Mel
i mató.
Viatja pels cairats i vaja, si volaràs. Vola que tremolaràs d'impaciència, tremola dalt de la mola i
bategaràs... Aquest paio no el deixa reposar. Es desplacen les nits
amb lluna a mercè dels rapinyaires, parant-se ara aquí, ara allà,
sense cap criteri prefixat. Foten un tom de collons, per tan sols anar escoltar un jovenot, que diu que és un virtuós del biosonar,
quan a la poca estona no et fot més que mal de cap. El paio xerra
com un borinot vaguerós, a més a més el moniato espera resposta,
lo que obliga al Myotis a participar mínimament de la conversa, amb
perceptibles signes d'aprovació; millor donar-li la raó, que no pas
portar-li la contraria, a veure si així se li esgoten els aforismes,
i amb tanta mudança es constipa i se li espatlla la xerrera.
Mai
tant: --En un començament ens hem d'ajuntar per fer coses
petites, perquè si fem coses massa grans ens enganyaran sempre.
Després, quan sapiguem fer molt bé les coses petites, les coses
grans ja no ens semblaran tan grans, i els mal parits que ens volien
enganyar seran uns inútils davant dels nostres humils ulls.-- I
així continuadament, sols va callar l'estona que estaven escoltant
aquell artista de la balma de gres gris de gra gros. Imaginat,
estaven en un bosc de ribera amb còdols als cingles, van passar pel
gres i ara paren per argiles desplomades. Aquest paio es pensa que ha
descobert la sopa d'all, un s'ha de guanyar les garrofes. Ja es pensa
que mai arribarà a veure al Ferradura del Mig.
S'han cruspit més de mil mosquits amb una estonada, una barbaritat. El paio
a més a més de ser un pedant pudent, és afortunat. Diu que avui
reposaran en una balma d'altar i bastiment i demà faran cap a
l'abric del Ferradura del Mig. Lo de la porta no li agrada gens, no en vol
saber res dels camallargs.--Res, sol hi van de vespre a
tardor, per fer cures quan se senten fotuts.-- Si més no, ja ha deixat en pau les coses petites, com amb allò de polir l'us de
l'eco-localitzador per no interferir en altres ratpenats menys
experts. Al torracollons aquest, li falta un bull!
El lloc es prou
agradable, de bon matí no es nota, però el sol penetra com un focus
a ran de mig dia, il·luminant el marc del presbiteri amb foc d'encenalls. Sol li faltava això!
Continuarà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada