El Galerilla es creu despatxat de la noieta, que
continua adormida com un tronc. Ell tot just ha fet un parell de cops
de cap, llevant-se amb les primeres clarors de la matinada. En aquell
parell o tres d’hores que ha jagut nu mirant el sostre, el
sentiment original: l’efervescència de què l’estimada dormia al
seu costat, s’ha esvaït. La raó l’ha dut l’evidència d’una
momentaneitat.
Caminant de tornada pel llarg carrer rectilini pensa,
que li sobra temps per intentar recollir el pot comunal, tant com que
el sol sobrepassi la barrera dels turons i faci créixer les ombres,
tant com que la ciutat desperti anhelant els presents que la lluna de
primavera li ha estat a bé atorgar.
La celebració impronunciable fins que la llum del sol
arranca amb l’alba. La gran festa de la bona lluna de primavera,
exceptuant els malaguanyats anys de lluna blava, en contraposició de
la pèrfida lluna de tardor (en aquesta part del planeta, perquè en
altres continents la situació és a la inversa. Això no té res a
veure, però és ben bonic quan les espelmes, valentes sobre
minúscules naus de paper, naveguen com un estol d’esperances
surant indefenses per aquells poderosos rius). La tradició castiga
sense regal al qui despert vegi néixer el sol, repudia als delators
excloent-los de la comunitat i maleeix als que pretenguin fer
qualsevol tipus de manipulació de la festa, per més bons que siguin
els seus propòsits; tampoc s’hi val a fer mèrits per acumular
punts positius. La lluna i sol la lluna és la que mana, i sabrà
mesurar la conveniència dels seus favors als agraciats, que són
tots i cadascun dels festers. No és sinó quan ja ha passat la
màxima esplendor lunar, que tenen dret a esmentar l’esdeveniment,
a pensar-hi fins i tot. Llavors desitjaran l’inesperat: sigui
l’alegria per dos mesos, una acurada rectificació del sentit de
l’humor, reparar un malentès familiar, la conseució d'un amor
tangible, un canvi operatiu del sentit en la vida, un alleujament
kàrmic... per aquesta raó no en parla ningú, ni els incrèduls.
Es despertaran aviat, mentre el Galerilla condueixi el
seu trasto pel Gran Vial de circumval·lació exterior, buit ara
mateix, per l’accés de l’avinguda de l’aeroport. Serà aquest
el seu regal? Un altre dia qualsevol el semàfor li hagués impedit
l’entrada al Gran Vial J.S. Bach, un vehicle d’ínfimes
prestacions tècniques com el seu, no sobreviuria ni dos quilòmetres
a la voracitat del Vial en condicions normals. Els carrers i les
places es poblaran, primer els nens, que buscaran als companys tal
com els grans faran, delerosos de què la festa comenci. Participaran
en els preparatius, ajudant als operaris de la Junta a enllestir els
materials, a transportar les connexions... Per a ells els renatos
formen part de la seua vida, sempre els han vist, existeixen abans
que ells i el seu tracte no se’ls hi fa estrany. Els ajuden a
estirar les mànegues i a penjar les pinyes, tot aguaitant portals i
balcons sota un sol reeixit del trànsit hivernal.
La variabilitat de l’instant de màxima gatzara, té
més a veure amb l’atzar que no pas amb qualsevol condicionament de
tipus social o cultural.
En aquella oportunitat en què el Galerilla ha sortit
del Vial abans d’hora, encara confiat de bon matí, ja ha vist un
parell de carrers plens de gent. Forçat a buscar-se itineraris
desocupats, ha anat enredant-se per carrerons descarregats evitant
amplies zones de vianants, fins que ha sortit al bell mig d’una
“Corniche” deserta. Encarrilant-se riu a baix, per girar a
l’esquerra lo més aviat possible, i no caure al tram subterrani
del gran col·lector d’Insurrectos, que l’obligaria a eixir quasi
a l’autopista Sud, després d’haver-se empassat el Bach, el riu,
i la mare que ho va parí. Per sobre un pont contempla joiós els
carrils absents d’Insurrectos. Circula entre els vells blocs del
barri universitari, en perpetu estat de restauració. Es comenta que
les famílies que aquí hi viuen son subvencionades per la Junta, tot
i amb això, quan els hi arriba l’hora els joves també foten el
camp. Aquí no hi ha nens, i al centre principal de congregació
domiciliària, sols els renatos s’ocupen de les tasques prèvies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada