Els hostes de bescanvi, la comunitat nouvinguda de les
cultures nord-orientals, pocs fets a les desmesures de les festes
populars d'aquest tros del món, una mica sobrepassats i saturats,
van retirar aviat. Per una vegada passarien inadvertits, ells que són
focus d’atenció permanent, però tant els feia. Al cap patriarcal
no hi ha dia, que un veí, un company de feina o un simple conegut de
la piscina, li demani obrir relacions amb alguna de les femelles de
casa seua. Corre l’incert rumor que si demanes al cap d’una
família nord-oriental, una de les seues filles o nebodes, i li caus
bé, o li fas el pes o només que entaulis amb ell una conversa
mínimament enriquidora, ell te la concedeix, i les dones
nord-orientals tenen una ben merescuda fama d’amants suaus d’una
exquisitat supraterrenal. Al senyor li estranya aquelles agosarades
propostes, a ell quan una dona li agrada li diu. No acaba de
comprendre la missió intermediària que se li atorga, encara que ho
assumeix educadament com una part dels costums del país, obstinades
en travar el desig eròtic, per a què tot seguit es poguessin
divertir esquivant i saltant els entrebancs. Un comportament que
interpreta com un gran joc social que entreté a la població,
comparable al que ells tenen de deixar créixer els canelobres de gel
el més llarg possible, penjats de les canaleres de les teulades, amb
risc dels seus caps, sostingudes per la glaçada en desigual lluita
amb l'oblidat sol. Recorda amb enyorança el llarg hivern en què
aconseguí formar una columna, que cada dia canviava de color tenyida
pels òxids helicoïdalment.
Aquella nit el Trafas va acabar la nit a l'apartament d’una resident. La majoria dels seus acompanyants van ser convidats a abandonar el recinte en ser-lis detectats els primers símptomes d’A.C.M., les drogues estan permeses sempre que no molestin, els borratxos per exemple són ràpidament apartats i expulsats pels membres de seguretat. Pel dematí el pis d’aquella tia era ple de gent. Durant la nit es convertí en una lleonera, gracies a l’hospitalitat de l’ama. El Trafas creia recordar que havia fet cap allí amb la propietària del pis, però ara no estava tan segur. Havia un paio enamorat que buscava al seu amant desesperadament, millor hagués estat que el busques carregant camions a la sortida de serveis de la urbanització. El Poma Blava s’ho va prendre amb calma i va deixar fer fins a l’hora de dinar, llavors va elaborar un acurat llistat de persones i situacions, rere el qual, els porters que ja havien entrat de servei van efectuar una darrera recollida. Dòcilment la normalitat tornava a imperar. Quan al cap de tres dies va rebre l’ordre del Delegat, demanant-li un informe detallat de despeses, desperfectes, nombre d’assistents extra-veïnals, anomalies produïdes i reparacions a emprendre immediatament; ell que pràcticament ho arxivava tot, per fotreu a l’oblit quan abans millor (la seua dèria per l’espai lliure contra l’acumulació de brossa innecessària és de tots coneguda), el que va fer va ser recuperar algunes xifres estadístiques, obviant gran part de les irregularitats, el comunicat de danys soferts, que aquelles hores estava tot reparat i li va dipositar al seu despatx. Passada una setmana el Delegat li va transmetre les seues dures queixes, en matèria de in-subordinament del personal de manteniment, centrada en les costoses reparacions dels lavabos de les piscines, en principi tancades durant la Festa, que superaven el total pressupostat, carregant tintes en la negligència del Poma Blava pel seu descuit de prevenció. Ell no li va fer ni cas, però la Junta de la urbanització va obrir una acta de reconeixement de treball, per l’eficàcia en la gestió del Delegat, que de rebot li serví per accedir a un càrrec públic més rellevant i ben pagat, com a Subdirector de Departament del barri de l’aeroport. El seu lloc el va cobrir una persona que va vindre de l’extraradi, de maneres educades i grans coneixements logístics que va desbravar el bony que suposava el senyor ex-Delegat. Tant l’Ernest com els seus companys de treball, van felicitar al Poma Blava per l’habilitat demostrada sota mà en la resolució de problemes, del que el Poma els hi va estar sincerament agraït, acceptant la invitació expressa de l’Ernest d’entrar en el quadre de referees de la competició de futbolera.
Aquella nit el Trafas va acabar la nit a l'apartament d’una resident. La majoria dels seus acompanyants van ser convidats a abandonar el recinte en ser-lis detectats els primers símptomes d’A.C.M., les drogues estan permeses sempre que no molestin, els borratxos per exemple són ràpidament apartats i expulsats pels membres de seguretat. Pel dematí el pis d’aquella tia era ple de gent. Durant la nit es convertí en una lleonera, gracies a l’hospitalitat de l’ama. El Trafas creia recordar que havia fet cap allí amb la propietària del pis, però ara no estava tan segur. Havia un paio enamorat que buscava al seu amant desesperadament, millor hagués estat que el busques carregant camions a la sortida de serveis de la urbanització. El Poma Blava s’ho va prendre amb calma i va deixar fer fins a l’hora de dinar, llavors va elaborar un acurat llistat de persones i situacions, rere el qual, els porters que ja havien entrat de servei van efectuar una darrera recollida. Dòcilment la normalitat tornava a imperar. Quan al cap de tres dies va rebre l’ordre del Delegat, demanant-li un informe detallat de despeses, desperfectes, nombre d’assistents extra-veïnals, anomalies produïdes i reparacions a emprendre immediatament; ell que pràcticament ho arxivava tot, per fotreu a l’oblit quan abans millor (la seua dèria per l’espai lliure contra l’acumulació de brossa innecessària és de tots coneguda), el que va fer va ser recuperar algunes xifres estadístiques, obviant gran part de les irregularitats, el comunicat de danys soferts, que aquelles hores estava tot reparat i li va dipositar al seu despatx. Passada una setmana el Delegat li va transmetre les seues dures queixes, en matèria de in-subordinament del personal de manteniment, centrada en les costoses reparacions dels lavabos de les piscines, en principi tancades durant la Festa, que superaven el total pressupostat, carregant tintes en la negligència del Poma Blava pel seu descuit de prevenció. Ell no li va fer ni cas, però la Junta de la urbanització va obrir una acta de reconeixement de treball, per l’eficàcia en la gestió del Delegat, que de rebot li serví per accedir a un càrrec públic més rellevant i ben pagat, com a Subdirector de Departament del barri de l’aeroport. El seu lloc el va cobrir una persona que va vindre de l’extraradi, de maneres educades i grans coneixements logístics que va desbravar el bony que suposava el senyor ex-Delegat. Tant l’Ernest com els seus companys de treball, van felicitar al Poma Blava per l’habilitat demostrada sota mà en la resolució de problemes, del que el Poma els hi va estar sincerament agraït, acceptant la invitació expressa de l’Ernest d’entrar en el quadre de referees de la competició de futbolera.
Fdl1P
http://www.youtube.com/watch?feature=player_detailpage&v=llVl62Ra9bQ
http://www.youtube.com/watch?feature=player_detailpage&v=wSsmcFeoaKs
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada