A.C.J. -----SIS (sisè)

El Galera ja s’ha desfet del pot comunal. Fa una estona que se’l veu rondar per una travessia perpendicular de la carretera de l’aeroport. Una "mademoiselle" amb presa li ha confirmat el nom del lloc de la "soirée" d’avui, actualment és en tren de localitzar l’indret, tot just per les afores solitàries de la barriada. És veu que no les té totes; en respondre'l en patoies no l’entès gaire bé, ell que havia passat l’ultima setmana traient llustre al francès. Els ciclomotors passen en totes direccions i no se sent música, ni es veuen llums, ni res de res.

Les frescals branques del noguer, són els estreps predilectes dels gats domèstics per accedir al Centre de Reunió Felí. La primavera passada els gusts es diversificaven. Uns apareixien pel mur que limita amb el jardí de primera infància, per desesper dels arquitectes que havien dissenyat una bonica gatera a mitja alçada i una passarel·la d’enllaç amb els corredors generals. N’hi havia que venien saltant directament des dels terrats, a pesar de la distància, que teòricament impossibilitava els passeigs dels gats de teulada a terrat i viceversa. La gatera, l’entrada principal, els hi sembla incomoda, potser pel seu metre i mig de recorregut inútil o també és que és massa evident. La veritat és que a partir de què el noguer ha pres cos i força, l’aprovació gatona ha estat absoluta; sense dubte un èxit pels jardiners. 
       El nombre d’assistents a les reunions informals del Centre, varia donada la inconstància dels membres, tant com les temporades de zel de les femelles o la lactància de les cries. Una nit assenyalada com la d’avui, s’hi acostumen a arreplegar una vintena llarga d’espècimens, seguint un ordre jeràrquic assumit per tots els congregats, fàcil de reconèixer per l’ancianitat dels membres més honorables. Als cadells despopats difícilment se’ls permetrà l’entrada aquesta nit, no farien més que molestar l’arrogant contemplació dels grans mamífers. Hauran d'acontentar-se en jugar per les voreres de colors i grimpar pels castanyers, que és al més apassionant que es poden dedicar ara per ara, fins que no arriben a controlar l’art sublim de la meditació.
       Constitueixen una societat selecta, pretesament elitista, els invitats de diferent espècie són rarament acceptats. La dificultat resideix fonamentalment, en què necessita l’aprovació de la totalitat dels assistents a la vesprada i amb lo primmirats que són alguns elements, de seguida venen les males cares, les arrugades de morro i les bufades. Sinó que li preguntin en aquell terrier que va fer per entrar acompanyat per un missino amic, un pèl inconscient tot sigui dit. No volen res que els amoïni, aquí venen a descansar les orelles, a reposar l’olfacte, a cloure les parpelles... No s’hi pot atansar cap gata en zel, ni cap mascle reescalfat. Tot amb això, no obstant la serenitat ambiental, rara és la nit que no s’escapin alguna que altra ràpida urpada. Res de greu sol uns instants d'electricitat.

Que jo sàpiga, crec que pel moment només una xiqueta ha estat acceptada. Va haver alguns mixinos falaguers, mirant pel propi benefici, que intentaren aprofitar l’avinentesa per ingressar als seus amos i així procurar-se una sessió fàcil de festes, carícies i ronroneig. Però se’ls va veure el llautó de seguida i els consocis se’ls van rebotar. I no és que la Rosita resti quieta en una raconada de principi a fi, a ella li agrada acaronar el pèl dels mixinos i se li estiren i se li arronsen i jeuen a la seua falda i munten per la seua esqueneta.