Sabia que hi havia algú, ho pressentia quan estava
encinglada. En agafar el corriol veu l’aigua remoguda d’un toll,
s'ho confirma l’herbassar fressat per lleugeres petjades. Per
molt que qui sigui, no s’ha dedicat gens ni mica a netejar el camí,
no ha enretirat cap branca, ni la més tendra, ni la més fràgil, ni
la més dobla, ni les que li han fet acotxar-se i passar a quatre
grapes com un porc fer. Està segura que s’ha aturat a
reposar a la mateixa pedra on seu, recolzada sobre
la seua motxilla, expandint-se les tires de les espatlles, bevent un
glop d’aigua.
Ahir a la tarda ho va deixar tot preparat, se’n va
anar a dormir d’hora, es va prendre una infusió adormidora i amb
la lluna creixent tombant per les crestes, va pedalar fins al final
de la carretereta. Feia tant de temps, que va fer el camí per
primera i última vegada, no se’n podia recordar de quan
trigaria, millor sortir aviat, estant preparada per fer nit al ras. Creu que amb el seu avi només van passar una nit a
la serra, però no hi ficaria la mà al foc, i fins aquí, no ha
parat enlloc. L’aigua enriquida amb especiats energètics
que li permetran aguantar sense menjar res sòlid fins al vespre.
Granulats i samarretes tèrmiques és el que més du a la motxilla.
Els doblers també, la totalitat dels estalvis els reclamarà quan
estigui situada. Ara ja serà més fàcil, caldrà només estar
atenta, no perdre el senderó; ha malgastat molt temps, més de
migdia, en el seu zel per cercar referències. Ja no n’hi cap
topant conegut, cap punta segura per tornar enrere, els meandres s’ho
empassen tot. El riu, el soroll de l’aigua batent contra les
roques, acompanyant el seu cor irrefrenable, la traurà, la salvarà,
només ha de tenir paciència.
Com més avança, més la posseeix una profunda sensació
de soledat. A vegades el cap li juga males passades fent-li creure
que com més camina, més lluny es troba del seu destí. Voldria que
hi hagués algú (ja no està tan segura de la presència que abans
donava per certa), si més no, per demanar-li si falta molt, o per
compartir una estona amb un altre ser humà. Menjada per l'entorn,
sembla que mai l'hagi trepitjat persona alguna. Després s’emprenya
amb ella mateixa; pensant amb el futur allunya aquestes desoladores
especulacions. Ho té bastant planejat, creu que de seguida la
contractaran, podria passar un temps sense treballar, però no val la
pena escollir, és més important fixar ràpidament una residència,
sumar temps és fonamental, mentrestant s’anirà assentant al lloc,
fent les consultes pertinents discretament, als estranys no els hi
agrada gens que els amoïnin amb assumptes que per ells no tenen cap
secret.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada