Nous contes per un nou estat. - Tercer: EL DISSORTAT. (9)

--Així doncs, també prestes els teus serveis aquí baix, al poble.

--Va, poca cosa, alguna padrina demanant pel seu nét. Tampoc hi sóc gaire per aquí baix. A més a més la gent de la vall prefereix cercar ajuda els entabanadors, que dic jo. Ja els hi està bé. Ho faig més que res per agafar pràctica, per quan em toqui treballar de veritat. Ara són casos molt poc interessats, que si no fos pel que t’haig dit potser ni acceptaria.

El Ramiro troba admirable la recent accessibilitat del Damiano, eina necessària per a la futura feina, i també veu, que malgrat el dolor que li provoca el record de l’Enric, continua menyspreant als seus clients. Dubte, però abans que marxi li fa la pregunta.

--Escolta una cosa: jo crec que també estic passant per un moment prou delicat, o almenys m’ho sembla a mi. No sé si tu em podries fotre un cop de mà, abans hem estat parlant i no gosava a demanar-t’ho, però crec que sí, que em podries ajudar a esclarir-me, pagant lo que sigui, clar.

--De cobrar no cobro, aquí baix ja saps com van les coses, no és com a Escalabornava i fins que no sigui més docte… no em considero pas un bon professional encara.

--Teniu sort allà dalt, molts diuen que no, però jo estic amb vosaltres. No és per seguir-te el joc, no, jo n’estic ben fart del món en què vivim. Procuro de ser positiu i és més crec que tot va sempre a millor, però no sé… No sé què pensaran en el futur de la crueltat de la nostra societat, ens veuran com una societat salvatge, com nosaltres veiem ara la societat post industrial o l’esclavatge o les castes?

--No ho dubtis pas, així serà, no cal ser gaire espavilat per veure-ho.

--Ens perdonaran el nostre sistema de privilegis i els que es cuiden que tot es mantingui igual i que res canvií, per més temps que passi i ho faci malbé. Sembla que els continuistes fan molt bé la seua feina.

--Ja, però aquests canvis superen la mesura d’una vida humana. També ho has d’entendre Ramiro. Com els homes del futur ho entendran i apreciaran les virtuts de la nostra societat.

--Però a Escalabornava, no. Fa temps que van desistir de continuar cohabitant en aquest univers i ho van suprimir per bé de la comunitat.

--No pots ficar Escalabornava d’exemple. Són coses diferents i punt, ells van decidir de prendre un camí divers, però també va ser complicat. --S’atura per repensar un moment el que ha dit, i prossegueix: --Saps? Si haguéssim tingut aquesta conversa mesos enrere, t’haguera donat la raó en tot i és més: hauria augmentat les teues afirmacions. --Torna a aturar-se un parell de segons. —Però no, simplement no l’hauríem tingut. Estic aprenent, em costa, però vaig avançant.

--I doncs, tornant una mica enrere: em podries ajudar en els meus dubtes?

--Sí, qui problema hi ha? Ja t’haig dit que estic de pràctiques. Digues el que vols saber, i jo et diré lo què necessito.

--Res, que darrerament haig conegut una noia que m’agrada força, i voldria saber les possibilitats que hi ha de què surti bé. És una noia lliure, vull dir: sense compromís, sols és que porto tota la vida sol, i ara…

--Estàs acollonit.

--No, no és això, però és un gran canvi.

--No passa res per estar acollonit. Perfecte, m’hauràs de fer saber unes quantes dades: dates de naixement, noms complets, una lleugera descripció d’ella, lo primer que et passi pel cap, una frase, i no la pensis massa. Alguns trets de la seua personalitat, no necessito un examen psicològic, només un parell de coses, això sí fidedignes, res a la babalà. Una cosa, ella està tan interessada com tu?

--No ho sé, en aquesta direcció encara no m’haig atrevit a fer ni un pas.

--Estàs molt acollonit i no vols arriscar. Aquesta és una dada important. Saps de quin color acostuma a vestir.

--Com? A la feina porta l’uniforme verd, per sota es veu com una samarreta lila.

--La feina? Vals més pel que no em dius que no pas pel que em dius. La frase, ràpid. --Imperativament.

Pensa un parell de segons i solta: --És blanca i de color moniato.

--Moniato?

--Els seus ulls, és el primer que m’ha vingut, com la carn dels moniatos calents quan els obres.

--Blanca i moniato, malgrat l’uniforme verd. Està bé.

--Hi ha algunes coses que les hauré de consultar.

--No hi ha pressa, busca'm abans que torni a casa.

Muddy Waters - "Baby Please Don't Go"