, formada per quatre boques sobreposades
d'uns 20m. De llargada i una alçària similar, essent la màxima amplada
de 3m. La boca inferior dóna accés a una galeria ascendent de 12m.
Al fons de la qual hi ha una gatera obturada pels sediments. Per
mitjà d'una grimpada d'uns 10m, on es van instal·lar dos spits,
s'assoleix una curta galeria superior on acaba la cavitat.
Al
costat l'Esquerda Bong, que igualment correspon a una surgència
curullada als pocs metres de la boca. Es localitzà també una altra
cova a l'altre costat de la canal, que és també una surgència
fòssil, de boca i galeria de grans dimensions, amb un gran bloc
després al final. Companys participants: Pere Cots, Cerezo, Soci.
 | ||
La Canal per accedir al Pas de la Lloba amb el Mirador Nefer-Nefer a l'esquerra de l'esperó, sobre la feixa, vist des de la Pedrera de Meià. A la base de la cinglera s'observen els trencaments que originen la resta de cavitats.
El Montsec amb la
seua nova embranzida espeleològica, es mostra orgullós, altiu als
que des del sud el contemplen, reservant encara el millor per a les
generacions futures.
Prospeccions en xarxa: A la mateixa zona, sobre la feixa de la canal del Pas de la Lloba, al peu d'una via d'escalada: Joan Asin, Montsec de Rúbies, Peladet de Baix, Via Teixidó.
 |
1 comentari:
Benvolgut Lluís: M'he enterat de forma més o menys casual de les recents troballes al Forat de l'Or, això i la impossibilitat de poder participar en les exploracions per motius obvis, ha fet reviscolar en mi la de fa tants anys compartida falera en la recerca dels origens epigeus de la cavitat. Tal i com be dius de ben segur que en aquest món hi ha moltes altres coses de profit per fer, però la il.lusió que proporcionen és infinitament inferior a una inútil jornada de prospecció pels feréstecs paratges del vessant nord del Montsec de Rúbies, a la recerca de la nostra particular Quimera. Ànims, la lluita és necessària per la victòria.
Publica un comentari a l'entrada