Després d'instants de tensió, una senyora
anciana que ha acabat de dinar, engega de nou la conversa amb el
Supun.--Jo tenia la capçalera tal com me la van donar, a llavors, i
un dia que la vaig passar per l'escàner me la van retirar i em va
vindre a buscar la policia.--
--Quants anys fa d’això àvia?--
--Uns quants, va ser abans d’operar-me de la vista.--
--És que segur que vostè pertany a les primeres
remeses, quan les van començar a lliurar. Primerament les donaven a
tothom, que jo ho haig estudiat a l’escola. El que va passar
després, és que a la gent quan els hi queia la condemna sobre, es
tornaven bojos i es revelaven atemptant amb fúria contra la
comunitat.--
--Queda molt correcte dit així, però el cert, és que
per la incompetència d’uns, vam resultar damnificats tots.--
--No sé quin avantatge es pot traure, pel motiu de
conèixer des de petit el mal que has de morir? Per mi el Ninot és
un agraciat, a més a més el pitjor d’això, és que els metges ho
aprofiten i es converteixen amb els amos de la teua vida, i no els hi
diguis res, ja que ells saben més que tu i et poden allargar o
escurçar la vida, segons els convingui.--
--Ets una exagerada Fiona, la classe mèdica es deu als
seus juraments.--
--Sí, com els politicastres i tants d’altres.--
--I els culeros.--
--Sí, i tant, llàstima que els que viuen de vendre productes inservibles, enganyant la pobra gent ignorant i robant-los
després sense cap mena de pudor, complicant-los l’existència amb
lletres certificades, suposadament finançades sense càrrec,
muntant-los una patota de la qual no saben com sortint-se’n. Aquests elements per estrany que sembli, encara tenen
menys dignitat que els que has anomenat abans.--
--Vés-te’n a la merda putarranca.--
La Fiona ha de tornar a moderar la concurrència: -- Eh
tu, si has d’insultar, te’n vas al carrer, el menjador és un
local públic i s’han de mantenir, almenys un mínim de formes.--
--Porta’m les postres, això has de fer, a més de
cuidar d’admetre, segons qui al local.--
--Si tens queixes, les envies a direcció a mi no em
compliquis la vida.--
--A les embarassades, sí que les diuen abans de
quedar-se prenyades si poden donar el pit o no.--
--I si continuen així, aviat s’acabarà el negoci de
la llet per nadons, per què cada cop n’hi ha més que en poden
donar.--
--I el de les dides, encara me’n recordo lo buscades
que anaven abans, i ara quasi ni se sent a parlar. Al meu poble va
haver-hi famílies que van fer la fortuna, en aquells temps comptar amb
una dida a la família era com posseir una deu que mai s'eixuga. --
La Décima Víctima - "Tan Lejos"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada