dimarts, 25 de desembre de 2012

A.C.J. ----- SIS (cinquanta-cinquè)















Una més de les normes no escrites que succintament regeixen aquesta fantàstica celebració, diu que la primera cançó que sona en aquesta plaça, des de què la més vella de les memòries ho recorda (lo que vindria significar des de què va ser aixecada), quan ja és el moment i la festa s’ha enlaire sola, és el ”Encantado de la vida” interpretada pel gran Beni Moré “El Bárbaro del Ritmo”. A mitja cançó les dutxes comencen a funcionar tenyint al públic multicolor. Els tres estanys de la plaça passen a ser piscines públiques i les mànegues es converteixen n’armes ofensives manipulades per soldats en xafarranxo de neteja, com sortidors bellugadissos intentant curvatures impossibles, efímeres espirals, diluint les pintures corporals.
Sovint el neguit per l’obsequi crea la necessitat, i aquesta, els estats d’ansietat, que condueixen, en més ocasions de les desitjades, a les precipitacions. Quantes parelles insensates forçades a un dolorós avenir han florit d’infortuni, quantes decisions desgavellades? Quants viatges errats producte d’un superficial convenciment personal, més a veure amb el desconeixement interior que no pas amb els designis lunars? Però no cal ser més fatalistes que el Papa. Per què importuna a la gent amb les nostres temoroses cabòries?, només cal fixar-te amb les ganes de diversió de tothom per no pensar-hi més. Fixar-te amb els banyadors de les nenes, amb els torsos nus dels nois, les cabelleres molles, les pells reafirmades, els mugrons botonats...

http://www.youtube.com/watch?v=PNojxpEBQao