--I què coi hem de fer, si a les dones no els agrada dur
aquest uniforme? Haurem de canviar els patrons, parlar amb les
modistes...--
--Res, sols caldrà alguna cosa que els hi realci les popes,
alhora que les combini favorablement la cintura amb els malucs, donant també una mica de forma al cul, que tot plegat les realci la figura, elles sabran com
fer-ho.
--Les haurem de parar deu lluny, ja sabeu del que
parlo.--
--Això serà fàcil, les adjudicaré l’horari diürn
i ja està.--
--Sí, però amb el temps se n'assabentaran de tot.--
--Què vols! Seran del cos, llavors seran com
nosaltres.--
--Aquí tens raó, una vegada agafin la dinàmica,
homes, dones, tot és igual.--
--Això ho dius tu! Primer era una, però ara en fotre
al carrer a aquells dos borinots, és que són tres, i de les tres,
dos de casades i amb família.--
--No es va poder fer res més, de les cinc sol·licituds
que es van presentar, quatre eren de senyores casades, que
curiosament anys amunt, anys avall, de poc les hi balla la data de
naixement. L’altra és la que va a ser triada d’un inici, més
jove, més dòcil, la desgràcia va ser que aquells dos la
caguessin.--
--I que el pixa freda del Sebastià els aviés d’aquella
manera.--
--Cada bugada perdem un llençol. Al paio li agrada
massa manar, el que fot és que no en sap, o es queda curt com a l'enredada de Cap de Toro, o es passa com amb els matats de Chonchi.--
--No li dono ni dos setmanes al senyor cap
d’investigacions especials.--
--No cregueu que em sabrà cap greu, no, si el foten
fora per incapaç.--
--No ho semblava no, però ja ho diuen: guarda't d'home
mal barbat i de vent acanalat.--
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada