Tot li és estrany, no reconeix ni fressa, ni besllum. La
cambra és massa hermètica, dos ulls de bous cònics, permeten
l’entrada de la llum exterior i poca cosa més. L’estona del programa de dansa l’ha relaxada, i ara roman mig
endormiscada, estirada sobre el llit indolentment. No té res
més a fer a la ciutat? La reunió amb els nous caps administratius
de la Seguretat, ha estat una mica decebedora. A primera hora l’han
passada a recollir i en el mateix aerotransport li han presentat als
seus iguals de les altres circumscripcions. Després, sol arribar, en
dejú, li han fet la revisió vital i poc més tard li han atorgat
les seues credencials, a hores d’ara encara no sap per què
serveixen la majoria d’elles, quan tingui temps consultarà les
instruccions. Per dinar els han repartit en grups, mesclant-los
amb els membres nominals de la casa; és la nova imatge que vol donar
la recent Junta, de compenetració amb els subordinats
extraterritorials. Tots ells, un per zona, han estat convidats a
passar uns dies de convivència a la Central. Però ella, sap que la
Central és un edifici que emergeix rotundament prop del Sun Ra
Bulevard, i ells estan al costat de l’autovia Sud, en un edifici
compost i recompensat corrents i de pressa, a expenses dels darrers
esdeveniments. No és pas petit, han trigat tota la tarda a recórrer
les dependències, acompanyats per unes senyores que els hi
explicaven quina feina es desenvolupava en cada una de les àrees. En
una d’aquestes, en la directiva, han tingut l’honor de ser
presentats al màxim responsable humà de tot plegat, al qui
flanquejaven quatre persones més. A tots els han xocat la mà
després de rebre les seues benediccions. Hi havia una persona que
era la cap de comunicacions, que els hi ha parlat del fraternal
contacte que han de regir les seues relacions en un futur,
acomiadant-los tot seguit. Els representants extraterritorials, que
és com aquí se’ls anomena, per molt que quasi tots (ella també,
després de l’expeditiva substitució del Sebastià) són caps de
la seua circumscripció, no han demanat a les seues guies perquè de
tan ràpida visita, però elles, intuint el desencís general, de
seguida els han preparat un refrigeri i els han portat al pavelló
que en un futur desitjat, ha d’albergar les oficines de les
delegacions extraterritorials a la capital. Allí mateix els han
aclaparat en tota mena de plafons i visualitzacions, que ha
congratulat, podríem dir que a tothom. Per avui ja s’ha acabat,
han dit les simpàtiques amfitriones, guiant-los vers la residència
d’hostes de la Seguretat, situada a les últimes plantes de
l’edifici principal.
No ha anat a sopar, ni s’ha apuntat a cap de les
excitants excursions nocturnes organitzades pels seus col·legues,
per molt que li han descrit amb escreix les magnificències pròpies,
com a guies dels clubs més exclusius de la capital. És de
destacar que només ella i un senyor de la frontera estepària, són
els únics que no hi havien estat abans, els altres semblen que hi
vinguin tot sovint, incloent-hi gent de molt més lluny que ella. Pensant-ho
bé, encara té temps, han quedat a quarts de nou a la recepció de
la residència... però no en té ganes, ja li costa prou aixecar-se
i despullar-se per ficar-se dintre el llit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada