A.C.J. -----SIS (segon)

Dies feia que havien encomanat les entrades per la funció d'aquesta nit. La Sra. Engràcia estava en un període d’estabilitat i animava als amics a presenciar un espectacle: --Mai et pot passar res de dolent veien un musical!-- intentant de convèncer a una indecisa Sra. Medea. De fet les quatre butaques per un nou muntatge de "Guys and Dolls" eren ja reservades. El vehicle del Teatre Eugene O’neil en servei pel desplaçament públic, ha recollit a la darrera passatgera al rebedor de la porta principal de la urbanització. La Bea és a la que la Sra. Medea menys coneix. Amb el Benet existeix una gran confiança, moltes són les represantacions compartides, sumades a nits de gentils tertúlies. La dona del Benet no comparteix aquest vessant lúdic del marit i es queda tranquil·lament a casa, amb la companyia de la família que habita a una gran torre pairal de les afores.

--Caram Medea si t’hagués vist la dona del Benet, potser no s’hagués quedat tan tranquil·la a casa seua.-- L’Engràcia divertida, bromeja feliç de reiniciar les escapades nocturnes, llargament deturades per la seua malaltia. La Medea necessita que li encomani l’alegria, més després de sortir de casa havent de suportar les paraules del gendre i la filla, units en la desgràcia, aventurant una fi de la vetllada incerta o pitjor: directa a la sala d’espera del servei d’urgències de l’hospital de la Facultat, subratllant amb mala llet la manca de seny dels amics de l’Engràcia. Ella feia com sinó li afectés tota aquella xerrameca matxucadora, malgrat havia niuat en el seu estat d’ànim dies ençà.

--Una nit que una és pot arreglar una miqueta... s’ha d’aprofitar per traure lo millor de l’armari.-- Ella havia estat tota la tarda a la perruqueria, prenen una de les noies per a què l’ajudés arreglar-se a la seua habitació, els capos de la casa estaven que trinaven per les despeses d’uns diners que no eren pas seus.

--No tinguis por, la Montse no es perdria el partit d’aquesta nit per res del món--. El Benet mantenia la verticalitat semi repenjat en un seient lateral desocupat. Pensa que no podria estar en millor companyia. El Benet du el vestit jaqueta amb una facilitat admirable. --En la primera joventut et mors de ganes de conèixer dones, quantes més millor i no saps per què, però elles se’t resisteixen, et deixen de banda i quan més intentes acostar-te a les seues vides, que aleshores a tu et semblen tan fascinants, més et fan fora, no hi ha manera. I ves per on, ara amb la maduresa descobreixes la clau: la senzillesa.

--Vols dir que ara, quant les dones ja no t’interessen és quan més les tens a l’abast.-- La Bea és una vidua-divorciada amb quatre fills barons, encara que en l’actualitat només un depèn d’ella, feia poc que el petit havia marxat a viure amb la nova família del pare, d’una superior posició econòmica.

--No, les dones mai m’han deixat d’interessar, tot el contrari, amb els anys les aprecies més inclús.

--És que els anys se t’han ficat molt bé a tu Benet.--

--Cadascun al seu lloc.-- Remarca l’Engràcia.

--Si jo no fos una dona formal, avui ho tindries difícil per tornar a casa sa i estalvi .-- La Medea ja ha fotut fora els mals auguris de l’autocar.

Al Benet per bé o per mal, li ha tocat ser el focus d’atenció de les tres senyores, menys mal que de seguida ha pujat el senyor Cossimo i tota la seua comitiva, saludant amb la seua corresponen vehemència. Deturant-se una estona amb l’Engràcia, per motius obvis, prosseguit amb la resta després, dedicant uns minuts extres a la Bea, concessió al seu impenitent donjoanisme.

-- Engràcia, no sé que fa el Macià? Una dona lliure i atractiva com la Bea tan a prop i sembla que estigui collin cireres a l’hort del Sebastià.

--Quines bajanades diu aquest home.-- A la Bea li ha agafat d’imprevist el comentari en veu alta del Cossimo.

--Que no li agrada el teatre al teu fill? És estrany tenint la mare que té.

--És clar que li agrada pesat, ell ha estat precisament el que ens ha recomanat l’obra d’aquesta nit.

--Ai! ja l’ha vista.

--No encara, espera aviat a tindre uns quants dies de festa per anar-hi, és lo que té treballar de nit. Creu que així li serà més fàcil trobar algú que l'acompanyi. Diu que és trist tornar a casa tot sol després de l’obra, i jo l’entenc.

--Si és per això que s’apunti amb nosaltres, nosaltres no hi ha setmana que fallem.

--Sí, però ell vol veure "Guys and Dolls" i vosaltres hi aneu avui, no?

-- A mi si m’agrada, no em faria res repetir. -- Picara, la Bea intenta refer-se.

Al Benet li preocupa que la colla el Cossimo s’apunti a prendre una copa sortint de la representació, no tan sols per l’afany de protagonisme d’ell, sinó per la consistència de la posterior tertúlia, que indubtablement davallaria als nivells del més talòs del grup. Ell ho explicaria talment així: Per què els has de satisfer baixant el comú denominador de la reunió, per acontentar i interessar a tothom, i per què no es pot tirar pel dret enfocant l’interès vers un punt creatiu que desperti i no conforti? S’empipa només de pensar-ho, i després aquest conformisme s’ho aplica a ell mateix, i s’enerva elèctricament provocant-li un batibull intern. Indubtablement prefereix compartir l’estona amb les seues amigues, o com a molt, amb algun cortès acompanyant trobat inesperadament en el decurs de la nit.