--Porta del sector industrial?-- Li demana el taxista. N’hi ha quatre de principals, i vint de secundàries. -–M’ho penso mentre arribem. --No trigarem gaire--. Trau la llibreteta de la bossa i comença a apuntar frases amb lletra ràpida. --Per on s’entra a les residències dels treballadors? —N’hi ha per tot arreu. --La dels magatzemistes? --Magatzems? Podria ser per la porta de Diaconats, allí tot són naus de magatzematge. --Em duria fins allí? No, és que m’havien dit que prengués una moto-taxi. --Un és un professional, senyoreta.--
Les edificacions completen els quadrants, el taxi circulant entre les grans masses dels combois com una puça cercant
on posar-se, aparca en un cubicle que hi fica bar. L’espero aquí,
li ha dit el taxista abans de baixar. Ella no s’oposa. A
l’interior un home i una dona serveixen a la clientela darrera
d’una barra concèntrica. Ensenya la foto del Supun treballant amb
la colla dels pintors, ha cregut que és la millor foto per
reconèixer-lo. La fotografia corre per tot el local sense crear
esperances. Finalment pregunta a la mestressa quants bars com aquest
hi ha per la zona. Una quarantena, respon la dona.
La Diana comença buscar un per un, guiada pel taxista,
que li ha recomanat un parell dels més freqüentats, on tampoc
reconeixen a l’home de la fotografia. Entre trajecte i trajecte el
taxista li ha fet un preu per tota la tarda, que després de
regatejar convenientment, ha acceptat; compta amb un
pressupost folgat, però no és balafiadora de mena. En el planell de
situació que li ha passat el taxista, taxa els bars i marca
el recorregut amb un bolígraf vermell. És inútil anar a les
residències, li comenta el taxista, són com a calaixeres plenes de
cassigalls inservibles i persona sap en quin lloc guarden els
mitjons. El xofer cada cop s’anima més a xerrar. Ella al
començament feia esforços per escoltar-lo, després s’ha retirat
a la seua llibreteta, que comprèn més.
--Aquella avinguda va estar tallada unes setmanes,
després del desempallegament dels edificis dels congregants. Ho van
fotre tot a terra, i fitxi’s ara, han construït unes naus noves
amb els avenços més avançats i se les han tret de les mans... vol
que pari aquí?, molt bé vostè mana, però aquest és un bar que
no hi va ningú, ja no té clientela.--
Trenta-tres negatives, es fa tard, li pesa el cap, es
toca les cames pensant-se que les té inflades; cap a casa, li diu al
taxista, resignada.
Se li ha fet llarg com la cançó, el trajecte vers a
l’edifici sectorial de la Seguretat. A la seua cambra es despulla,
beu aigua amb llimó i es tomba al llit per pensar. Pensar en què?
En la gent que voltava pel gran sector industrial, la majoria ni
s’han fixat en ella, vol baixar a sopar, però les galetes de la
prestatgeria li fan més gràcia. Està horriblement abatuda, no té
ganes de fotre res, que cony li passa, no és normal, igual que ahir,
si no pot ni aixecar els braços. No tindria cap amic el Supun? Era
un element solitari, però no del tot esquerp, hauria de demanar
consell, demà, està al lloc indicat, no pot donar més pals de
cec, concentrar-se en els caps per lligar, potser va massa llençada? Mira la llibreteta, la fulleja, tira enrere, veu un nom
subratllat: Quiles, persuasiu, una mica massa, s’ha ofert a
preguntar per ella, caldrà esbrinar quelcom, demà, no pot més.
The Motels - "Total Control"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada