El camí adaptat de Ronda arriba fins per la Bassa Gran, ben enllaçat per un ample
camí, que ens porta fins una caseta d'observació d'aus. A partir de
la cabana de fusta, un senderó s'interna en solitud entre l'arbreda i
el canyís en un entorn d'aiguamoix, apropant-se a la riba, per retornar silenciosament pel
mateix lloc.
Havien fet
grans avenços, fins i tot enllaçaven amb passarel·les les
diferents mitjanes, desbrossant i conreant la terra fèrtil. I
finalment van decidir-se a construir un rai, encara que fos per
anar-se'n a naufragar. Cada any amb l'arribada del bon temps, un
parell partia aigües vall a la seua sort, en expedició cercadora de femelles. Així cada cop havia més cabanes buides i més feina per
a menys braços.
Una segona cabana d'aguait, pocs metres enllà, semi-oculta, el camí ens condueix de nou al camí
de Ronda, per un tram més lluminós. l'itinerari adaptat a l'ombra protectora, escoltant els ocells
Mai tornaven, no eren tant lluny cony, algun haurà sobreviscut !... es desesperaven. A
l'horitzó proper eren presents les ribes veïnes de terra ferma i
les vestides puntes de les serres.
La natura es desferma pels vols de la Bassa Gran, zona de reserva natural, millor no molestar-la.
Creuar el pont verd, pel camí de Ronda, sobre un braç secundari farem cap al pous de la Sant Miquel, al costat d'una petita zona d'esbarjo. Dirigirem definitivament les nostres petjades sota un bosc de xops i verns, vers al riu, el braç principal.Els reductes estacionals, el cicles repetitius funcionen de diferent forma en la natura que en l'ésser humà, abocat a participar igualment en l'engranatge, però a disgust. A temporades ets creus protagonista, després mudant en tots els personatges secundaris de l'auca. Passes de gran fornicador a espelma o banyut, sense cap tipus de consideració mediambiental.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada