A.C.J. -----QUINZE (cinquè)

L’home plega la manta, que tant li serveix d’estoreta com de cobertura, l'encaixa dintre del seu sarró que li feia de coixí. Ella s’aixeca i se’l mira mentre recull. Quan acaba, s’asseu i s’arma un cigarret. --Què no has vist que dormia?-- Diu després d’encendre’l.

--Que coi m’havia de pensar jo, que hi havia algú en aquesta balma!--

--Ja ha parat de ploure?--

--Es veu que sí.--

--Mentre esperava que esclarís, haig aprofitat per estirar-me una mica al redós, ara no em pensava que ningú em despertés cridant.--

--Cridant? Això ho has degut somniar, jo només t’haig estirat la manta.--

--Bé, tant es val, al capdavall m’has pertorbat la son desagradablement. Es pot saber on vas?-

--I tu?--

--Jo riu avall.--

--Jo també.--

--Així doncs, fem la mateixa ruta.--

--Es veu que sí.--

--I d’on vens, si es pot saber?--

--De casa.--

--Vius a la vall de Riu d’Ilpó?--

--Sí, allí vivia.

--Ja no hi vius?--

--No, ara estic aquí, no?--

--Les dones com tu sempre tenen casa, si n'has abandonat una, segur que ja en tens una altra d'apamada ben a prop.--

--I tu que saps qui tipus de dona sóc jo!--

--No te m’emprenyis ara, pensa que som sols en molts quilòmetres a la rodona, a més a més marxem pel mateix i únic camí, crec que hem de mirar de portar-nos bé, si us plau.--

--A tu no t’haig vist mai per la vall.--

--No, és que no ho sóc de la vall.--

--Però per algun lloc tindries de passar per arribar fins aquí.--

--Sí, pel camí del mas Barrat, no els coneixes?-- Ella calla.--D’Achao estant, és més curt atansar-te als masos dels Cortals, un cop d’allí, el propietari d’un d’ells també és l’amo de mas Barrat, aleshores sol cal esperar que algun dia hi pugi amb el tractor per a què et porti. Sembla que t’estigués parlant en patuès, no et sona res del que t’estic dient?--

--No.--

--No has vist mai el mas Barrat de lluny?--

--No, crec que no.--

--Doncs mira que està ben situat, sobre un turó encinglerat i es fa veure des de la distància, tant ell com l’ermita de Sant Salvador que està una mica més a la punta. De què feies tu a la vall?--

--Pasturava el ramat.--

--No pot ser, no ho entenc, no vas anar mai a pasturar a les planes d’en Ros?--

--No, jo pasturava a les terres del meu amo, les del Ros ja tallaven més enllà del torrent gros.--

--Així sí, és que les planes d’en Ros es veuen perfectament des del mas Barrat.--

--I a on dóna el camí pel qual has vingut?--

--Del mas Barrat, baixés una estona pel serrat, més tard travesses un parell de barrancades bastant empipadores, després has de pujar per un torromper per canviar de vessant i seguir davallant per un fondal prou pregó que et deixa baix al riu, al davant mateix d’un torrent net, per allí hi passa el camí, després només cal seguir-lo fins aquí.--

--La nit passada la vas passar al Mas Barrat.--

--Sí.--

--I has arribat fins aquí!--

--Vaig fent, xino -xano, no tinc cap pressa. Potser tu sí que en tens, on penses fer nit avui?--

--Pensava arribar a prop de la Cova de les Mans.--

--Què dius!, encara no has fet ni la meitat del camí i penses fer nit a la cova de les Mans. Ni que caminessis tota la nit sense parar, no hi faries cap abans de l’alba. Ara que potser tu vas corrent, se’t veu forta.--

--No vaig fent via, però sense córrer.--

--Què no vas consultar el mapa?--

--No, jo ja hi vaig estar fa anys.--

--Fa anys, prou faràs si avui veus treure el cap a la punta de l’Encantada.--

--Què és això.--

--L’agulla de l’Encantada. No dius que et coneixes el lloc?--

--No me’n recordo dels noms dels topants.--

--Jo no hi haig estat mai, però crec que l’agulla es fa veure durant la darrera part de l'engorjat, abans que el riu desemboqui al canó de la Cova.-- Ella es queda pensativa reordenat la informació del vell, comparant-la amb els seus records d’infantesa.-- Segur que has estat a la cova de les Mans?-- Insisteix el vell amb la darrera espurna del tabac.

--Sí, però era molt petita.--

--Almenys sabràs que s’ha de creuar el canó per arribar-hi. Te’n recordes com el vas creuar, si hi havia un pont, o el vau travessar a gual...--

--No ho sé. Em pensava que la Cova estava al final d’aquest riu.--

--Amb la d’anys i panys que no hi deu passar ningú per aquí, i avui ens anem a reunir dos persones al mateix dia, dos persones que no saben res de res. Quina casualitat!, almenys la suma de la nostra ignorància no ha resultat del tot negativa. Serà molt... Jo m’acabo d’apariar i tiro endavant. Vés fent si vols, que jo vaig al meu pas.--

--Està bé. --La dona surt de la balma.-- Escolta si no ens veiem més, que tinguis bona caminada.--

--Salut.-- Li respon ell, encara des de l’interior.