dimarts, 17 de juny de 2014

A.C.J. -----QUINZE (quart)

Foto: Antonio Satorra.
Una bromada tapa el sol, fa caure unes gotes, quan ja estava seca; si no fos per la suor que li impregna tota l’esquena. Plou finament durant una estona. Tan de pressa com ha sorgit, la nuvolada desapareix del tros del cel que les parets li permeten contemplar, El sol torna a escalfar. La pluja ha servit per potenciar les olors, per despertar les plantes que expandeixen les seues aromes, abans que l’evaporació es quedi amb la humitat. El senderó ascendeix una mica, acompanyat per un mur calcari menjat per l’erosió i destruït per les arrels dels arbres que d’ell broten. L’engorjat s’estreny, la paret del davant sembla inexpugnable. Pel seu costat el corriol s’esvora; massa tranquil·la que anava. Poc més tard fa cap a una clariana despenjada, afavorida per l’arribada d’un afluent, limitada a l’esquerra per la cinglera que dóna sopluig a una petita balma. S’atura a la cantonada, mira cap endavant intuint el recorregut que deu descriure el corriol per travessar el torrent. Se satisfà en veure’l reaparèixer, més que menys sereny. Abans s’atansa un moment a la balma, pot ser un bon aixopluc en cas de necessitat.
La cavitat és mig protegida per un conjunt de rocs a tot segur despenjats de la cinglera. Les ortigues s’obren pas entre ells. Amb una decidida passa se situa sota la volta que va minvant a mesura que s’interna. De fora semblava més petita, però un cop dins creu que podria encabir còmodament mitja dotzena de persones. El terra és humit i dur al fons, però polsegós i clar sota els seus peus. Es dirigeix cap a l’esquerra, la raconada més oculta a la llum, atreta per una curiosa formació pegada a la paret. S’acotxa per identificar-la amb el tacte, comprova que té la textura d’un teixit. La recorre amunt i avall i sí, sembla una peça de roba vella, com llana dobla i trenada. No la veu bé, l’estira, però no cedeix, l’estira més fort emportant-se amb ella un cos petit, molt lleuger, que hi jeia enravenat a sota.
--Què cony?.-- És pregunta la veu de la persona que ha despertat. Ella fot un parell de passades enrere, caient de cul a terra, ficant-se la mà al pit.
--D’on surts tu?-- L’home s’incorpora sobre els seus braços tant com pot.
--Quin ensurt m’has fotut mal parit.--


  Vainica Doble - "Pájaro de mal agüero"