A.C.J. -----DOTZE (setzè)

--Hola com va? Passava per aquí, és que vaig a visitar un client i haig vist el menú penjat i m’ha agafat una gana brutal!-- Ficant-se la mà sobre l’estómac a l'hora que parla.-- Però que no em coneixes, sóc el que sortia amb la Felisa, com està ton germà?-- És un paio alt de cabells llargs amb moltes entrades, que tot passant s’ha aturat a la taula dels viatjants i els ha saludat primer a un, després a l’altre, perdent-se després en els interiors profunds del menjador.

--Aquest paio sempre em saluda, des de què un dia li vaig fotre un cop al pit, amb la mà plana, per no fotre-li un cop de puny, i no el conec de res més.--

--I a mi em pregunta per mon germà, per quin d’ells?--

--Eren els temps que em perdia pels racons de la Zona Rosa, ja sap, al final de la nit acostumaves a anar arregladet i acompanyat. Aquella nit el dat pel sac, jo tenia una puteta al costat, i el paio no sé que em contava, però així amb el morro pegat a l’orella, i cada vegada se m’acostava més, al final no vaig poder més i li vaig fotre al pit, amb la mà oberta, i des de llavorers sempre que em veu em saluda.--

--No els entenc als tios així, bé i marxa, per això no diguis res, i diu que sortia amb la Felisa?--

--El vaig estampar contra la paret, em podia sortir malament, ja ho has vist, és alt i fort, tant com li vaig fotre em podia haver fotut ell a mi. Que et sembla Ninot, encara hi ha gent que em fot de més mala llet que tu, però almenys no els haig de veure tan sovint. Ja ho diu mon pare que és millor saber estar, que estar bé.--

--Sí que te l'estimes a ton pare?, jo al meu no en sé res ni en vull saber.-- El Butxi comença a estar tip de la preponderància dels viatjants.--

--No, no me l'estimo pas, si és un fill de puta com la mare que el va parir.--

--Escolta noi, potser que et rentis la boca abans de dir res.-- No és la Fiona, sinó una de les cambreres.--

--Jo parlo per mi, jo sempre parlo per mi, no ho faig expressament per molestar, qui no vulgui que no m’escolti.--

--O te’n vas tu o me’n vaig jo, m’estàs fent passar una mala estona, que no tinc per què aguantar.-- El company del viatjant també es troba incòmode. L’altre se’l mira i no diu res.-- Ja està bé, què vinguis a dinar tranquil·lament i t’omplin el cap amb problemes que ni et van ni et venen, com si un no en tingués prou de problemes i que després no se sàpiga comportar com una persona. Que fots el cant, home, que no te n'adones que et fiques en evidència i a mi també que estic amb tu, collons!-

--Au calla que ets més fals que un terregalí, després quan se te’n vagi el xoxet que tens ara, ja em vindràs a buscar, i jo seré tan ruc que t’escoltaré, perquè jo no necessito a ningú per dir-te el que haig de dir, i accepto que siguis un merdós, i no em fa res dinar amb un merdós, ara si vols me’n vaig, pago i me’n vaig, i pago també el teu si convé--. L’home se’n va espolsant-se.

--Aquest és com aquell que va anar una vegada al barber, però no es va voler afaitar.--

 
            Radio Futura - "El Puente Azul"