A.C.J. ----- SIS (setè)

        La colla dels paios han anat a morir en un bulliciós antre. L’Ernest ha fet el que ha pogut per emportar-se al Thelo amb ell, al cafè on els gitanets del barri munten les seues "juergas flamencas", però al final no ha estat possible i ha transigit; s’estima més companyia que res, és dur estar sol una nit així.
        Han pres la línia del suburbà guiats pel Rispa, el Manel i el Trafas. El local reformat de nou, és un dels antres més antics de la zona Alta. No hi resta ni mica de l'atmosfera que embolcallava aquells llargs vespres de l’Ernest amb el Thelo, el Galerilla i uns quants més a l'arrencà de l’adolescència. No sonen les cançons antany; les paietes sí que són les mateixes. S’ha fet la primera ronda i una segona d’alcohol d’alta graduació i la unió del grup és va desfent. El Rispa ha trobat a unes xavaletes, potser amigues de la seua filla? I està ballant amb elles amb una mínima pista per a quatre persones d’espúria liquidessa. La il·luminació enganya a la vista, fa que les figures resplendeixin incentivant l’atractiu personal. Davant del parany, el Lino insisteix en marxar, no sé que diu: no vol que se li escalfi el morro o una cosa similar. El Trafas està impacient, el Manel el controla de prop; ell sospita la intenció del Trafas de fer-se amb una caixeta de A.C.J. i lo dolent no és això, sinó que li endossin A.C.M., com els darrers camins. Aquest, és una espècie de succedani, que encara ara, elabora una industria farmacèutica que va perdre la cursa del A.C.J. per ben poc; la casualitat va estar de cara de la competència. Ells van cobrint les despeses de la investigació, col·locant al mercat un producte fraudulent per corregir els trastorns de les astènies primaverals (?). La semblança de format dels dos fàrmacs propicia el pillatge, alguns desaprensius fan corre l'A.C.M., a una quarta part de preu al mercat nocturn, per l’original. Hi ha altres que t’ofereixen l'A.C.M. tal qual. La simptomatologia del A.C.M. tendeix inevitablement a un mal de ventre punxegut. Dependrà de les característiques físiques de l'intoxicat, el termini dels inicis de les punxades. Bé la gent no és tonta, existeix un calmant pel dolor, unes píndoles que els venedors responsables faciliten lliurement als seus clients. El problema és un altre: si t’agafa d’imprevist has de córrer a cercar l’antídot i és llavors quan comencen els problemes, que fins i tot et poden ficar en un compromís, si perds la calma contestant les preguntes que indubtablement et farà la farmacèutica de servei i això va directament als tecnòcrates de seguretat. El Manel com gat escaldat, tractarà d’evitar-se el mal tràfec, ara no ho sé com s’ho farà, ja que el Rispas ho té tot de cara per triomfar aquesta nit i és a l’únic a qui li podria passar el mort... a més a més els efectes del A.C.M. no són tan meravellosos.

L’Ernest està parlant amb un tio que el Manel ja ha despatxat, un mig conegut al que li preguntava on passaria les properes vacances, on sempre li ha contestat el Manel. De l’Ernest a passat al Thelo que està a la seua vora.

--On aniries tu, unes setmanes de vacances? Perdona, però és que m’haig de decidir ja i tinc una confusió brutal. És un problema, perquè m’han avisat que em toquen ara i li dono voltes i més voltes... Tu no tens una idea, hi ha gent que prepara les vacances amb molt de temps, no seràs tu d’aquesta mena de persones?

-- (. . . )

--I no sé si arribaré a temps per anar on voldria anar, perquè si em fan espera és que no puc...

--Escolta, perquè no te’n vas a donar un tomet i em deixes en pau.

--Ai! tu tampoc em pots ajudar, gracies, gracies, perdó si t’haig molestat, vaig a buscar una noia que vulgui vindre amb mi, ens passarem les tardes prenen taronjada.

--No més és un paio penjat, Thelo.

--Lo que li supura la medul·la d’aceeme al palangana, li ha agafat per aquí, i noi, fins que no li arribi el mal de ventre punxegut no pararà. Tu que li has dit per traure-te’l de sobre tan aviat?

--No res, sol li haig dit que jo de vacances no en feia.