dilluns, 8 d’abril del 2013

A.C.J. ----- SET (setzè)







A finals d’agost la urbanització, com totes les urbanitzacions com cal, celebra la seua pròpia Festa Major. Una jornada de portes obertes en què el Poma Blava te més feina que mai classificant convidats. Els treballadors també fan festa, encarregant tot el muntatge a una empresa especialitzada en l’organització d’esdeveniments festius, el que complica encara més l’existència al Poma Blava, que es veu obligat a utilitzar la més fina de les intuïcions per poder comprendre i desxifrar el sistema de connexions, que varien completament d’una empresa a una altra, a més a més hi ha costum de canviar d’empresa cada any, i la d'enguany no s’ho ha posat gens fàcil, amb la seua arcaica sonorització i el seu enrevessat computador guia, que ha patit tantes modificacions des el seu llunyà origen, que pràcticament no te identitat pròpia, sinó és manipulat per les mans culpables de la mutació. Amb aquesta desencoratjadora perspectiva el Poma optà per ficar-se sota mínims, abandonant el seu descastat congènere a la seua sort, excitant al màxim els sistemes d’alerta dels dominis de seguretat, per evitar que li fes cap malesa. Concentrant-se en la funció de percepció i catalogació d’humans inconeguts.
Són riuades de gent per codificar, surtin i entrant, entrant i surtin a la seua bola voladora, doncs aquell vespre s’hi atansen els veïns del barri popular del costat. Hi ha residents per això, que aprofiten per demanar uns dies lliures, no la Genevieve, les seues filles i amigues. Al marit, se’l veu ample i ufanós lluint les “seues” dones, com l’home és molt ballador, i en sap, demostra la seua mestria en el ball de parella, traient-les a ballar, com a totes les que s’animen a seguir el seu ritme i els seus mesurats passos de ball.
Els renatos muntadors, subcontractats per l’empresa, emparats per la confusió, es confonen entre la gentada. Sembla que l’únic que ho adverteix és el Poma, mes les ordres són de jornada de portes obertes, i aquí hi cap tot, humans amb ànima, faltats d’ella, animals domèstics... la mateixa empresa disposa d'un servei d’ordre que sols ha d’actuar davant aldarulls seriosos i amb el màxim de mà esquerra. Un equip de renatos nous, aptes per a l’empresa privada, sense marques externes, de treball de llarga durada, gran resistència a l’esforç i de reflexes equivalents quasi perfectes, van significar que aquella nit alguns fessin “la cogida del siglo”, amb amants suposadament tàntrics, que no s’acaben descorre's mai, i ningú se’n assabentés. Exceptuant clar, el Poma Blava, que ho enregistra tot per després llançar-ho. Callats. Reservats, extremadament atents, rebent amablement a qui els entra, per poques arts que aquests despleguin. Una noia va agafar una crisi nerviosa, tenint que ser traslladada a un centre sanitari per l’ambulància de servei.
La colla del Trafas i els seus col·legues, tampoc es van perdre l’esdeveniment. Ell diu sempre que el seu somni és viure en una urbanització com aquesta, i que ho aconseguirà abans de complir els setanta. El seu nom ja hi és apuntat a la llista d’espera, per omplir futures vacants. Ara, també hi és el Manel, i dubto molt que mai pugui complimentar la primera entrada.