Una faula de muricecs més.

                       Myotis coincideix a l'arrecerada esquerda d’un vaporer amb el Rhinolophus i li deixa caure com si res:
                     --Contem una història Rhino, el sol encara trigarà a pondre's i fa dies que em costa dormir.-- Rhino amb un semblant preocupat, més aviat, perquè la primavera s’escapa sense haver consumat, sabedor de què quan passi el zel li espera una llarga de temporada de sequera eròtica, i les perspectives futures se li ensumen fosques, molt fosques. Llavors, mig resignat, li comença a transmetre la història de la seua vida:

Foto. Manel Pintos

                     --Mira noi, de jovenot feia centenars de quilòmetres per trobar parella, i quan per fi arribava a lloc, o era massa aviat o ja havia fet tard, sempre m’anava d’esquitllèbit. Desprès se’n va ocorre utilitzar la tàctica contraria, saps el que vull dir: romandre a l’espera observant-les com van passant. I això és el que realment passava: que anaven passant i prou. A continuació em vaig fer monjo, va ser la meua etapa mística, de la que vaig sortir calent com una brasa. Així que vaig decidir agafar-me ràpidament a la primera que sintonitzava, perseguint-la fins que l’aconseguia. Però amb tanta tossuderia, quan arribava el moment ja estava fart d’elles, era un esforç massa gran per tan minsa satisfacció. Ara només semblo un mussol rondinaire que cada cop desperta menys interès, incapaç d’atraure ni a les més inexpertes ni a les més velles.-- Myotis fent-se càrrec de les preocupacions del seu col·lega l’intenta confortar amb la seua experiència:
                    --Jo crec que l’important és estar en el moment adequat en el lloc indicat. Conèixer cada punt cardinal on s’ha d’anar a matar i aprofitar la llei de l’oferta i la demanda. Te’n faries creus de les femelles a les que complagut seguint aquesta manera de fer, és que quan la necessitat estreny i no hi ha ningú més disponible...--
                    --Això és més qüestió de sort que d’una altra cosa, i quan un és tan desafortunat com jo, val més no esperar-hi gran cosa de la sort.--
                    --Home, tampoc cal autocompadir-se d’aquesta manera, com tampoc cal limitar-se. Ho has intentat amb femelles d’altres espècies?.-
                    --És clar que sí. Sols recordar el suau tacte de les Epseticus, em fa estremir, o les orelles punxegudes de les Barbastella o la pell daurada de les Plecotus, i les cuetes de les Tadarines, calla calla que encara arrancaré el vol.--
                    --Això està bé, no cal seguir fil per randa les necessitats reproductives. I a les menudes Nyctallus les has provat? Tant petites i gustoses elles.--         
                    --No aquestes, no.--
                    --No saps el que et perds, i les meues congèneres Myotis?--
                    --Tampoc.--
                    --I alguna vegada ho has fet amb algú de diferent espècie, però del mateix sexe.
                    --(...).--
                    --Pot ser seria hora de provar-ho, no?--
                    --...potser...--

Foto: David Poca