Carregat amb l'equipatge el Marià demana a un
mercader lloc per allotjar-se. Sembla que tenen sort: segons ell, és
temporada baixa i no hi ha massa moviment, però és millor que vagin
preguntant per les fondes mentre avancen pel carrer, i si no sempre
trobaran lloc a l’hostal de les Dos Aigües, és nou i és car, el
més car del país assegura. --Hi ha gent que no hi vol anar perquè
no es troben a gust. És tot molt arreglat, a l’estil ciutadà, ja
sabeu si sou de capital, les habitacions són tan amples que hi
cabria un aljub, tot és al seu lloc, les catifes, els quadres a les
parets. El van obrir unes dones fa pocs anys, ara! s’han vist
obligades a habilitar un dormitori comunal, que sinó potser ja
haurien plegat fa dies. De menjar, sí que es menja bé, a mi em
compren les especies i sempre lo milloret. Jo no hi haig anat mai,
però sé que a les hores de les menjades no s’hi cap.--
Després, estirant-se una mica més, els hi recomana la
fonda del seu nebot, perquè hi ha fondes que no estan prou bé per
una parella que vol una mica d’intimitat. --A l’acabat de sopar
vagin a cal Ric o a cal Soprà, que són dos llocs de beure on es
reuneix la gent per parlar i s’expliquen unes històries molt
amenes. Jo em deixo caure per cal Soprà, que és del poble de tota
la vida. El Ric és un paio que va arribar fa una dotzena d’anys,
allí sol hi ha forasters amics seus i gent de passada que no coneix
ningú. Ara!, té la dona més guapa del país, una femella morena de
pell fosca amb uns ulls que no oblidareu mai, i va néixer aquí! El
barrut va aconseguir casar-se amb ella, tot i que ell és un panxut i
li porta més de cinquanta anys. Per dones guapes aquí no us
queixareu, sempre apareixen forasteres rodamons buscant macles
colrats a la serra. La meua filla diu que les fan en sèrie i les
avien de les ciutats una temporada, per a veure si així no tornen.
Venen també fines ciutadanes, però aquestes són massa estirades i
sempre paren per l’hostal de les Dos Aigües. Ai! si necessiteu un
guia que us acompanyi en una excursió pels voltants, per què aquí
hi ha molt que veure i que visitar, però això sí, molt amagat, i
lo més bonic és al bell mig de la serra, lluny, lluny del poble.
Doncs això, si voleu jo us en puc facilitar un guia de confiança.
Sense cap compromís, que jo tinc el meu negoci. Aneu, aneu a veure
el nebot que ja no us vull entretenir més, dieu que veniu de part
meua, sempre us farà millor tracte.--
Amb la llarga explicació el carrer s’ha mig buidat,
com si les persones cerquessin el seu cau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada