dilluns, 9 de juny de 2014

A.C.J. -----QUINZE (tercer)

 Sabia que hi havia algú, ho pressentia quan estava encinglada. En agafar el corriol veu l’aigua remoguda d’un toll, s'ho confirma l’herbassar fressat per lleugeres petjades. Per molt que qui sigui, no s’ha dedicat gens ni mica a netejar el camí, no ha enretirat cap branca, ni la més tendra, ni la més fràgil, ni la més dobla, ni les que li han fet acotxar-se i passar a quatre grapes com un porc fer. Està segura que s’ha aturat a reposar a la mateixa pedra on seu, recolzada sobre la seua motxilla, expandint-se les tires de les espatlles, bevent un glop d’aigua. 
          Ahir a la tarda ho va deixar tot preparat, se’n va anar a dormir d’hora, es va prendre una infusió adormidora i amb la lluna creixent tombant per les crestes, va pedalar fins al final de la carretereta. Feia tant de temps, que va fer el camí per primera i última vegada, no se’n podia recordar de quan trigaria, millor sortir aviat, estant preparada per fer nit al ras. Creu que amb el seu avi només van passar una nit a la serra, però no hi ficaria la mà al foc, i fins aquí, no ha parat enlloc. L’aigua enriquida amb especiats energètics que li permetran aguantar sense menjar res sòlid fins al vespre. Granulats i samarretes tèrmiques és el que més du a la motxilla. Els doblers també, la totalitat dels estalvis els reclamarà quan estigui situada. Ara ja serà més fàcil, caldrà només estar atenta, no perdre el senderó; ha malgastat molt temps, més de migdia, en el seu zel per cercar referències. Ja no n’hi cap topant conegut, cap punta segura per tornar enrere, els meandres s’ho empassen tot. El riu, el soroll de l’aigua batent contra les roques, acompanyant el seu cor irrefrenable, la traurà, la salvarà, només ha de tenir paciència.
Com més avança, més la posseeix una profunda sensació de soledat. A vegades el cap li juga males passades fent-li creure que com més camina, més lluny es troba del seu destí. Voldria que hi hagués algú (ja no està tan segura de la presència que abans donava per certa), si més no, per demanar-li si falta molt, o per compartir una estona amb un altre ser humà. Menjada per l'entorn, sembla que mai l'hagi trepitjat persona alguna. Després s’emprenya amb ella mateixa; pensant amb el futur allunya aquestes desoladores especulacions. Ho té bastant planejat, creu que de seguida la contractaran, podria passar un temps sense treballar, però no val la pena escollir, és més important fixar ràpidament una residència, sumar temps és fonamental, mentrestant s’anirà assentant al lloc, fent les consultes pertinents discretament, als estranys no els hi agrada gens que els amoïnin amb assumptes que per ells no tenen cap secret.