6
A l’hora convinguda la terminal de col·lectius és a
petar de gent. Al moment d’arrancar l’autobús no va pas ple,
des de l’andana se’l mira: assegut amb el seu termos nou entre
les cames. És normal sentir atracció per un renato, què funcioni la química? La gent que havia a l’estació ni s’han adonat, menys
anant amb ell, potser l’ha utilitzat? Però la química és química, es regeix per les seues pròpies lleis, reacciona independentment a les normatives socials, culturals o convencionals. Feia molt de
temps que no es trobava també amb ningú, i ha tingut de ser un
renato. Ha parlat més amb ell que amb els seus, que hores d'ara ja
no són ni els seus. Fa molt de temps que es pregunta que cony fa
aquí, sempre el de sempre, quan es fa fosc s’amaga per dormir,
perquè dormint molt s'escurça la jornada, i avui farà el
mateix, perquè ja és tard, però demà potser no ho farà.
El sergent a la guàrdia municipal parla amb el Filippo.
La resta de personal de l’ajuntament s’espera baix. També hi és
el Supun, que ja no s’ha aguanta dret, almenys han menjat unes
coques de recapte que fa la bona dona del sergent. De dones que
vulguin o estiguin mínimament interessades a ingressar a la
guàrdia, no en coneix cap. Igualment creu precipitat anunciar la baixa del municipal a Riu d’Ilpó, abans que sigui
confirmada pel seu cap de missió, i substituir-lo per una dona, és
molt rar. De cop i volta tot li diu al Filippo que plega,
que qui ha de ser substituït és ell, que no té el cap per
aquestes coses, i ara una baixa és una cosa molt greu, també
li sap greu, acabar d’aquest forma, però val més així, i seguint
la tradició recomana a un dels seus subalterns per ocupar el seu
càrrec, un que va ser aprenent seu, que tal vegada tindrà més
ganes de fer front totes les reformes que el Filippo pretén fer a la
guàrdia. Conclou admetent, de què sí, que ha sentit dir que en
altres llocs, com a les terres altes hi ha dones a les forces de
seguretat, a la capital no cal ni dir-ho, però que a la serra no en
coneix cap cas, i que en actiu actualment no n’hi ha cap en tota la
serralada, d’això n’està segur.
Amb la dimissió del sergent sobre la taula, l’alcalde
ha demanat al personal del consistori que pugi al despatx. Uns minuts
més tard han arribat els tres guàrdies que resten al poble (la
dotació de municipals a Achón és més nombrosa que a altres pobles
similars degut a la seua proximitat a l’autovia). Ràpidament
l’alcalde els fica al corrent de la situació, anomenant al guàrdia
recomanat com a nou sergent. Després bé la qüestió femenina, els
guàrdies prèviament informats pel seu antic superior, callen, en
canvi el secretari mostra la seua disconformitat, al·legant la
mancança total de precedents. L’agutzil, per la seua part,
desplega un escepticisme raonat pel seu llarg coneixement del tarannà
de la població. Els homes uniformats continuen callant, a tot estirar
se’ls hi escapa alguna gesticulació preeminent. L’alcalde
persisteix, enfrontat davant de l’oposició dels convocats, i és
més, ordena al secretari que redacti un pregó informant de la
convocatòria d’ingrés d’una plaça al cos de guàrdia
municipal, i la consegüent preselecció de candidates, que tindrà
efecte d’avui en vuit, entre les presentades a la secretaria
municipal, en els terminis convinguts, etc., etc.
El missatge s’envia immediatament a totes les cases
del terme. Si fos d’una altra manera, amb els requisits habituals, s’hi
presentarien un fotimer de peticions, és una mina per qualsevol adult: poca feina, sou correcte
i moltes hores lliures per continuar dedicant a les tasques
familiars. Mentre els presents van desfilant el Supun s’atansa al
Filippo, recull la seua jaqueta del penja-robes, i li comenta,
quan quasi no hi queda ningú, que és possible que ell conegui
una dona a qui li podria interessar la plaça, i si n’hi ha una,
segur que n’hi ha d’haver altres. El Filippo se’l mira
complagut, somrient li dóna les gràcies i s’acomiada d’ell fins
al sendemà.
Quan el Safatans va arribar a Chonchi, a l’extrem
occidental de la serra, va aparcar l’autobús en el lloc de costum.
Se’n va anar cap al poble sense esperar que el seu ajudant obrís
els compartiments de càrrega. Varen baixar del bus tres senyores del
poble, uns quants baldragues amb motxilla i els dos municipals d’Achón,
que com no duien maletes van fer el mateix camí que ell, a una certa
distància. Llavors, arribant a la cantonada de la fonda va tombar a
la dreta fins al següent trencall, sense aturar-se va efectuar
el mateix gir, llavors sense encomanar-se ni a Déu ni al Maligne
continuà vers l’oest, saben que el seu temps de llicència a la
serra s’havia exhaurit i com si no hagués existit mai cap treva,
es va retrobar igual que anys abans, seguint el rumb que el duria
a un altre país per recomençar de nou. Els guripes el van seguir
fins que les forces els van abandonar. Varen ser dos dies seguits
caminant ininterrompudament, la més àmplia estepa els acollia en la
seua immensitat, un horitzó complet els va acabar de vèncer.
Bevent de rius que davallaven d’una serralada cada cop més
llunyana. Un "puestero" els va atalaiar, donant-lis el suficient pa amb una mica de tall, a més d’unes tiretes especials per les
llagues dels peus, per tornar a Chonchi. D’allí estan, ja es van
poder comunicar amb el Sebastià, que en assabentar-se els va
acomiadar, ho podia fer, tenia prou
autoritat per fer-ho, i ho va fer sense dubtar ni un instant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada