--Quins ulls se t’han fotut Ninot, amb tant de dolç
se’t rebentarà alguna glàndula. I encara vol una capçalera!--
--A mi és que em fot angunia veure’l menjar. Procuro
ficar-me d'esquitllèbit i tot amb això me l'imagino.--
--Quan no es té educació...--
--Doncs que se’n vagi a menjar a la corralina, amb les
bèsties.--
--Mira, segur que si dinessis a la feina, et sortiria
més barat i no hauries de patir per la butxaca, n’hi ha gent que
es fot un tros de pa a estones, amb una mica d’embotit i una peça
de fruita, i així no dilapiden el temps anant a dinar als
restaurants.--
--Però això no és viure, menjant a corre-cuita per
les raconades.--
--Però vols dir que viu ell?.-- Jo haig utilitzat la
paraula viure en la seua accepció més fonamental.-- En l’accepció
vegetal.- Quasi.--Ja ho pots ben dir, valdria més plantificar-lo en
un test i no moure’l de lloc, sols caldria regar-lo cada vespre i
prou.-- Fins i tot així faria perdre el temps a algú, de tant en
tant l’haurien d’esporgar o controlar que no hagi arreplegat alguna
plaga.-- Home tampoc seria cosa de col·locar-lo en un lloc de pas,
el podríem abandonar en alguna ribera.-- Això no és permès, de
seguida et vindrien els de medi ambient, queixant-se de la invasió
d’una espècie forana que ha intoxicat les plantes al·lòctones.--
Plantes al·lòctones, tu sí que estàs intoxicat.-- Ah sí, i com
es diu si es pot saber?-- I jo que cony sé, au anem! --Plantes
plutòniques, es diuen plantes plutòniques.-- Au l’altre, no
digueu més bestieses si us plau, que pensarà la senyora Fiona de
nosaltres?-- Senyora collons.-- Platòniques, les plantes són
platòniques.-- Platòniques i saturnines.-- Això és una altra
cosa, n’hi ha algunes de saturnines però la gran majoria són
llunàtiques.-- Com tu, vinga comenceu a passar que hem de recollir i
ja es fa tard.-- Sí, noia, avui hem fet tard, això és que en
aquest menjador trigueu molt a servir.-- Sí, serà això.--
El Supun no ha escoltat la darrera conversa, a mitges ha anat al lavabo i ha trigat a sortir. Quan torna únicament la
Fiona l’espera a la caixa per cobrar.
--Escolta’m, sàpigues que personalment no tinc res en
contra teu, però des de fa dies he observat que la teua presència
és motiu d’enfrontament entre els meus clients, suposo que tu mateix
t’has adonat. Xiquet, jo no sé que tens que m’esvalotes el
menjador, i mira que per aquí passa gent de tota mena, pitjors
persones que tu fins i tot. No t’ho prenguis malament, però a
partir de demà valdrà més que et busquis un altre lloc per dinar.
M’has estès?
Jacques Brel - "Les bonbons"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada