A.C.J. ----- SIS (tercer)

   Al xamfrà de la barra, quatre amics prenen les primeres canyes. Tan sols havien tingut temps per saludar-se i d'intercanviar un parell de frases circumstancials, va l’Alícia i se’ls hi atansa: --El otro dia vi un programa sobre el fondo marino y habia unos mamíferos que dormian en el aire.-- Quasi bé totes les taules són plenes, les germanes cambreres van de bòlit entre una clientela, més esverada de lo normal. L’Alícia se’n anat fins a la porta, aturant-se uns instants en l’observació del trencament dels feixos lumínics rebregant pels edificis i sobretot en la font d’alimentació geogràfica. Després ha tornat vers al Galerilla i el seu grup immiscint-se en la conversa amb una nova aportació: --Ahora cojo la autovia y me voy a Madrid, a Paris o a Marrakess. Cuando fui a Canada tuve unos problemas y como no he estado nunca me los imagino.-- Els quatre paios riuen amb sana complicitat, un d’ells, l’Heredia celebra les ocurrències de l’Alícia i li pregunta que farà aquesta nit, ella lacònica respon:--Nada, lo de siempre.--
       --Mira igual que tu Heredia, me extrañaria mucho que al salir de aquí no te encerraras en un karaoke de esos.-- Al Galera no li agraden aquesta mena de locals, a més a més ell no posseeix una veu timbrada, capaç d’arrancar els aplaudiments de la concurrència i l’admiració de les paietes.
      --Y que si voy, haver si me tendrás tu que decir a donde tengo que ir.-- L’Heredia no està per massa hòsties, més després de l’esbroncada telefònica del Galera per l’absència a l’últim partit.
      --A mi me importa dos rábanos donde te metes colgao, lo que no soporto es que porque el señor quiera lucirse en un escenario para memos, falte a los compromisos con los amigos.
      --Dejalo ya Galera, te dije que no volverá a ocurrir, no me hagas de pleitear ahora tu.
      Aixecant el braç el Thelo crida a la cambrera: --Una altra ronda Marta si us plau.-- Les canyes són buides, la seua grossa panxa comença a queixar-se i l’ambient tiba per dos bandes. Quan la Marta serveix les gerres, aprofita per demanar unes tapetes per acompanyar.

--¿Què vas a hacer tu Thelo?, nos vas a sorprender con alguna de tus peripecias, como aquella noche que retiraste al alba con todo el pedal encima y tuviste que acompañar a un antiguo compañero de colegio que aún andava peor que tu, que por más inri ejercia como padrino en la boda de su padre esa misma mañana, y al infeliz le dieron unas arcadas en el mismo momento de recitar la poesia a la que seria la nueva mujer de su papá, y tu, para evitar que echara todo el chorro encima del vestido de novia, tuviste que hacer pantalla con una bandeja de plata regalo de algun pariente pudiente.--

 El Thelo a començat a riure recordant-li el Galerilla l’aventura d’aquella nit, que va acabar sent convidat al casament i reiniciant una amistat oblidada. --Mejor eso que lo que me paso la otra noche en la fiestas del barrio del Arenal.
      --Vas anar fins l’Arenal l’altra nit.—L’Ernest s’estranya per la llunyania i perquè encara hi hagi gent que es dediqui a recórrer les festes majors dels barris, al seu parer, idèntiques les unes a les altres
     --Al final em vaig decidir, hi tocaven uns col·legues. Lo que passa és que quan ja plegaven i feia estona que estava sol, li vaig preguntar a un parell de paios on era més fàcil prendre un taxi per tornar a casa.

--Mierda, unos carasapos seguro.-- El Galera tem el pitjor.

--No, no es eso que vas andando un rato al lado de ellos comentando cualquier cosa, que si de retiro que si tal, hasta que me dicen: es por allí. Y yo que aún no tenia sueño sigo por donde me habian indicado, pero dando un rodeo por una callejuelas cercanas al parque, para rehacerme un poco con el frescor de los manantiales y al doblar una esquina veo a los dos imbeciles medio escondidos en un portal, vigilandome para ver si me habian dado esquinazo, porque allí cerca de esa hora abrian un chiringuito y no me invitaror a ir con ellos, ni me lo comentaron siquiera.

--I te’ls vas trobar al xiringuito?-- Per fi l’Ernest es mostra interessat.

--No, me’n vaig anar tranquil·lament a buscar un taxi i me’n vaig tornar cap a casa.--Sembla que el Thelo se’n recordarà per molt de temps d’aquest menyspreu.--No sé, abans no et trobaves gent així per la nit.

--Eran unos mamarrachos hombre, eso es com lo del héroe aquel, que se olvidó los abalorios antes de entrar en el combate final y ninguno de los aldeanos le prestó su amuleto. No hace falta darle más vueltas.

--Eso es de feo com quemar un henil.-- Tant el Galera com l’Heredia han buscat comparances mitològiques.
       --No ja, però emprenya.-- Mentre endrapa un pinxo de bacallà amb pebrot, arrebossat amb un fos de formatge de cabra.