Un vistós conglomerat de persones amb lleugera
vestimenta, es feliciten i es relacionen cordialment prop dels
mostradors sobre els quals dipositen cistelles de fruita, coques de
recapte i diferents queviures oferts per la festa col·lectiva. Allí
hi són el Thelo i la Pilar, amb una samarreta negra i uns
pantalonets blau-marí ell, i un top amb un bàtik blau estampat amb
grans flors, ella. Al Galera li rasca la gola i beu llimonada com el
Léolo i “le Petit Malade”. Hi ha un detall per solucionar que
continua preocupant al Léolo, que com no, comparteix amb el Galera. Ell
hi pensa uns moments:--Esto si no lo arreglamos nosotros... difícil
veo que alguien... –Però donde están?—Els dos germans senyalen
a la vegada.–-Pues vamos a ver que es lo que se puede hacer--.
Precisament en el moment que tothom el vol saludar.—Los conoceis?—
no, responen ells. –Es que si al menos...
Els operaris, a baix ritme, continuen amb les bombolles,
cada vegada se'ls hi fa més feixuc recupera la bufera. Si ningú,
ordena lo contrari, continuaran així fins que els passin a recollir,
que un dia com avui ves a saber quan serà. En el millor dels casos,
els conserges voluntaris de guàrdia de la corresponen casa receptora
(uns paios que ha preferit una pasta gansa a rebre un incert
regal), mobilitzaran una patrulla de recuperació abans de què la
deshidratació, o qualsevol greu mancança els faci pràcticament
irrecuperables. Menys mal que el Léolo pensa en tot. Esbufegant, un
parell d’ells ja patien basques, els agafen, els hi miren el dorsal
amb l’etiqueta d'identificació i pertinència. Comprovant que
són d’allà a prop, els hi diuen que la feina ja està completada.
Després de preguntar-los si sabrien trobar casa, sí, responen,
--tot recte ja veurem el parc d’Umm Kulthum-- s’aturaran una estona
per jugar a futbol, abans de creuar-lo per entrar a la seua casa de
recepció. Aprofiten l’avinentesa per xerrar una mica de futbol.
Cap d’ells juga en un equip de la competició, el Léolo com
entrenador oficiós de l’equip d’en Jean Jacques, faltat com està
el seu equip de jugadors òptims, ràpidament els convoca per
l’endemà a una sessió de prova, el Galerilla també s’hi
apunta. Els hi agrada molt això de què la gent vulgui jugar a
futbol amb ells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada