diumenge, 15 de maig del 2011

Plaça Europa - Seu Vella de Lleida. (Tercer tram: Carrer Cavallers - Porta del Lleó)



     Pel carrer Cavallers penetrarem en el casc antic de la ciutat, oficialment anomenat: Centre Històric.
  La Rumba del Carrer Cavallers comença així:
       Pel carrer Cavallers.                      Pel carrer Cavallers
       Pel carrer Cavallers,                      Pel carrer Cavallers 
       Pugen dos paios calents                 Baixaven dos carrinclons
       Amagant-se de la gent.                  I tots dos anaven pilons.  
      Señores soy un currante                  Per sobre els carrers de LLeida
      Y llevo un año en el paro,                El sol comença a sortir,
      Y para olvidar las penas                  I Hi ha un paio  i un gitano
      Voy a tomarme un buen trago.        Que no volen anar a dormir.
 Lletra: J. Lladó - C.J. Beethoven                Música: C.J. Beethoven

        Creuarem el carre Major. Fa poques dècades aquesta era la cruïlla més important de Lleida. La capella de Sant Jaume, a la mateixa cantonada, marca del Camí Català amb la  sueu llegenda del Peu del Romeu.
    L'avarícia va fagocitar els teatres i cinemes veïns. Un cop dur, del qual el carrer Cavallers no s'ha pogut refer.    
    Pujarem, notant les transformacions que d'anys ençà el carrer està patint, amb un va intent de rehabilitació.

     L'església del Dolors, el convent del Roser... la realitat és que el centre històric de la ciutat gairebé no existeix. El barri noble era situat molt més amunt, envoltant la catedral, després amb l'aprofitament militar del turó el van anar desmantellant, a l'hora que amb les mateixes pedres s'enlairaven muralles i baluards, per fer front als successius setges de la ciutat. Una estratègia tan ineficaç com devastadora. 
     Les cases velles de bigues de fusta, jàsseres corcades  i trebols de canyís són majoria. S'ensorren o són ensorrades, el seu lloc l'ocupen noves edificacions o resten buides esperant closes. Són aquestes cases del barri les que han acollit successivament a la diversa immigració que ha arribat a la ciutat.

Enllaç amb el carrer Companyia













    El carrer s'obre tot just arribant al mercat del Pla, abans uns rècula de portes tapiades, negocis xapats i cablejats transitoris. D'aquí estan, abans d'enfilar l'escalinata, ens podem atansar a la plaça del Dipòsit, una curta variant per visitar del gran diposit porticat del subsòl de la plaça (1.784), que abastia a tota la ciutat. Un conjunt de pilastres suporten 35 arcs de 12m. alçada.


    El primer passatge arranjat des de l'inici de les restauracions (1.949), és l'escalinata de la falda del tossal que porta a la Porta del Lleó (1.826), potser actualment en declivi davant les altres entrades flamants, resta però com entrada per vehicles, i dels pocs caminats que s'han exposat al Centre Històric.
      El tràfic abunda pel voltants, res problemàtic pel passejant habitual.   
    Malgrat tot és el meu segon accés preferit. Lo Castell, com té assimilada la població, després de segles de caserna i a la vista de garites, merlets, i barbacanes que no presagien pas una edificació dedicada al culte.
La Porta del Lleó