Diuen que la memòria de la gent és dèbil, al cap de poc s’obliden fets importants i encara amb menys temps es passen
per alt els detalls que els van desencadenar. Les grans memòries
solen opinar que com més prima és la retentiva, els arquetipus
estan menys formats i la divisió entre les teues aptituds i les
interaccions vitals és menys cruenta, el que asseguren és de gran prevalença. És més, en alguns fòrums s’ha pogut escoltar que les
memòries que no siguin extraordinàriament eficaces, potser valdria
la pena abolir-les, ja que només constitueixen una rèmora pels
sentiments, a més ocupant aquests, un nivell tan alt, com ocupen en
l’encasellament humà. Tal vegada sigui aquesta la raó de la
vehement atenció per la nova classe treballadora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada