Atabalada, li agafa gana, disposada a entrar al primer
restaurant que es pressenti abans de prendre un taxi. Mala sort: "Out
To Lunch" indica el cartell de la porta.
L'antiga secretaria!, relaciona: té l’adreça actual, però ha de
dinar abans, sinó no aguantarà. Passa un taxi, l’agafa, travessa
el túnel. Ara fa de recepcionista en un complex empresarial de
recent creació, el taxi entra al complex i la deixa davant per
davant de la porta de clients.
És una noia petita, bastant jove, a la que li agrada
xerrar més que altra cosa a la vida. Sí, fins fa poc treballava en
una gestoria que duia els assumptes legals de moltes petites empreses
com la dels pintors. La gestoria era una branca menor d’una filial
metropolitana. En haver de plegar la van recol·locar en aquest nou
projecte, aquí pertany a una escala laboral inferior, però no creu
que trigui massa a ascendir, ara tot és nou i les coses rutllen
molt millor que abans, no sé si m’entens, abans estava en un cul
de sac, en canvi actualment tinc totes les opcions obertes, cal tenir
un mínim de paciència. La noia rossa s’estira i s’arronsa els
cabells mentre parla amb la Diana.
--Què ja has dinat? A mi em portaran una safata d’un
moment a l’altre i no m’importaria compartir-la amb tu, és tan
abundant que no me l’acabo mai, i tot és tan bo!, productes de
primera qualitat. Mira aquí està.--Apareix un cambrer amb el dinar
per la noia. La Diana té un forat a l'estómac i no es fa de pregar.
Després, ja recuperada, intenta treure alguna cosa del raig
dialèctic de la recepcionista. La talla en un moment de pausa:
--M’agradaria saber, m’ajudaria molt per la meua
investigació, saber on van anar a parar els treballadors de la
quadrilla dels pintors, especialment un d’ells--
--Ara sí que em voldria morir, pobra de mi, si jo només
coneixia a un dels amos, i perquè alguna vegada, de tant en tant,
venia pel despatx per arreglar alguna... i com a màxim ens convidava a
un cafè. Dels treballadors sols conec el que reflectien les
nòmines.--
--Tinc informacions sobre una quadrilla paral·lela, el
que devia requerir una comptabilitat a part de l’oficial, no inclosa als computadors generals i que suposo devies portar tu, o una
altra oficinista personalment.--
--És veritat, ara m’agradaria anar-me’n a una
cantonada. De totes maneres era una pràctica habitual en aquest tipus
d’empreses, els de dalt ja ho sabien, era una manera de fer en què
certa permissivitat ajudava que el sistema no s’encallés. Tot
el contrari al que passa ara, que tot ha d’anar amb total
correcció, no et deixen passar ni una, pobra de tu!--
--També, suposo, que tindries un sobresou especial per
encarregar-te de la comptabilitat oculta.--
--Hui, m’hauria d’haver quedat a l’angle de la
cantonada. El que hi havia era un percentatge per la quantitat neta
dels beneficis, sempre anava bé per comprar-te roba o per convidar a
un amic a sopar. Si et vols que et digui la veritat, és el que més
trobo a faltar, aquella alegria que aporten una mica de doblets
sobrers per gastar, i més encara després del que se sent, ja saps
la rumorologia que corre per tot arreu sobre la R.E.N.--
--Aquestes dades les passaves a mà?--
--És clar, com si no, però no et creguis que hi hagués
massa problemes, ho anaves quadrant amb una mica de vista i d'enginy.
Jo passava totes les inspeccions sense cap recriminació. Ara no
ho sé si ho faria, en principi la situació és massa recent per
a enginyar alguna cosa, a més a més desconeixent les regles i als inspectors.--
--Vas destruir la paperassa, la de la comptabilitat
oculta em refereixo?--
--Sí.-- A la noia no li comença a agradar el caire de
les preguntes i la Diana se n'adona.--
--Ho sento, no volia ser tan brusca, en ser de fora
desconec els costums propis d’educació ciutadana, i com disposo
d’un temps limitat per efectuar el meu treball, tot plegat fa que a vegades
em precipiti, disculpa’m.--
--No hi ha de què, ho entenc.-- La noia l’entén,
però ha aixecat les barreres d’avantguarda.
--El nom de Supun et diu alguna cosa?--
--Un nom en una nòmina.--
--Molt bé, només em faltaria una cosa: el treballador
anomenat Supun va plegar abans del tancament sobtat de l’empresa?.--
--Sí, va ser baixa dos o tres mesos abans del final.--
La Diana calla esperant que la noia continuï per si mateixa.-- Va
al·legar una millor oferta econòmica en un magatzem dels afores,
la darrera nòmina la vaig enviar a una nova adreça, em va semblar
que era en el gran sector industrial, el que tampoc és d’estranyar,
perquè hi ha alguns treballadors que viuen en el mateix sector,
malgrat que no sigui un lloc massa agradable. Ja saps, són recintes ideats
per una tasca merament productiva, no per a què visquin les
persones, és una cosa freda i quadriculada. No obstant les empreses donen
facilitats als treballadors per a què hi visquin, suposo que va bé
retenir al personal prop del lloc de treball, així eviten els
desplaçaments i els tenen a disposar en qualsevol moment, però crec
que són pocs el que accepten viure allí, només els que estan més
penjats o els que no tenen més remei.--
--Em podries dir per on puc començar a buscar?--
--Hui, allò és immens, el millor que pots fer tan sols
arribar, és prendre una moto-taxi, i que et porti. Són moto-taxis
qualificades, no tinguis por d'infringir cap llei contractant un
vehicle il·legal.--
--I que li dic al xofer?--
--No creuràs que me’n recordo de l’adreça?-- La
Diana es mira la noia, que no ha baixat el mur ni molt menys.--
--Hi ha alguna cafeteria per a qui a prop?, necessito
prendre un cafè.--
--No, hauràs de sortir del quadrant, fins que no trobis
una zona de serveis... i tot amb això, no t’aconsello que et
prenguis un cafè allí, jo almenys no ho faria.--
--Per agafar un taxi?--
--Surts al carrer, aixeques la mà i no trigaran a
aturar-se. És el més ràpid.--
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada