dilluns, 31 de març del 2014

A.C.J. -----TRETZE (decè)

 Tot just deu minuts després, sona un missatge a la sala d’espera: --Es reclama la presència de la Cap extraterritorial a la Serralada, al despatx tres-cents noranta, taulell nord occidental número u.--
--Perfecte senyoreta, veig que està duent una important investigació que l’ha portat al nostre sector, em complaurà ajudar-la en el que li sigui menester.-- És un senyor calb, prim, que vesteix uniformement la camisa blanca i la corbata negra, amb la gallina penjada al pit; les mans cobertes per uns guants fins a prova de pols. La Diana entra de seguida en matèria, el caporal la replica: --Com molt probablement sabrà, el gran polígon industrial ha sofert una recent reestructuració, que llastimosament ens ha fet prescindir dels anteriors efectius i conseqüentment de les seues fonts d’informació. El que no vol dir que des de què ens hem fet càrrec de la zona no hàgim establert una nova xarxa informativa. Les particulars característiques intrínseques, ens aconsellen actuar mitjançant la màxima discreció, pel qual ens és totalment necessari cobrir radialment l'àrea de consultors associats, és a dir parlant clar entre col·legues: de confidents rellevants i fiables. A tot això s’afegeix l’extrema dificultat de la subzona que ens ocupa, en la que de moment ens veiem restringits a treballar visualment, donada l’especial situació que s’ha viscut recentment, una situació que va provocar unes ferides que malauradament trigaran anys a cicatritzar. De totes maneres, actualment ja estem dintre d’una contextura informativa prou satisfactòria. En aquesta carpeta trobarà els enllaços que ens demana. Una cosa li pregaria: sigui el més curosa possible, així evitarem entrebancs en properes actuacions. Com suposarà cap d’aquestes persones pertany, ni està inclosa en cap mena d'organització lligada a Nosaltres, el que no impedeix que en un futur, quan la conjuntura que ara es viu a la zona sigui una altra, puguem comptar amb alguns d’ells com a futurs col·laboradors. Obri, obri la carpeta, si té algun dubte, estic a la seua disposició.
A la carpeta hi ha les fitxes completes de tres homes, un planell, que ja tenia, de la subzona de magatzems i l’adreça dels taxistes recomanats. --Em sap greu comunicar-li que en l’aspecte relatiu a la investigació a peu pla, no ens és possible ajudar-la, doncs cap de nosaltres posseeix la seua magnífica credencial que li permet efectuar treballs de camp a la ciutat.--
--Actualment existeix algun tipus de conflicte obert a la subzona?--
--Negatiu, els coeficients de seguretat són inclús superiors als d’alguns barris més reputats. No ho hauria de dir, però ens sentim especialment orgullosos d’aquestes xifres.--
--Llavors els aldarulls que van provocar les ferides que abans esmentava, ja es van...--
--Aldarulls! Si vostè considera que només varen ser simples aldarulls, no sé, m’intranquil·litza extraordinàriament pensar... voldria pensar que es tracta d’una diferència de significat del mot atribuïble a les variables idiomàtiques, fins i tot seria preferible una mancança d’estudi o de documentació, en tal cas l’aconsellaria que fes una visita al gabinet d’història contemporània que tenim obert al despatx quatre cent tres.-- Ella veu que se li amuntega la feina i que s’ha de moure ja!
--Ens hem permès la llibertat de demanar-li un taxi, és millor que s'hi atansi amb un vehicle públic, abans que amb un cotxe oficial. No és per res, però preferim no despertar susceptibilitats, vostè ja m’entén.--

divendres, 28 de març del 2014

A.C.J. -----TRETZE (novè)


         Es lleva més cansada encara. De trajecte a l’Àrea Departamental Metropolitana (se li ha acudit que podria demanar ajuda als agents destinats a la gran zona industrial), passa pel davant del dispensari i es decideix a entrar. El noi porta bata blanca i l’escolta. És una al·lèrgia, diu, no es preocupi, és una afecció molt habitual en aquesta època de l’any. Li dóna quatre pastilles que extrau d’una prestatgeria articulada. Prengui’s una cada cop que es vegi afectada, si se li acaben, torni a passar per aquí, no estem autoritzats per donar-li més de quatre per visita, de totes maneres, li serà fàcil comprar-ne en qualsevol establiment, n’hi ha molta de gent que pateix al·lèrgies, i aquest fàrmac és el més utilitzat, donada la seua ràpida efectivitat.
Han tornat el temps de les pastilles, dedueix incrèdula, ni una mínima analítica... això és com abans, quan et feia mal el cap i et receptaven pastilles, igual que si et trigava a venir la regla, et feia mal el turmell i una altra pastilla, per un constipat pastilles vermelles. A les cases hi havia la col·lecció familiar de pastilles, segons color i mida. Amb el temps ningú se’n recordava per a què cony servien, però allí estaven elles, dintre de les seues caixetes transparents. Val més que vagi a esmorzar, a veure si així es passa la mala llet.
Un androide collat a un tamboret l’atent. És l’encarregat de consultes i serveis de la seua àrea. Després de comprovar el seu permís d’investigació, li demana per les seues intencions. Potser vol ampliar la seua anuència? No cal, respon la Diana. Es veu que tots els agents que actuen a la zona industrial són nous entrats en servei. Malgrat la seua escassa fiabilitat, es conserven els arxius dels predecessors, l’òptim seria que s’entrevistés amb el caporal superior. Vol que se li amplia la seua anuència? Torna a preguntar l’androide. No gràcies. Abans ha dit que no calia, ara és una qüestió de gratitud. Vol que se li amplií l’anuència per poder treballar folgadament en la investigació? No és imprescindible que l’esgoti, vostè pot cancel·lar-la quan desitgi, a ser possible, és clar, després de solucionar el cas. No cal, gràcies. En tot cas, a més del seu codi, m’haurà d’entregar la credencial que demostra que li està permès efectuar treballs de camp. Moltes mercès, no trigaré. La Diana ha dipositat els documents en una ridícula safata pectoral de la màquina. Esperi fora si us plau, aviat la cridaran. Ja ha vist la saleta d’espera, però es pensava que es devia tractar d’una futilesa decorativa, ans al contrari: les cadiretes, la tauleta baixa i el parell de grans fotografies penjades del mur, tenen la seua missió oficial.
Esperant, ha fet cap la senyora amfitriona, excusant-se, preguntant, per què no li havia fet saber el seu desig de consultar amb els departamentalistes. La pobra dona està desolada, és la seua feina, comenta, si us plau li demano, estic les vint-i-quatre hores del dia a la seua disposició, per favor si té la intenció de realitzar qualsevol altre tràmit a la Casa, faci-m’ho saber abans, vostè i jo, guanyarem temps.
--Perdoni, una cosa, hauré d’esperar gaire temps més aquí?--
--Això ja no depèn de mi, si m’ho hagués dit adés, haguera curtcircuitat el pas pel Compaginador, ara és a les seues mans, i són molt escrupolosos en les seues verificacions, però no es preocupi, també són altament resolutius.--

   Neil Young & Crazi Horse- "Hey Hey, My My (Into the Black) 

 

dimecres, 26 de març del 2014

A.C.J. -----TRETZE (vuitè)


        --Porta del sector industrial?-- Li demana el taxista. N’hi ha quatre de principals, i vint de secundàries. -–M’ho penso mentre arribem. --No trigarem gaire--. Trau la llibreteta de la bossa i comença a apuntar frases amb lletra ràpida. --Per on s’entra a les residències dels treballadors? —N’hi ha per tot arreu. --La dels magatzemistes? --Magatzems? Podria ser per la porta de Diaconats, allí tot són naus de magatzematge. --Em duria fins allí? No, és que m’havien dit que prengués una moto-taxi. --Un és un professional, senyoreta.--
Les edificacions completen els quadrants, el taxi circulant entre les grans masses dels combois com una puça cercant on posar-se, aparca en un cubicle que hi fica bar. L’espero aquí, li ha dit el taxista abans de baixar. Ella no s’oposa. A l’interior un home i una dona serveixen a la clientela darrera d’una barra concèntrica. Ensenya la foto del Supun treballant amb la colla dels pintors, ha cregut que és la millor foto per reconèixer-lo. La fotografia corre per tot el local sense crear esperances. Finalment pregunta a la mestressa quants bars com aquest hi ha per la zona. Una quarantena, respon la dona.
La Diana comença buscar un per un, guiada pel taxista, que li ha recomanat un parell dels més freqüentats, on tampoc reconeixen a l’home de la fotografia. Entre trajecte i trajecte el taxista li ha fet un preu per tota la tarda, que després de regatejar convenientment, ha acceptat; compta amb un pressupost folgat, però no és balafiadora de mena. En el planell de situació que li ha passat el taxista, taxa els bars i marca el recorregut amb un bolígraf vermell. És inútil anar a les residències, li comenta el taxista, són com a calaixeres plenes de cassigalls inservibles i persona sap en quin lloc guarden els mitjons. El xofer cada cop s’anima més a xerrar. Ella al començament feia esforços per escoltar-lo, després s’ha retirat a la seua llibreteta, que comprèn més.
--Aquella avinguda va estar tallada unes setmanes, després del desempallegament dels edificis dels congregants. Ho van fotre tot a terra, i fitxi’s ara, han construït unes naus noves amb els avenços més avançats i se les han tret de les mans... vol que pari aquí?, molt bé vostè mana, però aquest és un bar que no hi va ningú, ja no té clientela.--
Trenta-tres negatives, es fa tard, li pesa el cap, es toca les cames pensant-se que les té inflades; cap a casa, li diu al taxista, resignada.
Se li ha fet llarg com la cançó, el trajecte vers a l’edifici sectorial de la Seguretat. A la seua cambra es despulla, beu aigua amb llimó i es tomba al llit per pensar. Pensar en què? En la gent que voltava pel gran sector industrial, la majoria ni s’han fixat en ella, vol baixar a sopar, però les galetes de la prestatgeria li fan més gràcia. Està horriblement abatuda, no té ganes de fotre res, que cony li passa, no és normal, igual que ahir, si no pot ni aixecar els braços. No tindria cap amic el Supun? Era un element solitari, però no del tot esquerp, hauria de demanar consell, demà, està al lloc indicat, no pot donar més pals de cec, concentrar-se en els caps per lligar, potser va massa llençada? Mira la llibreteta, la fulleja, tira enrere, veu un nom subratllat: Quiles, persuasiu, una mica massa, s’ha ofert a preguntar per ella, caldrà esbrinar quelcom, demà, no pot més.

   The Motels - "Total Control"

dilluns, 24 de març del 2014

A.C.J. -----TRETZE (setè)


Atabalada, li agafa gana, disposada a entrar al primer restaurant que es pressenti abans de prendre un taxi. Mala sort: "Out To Lunch" indica el cartell de la porta. L'antiga secretaria!, relaciona: té l’adreça actual, però ha de dinar abans, sinó no aguantarà. Passa un taxi, l’agafa, travessa el túnel. Ara fa de recepcionista en un complex empresarial de recent creació, el taxi entra al complex i la deixa davant per davant de la porta de clients.
És una noia petita, bastant jove, a la que li agrada xerrar més que altra cosa a la vida. Sí, fins fa poc treballava en una gestoria que duia els assumptes legals de moltes petites empreses com la dels pintors. La gestoria era una branca menor d’una filial metropolitana. En haver de plegar la van recol·locar en aquest nou projecte, aquí pertany a una escala laboral inferior, però no creu que trigui massa a ascendir, ara tot és nou i les coses rutllen molt millor que abans, no sé si m’entens, abans estava en un cul de sac, en canvi actualment tinc totes les opcions obertes, cal tenir un mínim de paciència. La noia rossa s’estira i s’arronsa els cabells mentre parla amb la Diana.
--Què ja has dinat? A mi em portaran una safata d’un moment a l’altre i no m’importaria compartir-la amb tu, és tan abundant que no me l’acabo mai, i tot és tan bo!, productes de primera qualitat. Mira aquí està.--Apareix un cambrer amb el dinar per la noia. La Diana té un forat a l'estómac i no es fa de pregar. Després, ja recuperada, intenta treure alguna cosa del raig dialèctic de la recepcionista. La talla en un moment de pausa:
--M’agradaria saber, m’ajudaria molt per la meua investigació, saber on van anar a parar els treballadors de la quadrilla dels pintors, especialment un d’ells--
--Ara sí que em voldria morir, pobra de mi, si jo només coneixia a un dels amos, i perquè alguna vegada, de tant en tant, venia pel despatx per arreglar alguna... i com a màxim ens convidava a un cafè. Dels treballadors sols conec el que reflectien les nòmines.--
--Tinc informacions sobre una quadrilla paral·lela, el que devia requerir una comptabilitat a part de l’oficial, no inclosa als computadors generals i que suposo devies portar tu, o una altra oficinista personalment.--
--És veritat, ara m’agradaria anar-me’n a una cantonada. De totes maneres era una pràctica habitual en aquest tipus d’empreses, els de dalt ja ho sabien, era una manera de fer en què certa permissivitat ajudava que el sistema no s’encallés. Tot el contrari al que passa ara, que tot ha d’anar amb total correcció, no et deixen passar ni una, pobra de tu!--
--També, suposo, que tindries un sobresou especial per encarregar-te de la comptabilitat oculta.--
--Hui, m’hauria d’haver quedat a l’angle de la cantonada. El que hi havia era un percentatge per la quantitat neta dels beneficis, sempre anava bé per comprar-te roba o per convidar a un amic a sopar. Si et vols que et digui la veritat, és el que més trobo a faltar, aquella alegria que aporten una mica de doblets sobrers per gastar, i més encara després del que se sent, ja saps la rumorologia que corre per tot arreu sobre la R.E.N.--
--Aquestes dades les passaves a mà?--
--És clar, com si no, però no et creguis que hi hagués massa problemes, ho anaves quadrant amb una mica de vista i d'enginy. Jo passava totes les inspeccions sense cap recriminació. Ara no ho sé si ho faria, en principi la situació és massa recent per a enginyar alguna cosa, a més a més desconeixent les regles i als inspectors.--
--Vas destruir la paperassa, la de la comptabilitat oculta em refereixo?--
--Sí.-- A la noia no li comença a agradar el caire de les preguntes i la Diana se n'adona.--
--Ho sento, no volia ser tan brusca, en ser de fora desconec els costums propis d’educació ciutadana, i com disposo d’un temps limitat per efectuar el meu treball, tot plegat fa que a vegades em precipiti, disculpa’m.--
--No hi ha de què, ho entenc.-- La noia l’entén, però ha aixecat les barreres d’avantguarda.
--El nom de Supun et diu alguna cosa?--
--Un nom en una nòmina.--
--Molt bé, només em faltaria una cosa: el treballador anomenat Supun va plegar abans del tancament sobtat de l’empresa?.--
--Sí, va ser baixa dos o tres mesos abans del final.-- La Diana calla esperant que la noia continuï per si mateixa.-- Va al·legar una millor oferta econòmica en un magatzem dels afores, la darrera nòmina la vaig enviar a una nova adreça, em va semblar que era en el gran sector industrial, el que tampoc és d’estranyar, perquè hi ha alguns treballadors que viuen en el mateix sector, malgrat que no sigui un lloc massa agradable. Ja saps, són recintes ideats per una tasca merament productiva, no per a què visquin les persones, és una cosa freda i quadriculada. No obstant les empreses donen facilitats als treballadors per a què hi visquin, suposo que va bé retenir al personal prop del lloc de treball, així eviten els desplaçaments i els tenen a disposar en qualsevol moment, però crec que són pocs el que accepten viure allí, només els que estan més penjats o els que no tenen més remei.--
--Em podries dir per on puc començar a buscar?--
--Hui, allò és immens, el millor que pots fer tan sols arribar, és prendre una moto-taxi, i que et porti. Són moto-taxis qualificades, no tinguis por d'infringir cap llei contractant un vehicle il·legal.--
--I que li dic al xofer?--
--No creuràs que me’n recordo de l’adreça?-- La Diana es mira la noia, que no ha baixat el mur ni molt menys.--
--Hi ha alguna cafeteria per a qui a prop?, necessito prendre un cafè.--
--No, hauràs de sortir del quadrant, fins que no trobis una zona de serveis... i tot amb això, no t’aconsello que et prenguis un cafè allí, jo almenys no ho faria.--
--Per agafar un taxi?--
--Surts al carrer, aixeques la mà i no trigaran a aturar-se. És el més ràpid.--

dijous, 20 de març del 2014

A.C.J. -----TRETZE (sisè)

Agraïda, prossegueix la recerca sense èxit. S’atura en un lloc: "Imatges propagandístiques de la rehabilitació". La preselecció consta de cinc mil tres-centes trenta-quatre referències. Indica característiques i perfil de la figura desitjada, es queda amb cent tres. És incapaç d’afinar més, la base mínima són cent tres imatges, les ha d’observar una per una. En totes surten els operaris treballant, pintant que és lo seu. Fotos preses per particulars als quals els feia gràcia conservar l’evolució de les obres al seu piset. Aquí està el Supun, nº72, Títol: Convidant als pintors en acabar la feina. Nº 81, Títol: "Relaxing after Working", ell i dos més bevent del porró. No surt per enlloc més, l’autor de les fotografies és la mateixa persona: funcionari de la Universitat, separat quatre vegades, té un pis llogat, viu al mateix replà, abans hi vivia una de les dones, la primera, es van casar, es van separar, i s’ha anat casat consecutivament amb totes les dones que van substituí la primera al pis. Curiós, apunta.
La rehabilitació encara no és completa en tota la complexitat arquitectònica del barri, malgrat que ja s’aprecia una enorme desigualtat entre els diferents sectors, a més dels diversos projectes que es van superposant, seguint una peculiar harmonia entrelligada subreptíciament. El bloc que busca es reconeix des de lluny pels quatre elevadors capsulars de colors llampants, que remunten fins a la terrassa, travessen horitzontalment l’amplada de l’edifici i davallant per l’altre cantó. Els dos àtics són propietat d’un tal Quiles Embeto, l’home que va fotografiar al Supun.
La Diana du uns còmodes pantalons i una brusa groga que combina amb la seua roba interior. El tal Quiles, molt amablement la convida a entrar al seu elegant àtic, decorat amb pintures realistes i mobles baixos. Ella amb els cabells recollits, es presenta, l’informa de la seua procedència i condició, seient en una butaca que li doblega les cames en diagonal al seu cos, que procura mantenir perpendicular a terra. El Quiles és un prohom de possibles, o així ho sembla, vesteix roba cara, porta els cabells grisos amb metxes perfectes lleugerament tombades a l’esquerra, i llueix una pell llustrosa. La Diana pensa, que de ben segur podria viure fàcilment en un barri més acabalat. En canvi el Quiles de seguida ha observat, que la investigadora pertany a un tipus de dona que gaudeix d’una frugal, encara que irresistible, exultació de bellesa que en poc temps s’esvairà per complet. Calibra que és madura com un deliciós melonet.
Després de les primeres preguntes, el Quiles s’aixeca i torna amb un parell de combinats, amb molt poc d’alcohol li assegura. La Diana vol saber la data del darrer dia que va veure al Supun. Ell se’n recorda perfectament, per molt que el Supun li mentís la seua procedència, sabia que no feia pinta de terregalí. Era molt disciplinat i molt net, és evident que amb el canvi polític busqués una nova feina. --Provi pels polígons de Tras la Colina, és allí on van a parar la majoria de la seua classe.-- Diu classe sense mala fe, com un adjectiu qualificatiu asèptic. Ell no la pot ajudar més, ha de marxar a treballar, aquesta tarda entra de servei. Abans: --Si està sola a la ciutat, i aquesta nit no té amb qui compartir l'estona, de bon grat la convidaria a sopar, conec uns quants llocs meravellosos... els solitaris ens hem de fer costat. Jo mateix quan viatjo, m’agrada comprovar l’amabilitat i l’hospitalitat dels llocs que visito, i no n’hi ha millor forma per gaudir d’una bona velada, que ser acompanyat d’una persona que apreciï el lloc on habita.--- La Diana s’ha quedat en blanc. --Sense compromís, aquí li dono el meu codi, i si per allà prop de les nou encara resta sola, li prego que es comuniqui amb mi, jo per la meua part em comprometo a fer una petita investigació informal amb els meus companys, que també van patir, és un dir, la cita amb els pintors. Ja veu, encara que només sigui per un interès professional li convé sopar amb mi, no se’n penedirà, li prometo.--

 Kool & The gang - "Get Down On It"

dilluns, 17 de març del 2014

A.C.J. -----TRETZE (cinquè)

  

         Per fi treballa en el cas que li ocupa: Desaparició d’un funcionari municipal de la circumscripció d'Achón, en viatge oficial a la capital. Investigació oberta i autoritzada per la Superioritat, primordialment perquè el període que n’ocorren els fets, són previs a la desfiguració total de l’antiga oligarquia i poden implicar, com en el cas de l’heliport, a les més esquives ramificacions, probablement exemptes d’imputació.
Sap que el Supun no aconseguí mai la ciutadania, en aquest cas no hi hauria cap problema per localitzar-lo. Les darreres dades el situaven a un polígon del sector Tras la Colina, mosso en una quadrilla de pintors, manada per un parell d’elements també sense ciutadania, però amb capçalera. No li és permès l’entrada a la capçalera dels dos individus, això ja s’ho suposava. Aquest tipus de quadrilles es caracteritzen per tenir ordenades les fitxes de contractació de personal, igualment és rar que apareixen les baixes. El Supun figura a la darrera selecció; ben poca cosa és, ja que la quadrilla es desfer durant els dies de transició governamental, com totes aquestes mena d’empreses semi controlades, que per raons òbvies, solen dissoldre’s abans què les sancionin. Tot això ja ho coneixia, però des d’aquí estan, té la possibilitat de consultar a hisenda, les darreres facturacions de la quadrilla. Cap problema, des de dos anys enrere participaven en la rehabilitació d’edificis al barri de la Universitat, subcontractats per una altra empresa, a la qual facturaven la totalitat dels seus moviments. Nombre d’operaris: dotze, més sis peons. Els treballadors consten com a ciutadans de ple dret, exceptuant un parell de peons en tràmits, que tampoc són el Supun. Les entrades de líquid a l’empresa, no coincideixen amb la facturació oficial. Adquisicions dels amos, factures de compensació. Buscar els propietaris dels habitatges, és fàcil pensar que... Despeses en condicionament de l’habitatge particular, exemptes de subvencions de l’Administració. Pis per pis, porta per porta, consecutivament una setmana amunt, una setmana avall, les xifres canten. Els noms dels operaris coincideixen amb la plantilla oficial de la quadrilla, les signatures no. Esbrinar la quadrilla paral·lela, apunta la Diana.
--Hola, bon dia, tot va bé, necessita alguna ajuda suplementària?-- És una de les senyores amfitriones de Seguretat.—He rebut l’avís de què havia sofert certes dificultats.--
--No, ja està solucionat, suposo que ha estat tan sols una falta de reconeixement per ser de fora.--
--De totes maneres, si té algun altre inconvenient, faci m’ho sabé directament, aquí li dono el meu codi personal per a què em localitzi quan li plagui.--


dijous, 13 de març del 2014

Faules per muricecs.

Foto: Quim Abadia.
Estat de torpor

Muricec engaliat engabiat en rauxa.
 
Muricec escapolit, muricec embadalit, com si no vens d'un estat de torpor, sota el sostre estant, mentre es desentelen les ales i els dits es desentumeixen, esperes un altre vespre per eixir, amb els dubtes o sense ells, ja no és hora de tindre'ls, ja no vols fer-te més enemics, potser ara ja no cal, et tenen por, ets tòxic, l'avi Myotis transmissor d'un mal que s'encomana, hauràs de fotre el camp lluny, cercaràs al vell Rhino, però no el trobaràs, t'han canviat els topants, i els personatges amb els quals ja no et fas; quan tu baixes ells pugen.
Els troba lluny de casa, massa lluny poc abans d'hibernar, l'han acollit al seu redós sense fer preguntes, cap pretensió, cap arrogància; temps feia que no era tant a gust de les urpes penjat. Suspès d'un cantell de pedra, cluca els ulls, apaga la ment, camp per l'inconscient que s'entossudeix a no rescatar-lo de la realitat.
Foto: Quim Abadia.
No s'ho esperava, massa prop de la boca es va dir tot just arrapar-se. Fart de donar tombs, es va colgar a raser de les incòmodes rebufades, de la llum invasora, massa prop de la jovenalla riallera. Finalment se li escau bé: reconeix els degotalls que anuncien les pluges externes, les olors que transporta la variabilitat dels corrents d'aire, distribuint ultrasons satisfactoris, tots els topants al seu lloc, dia rere dia arrupit a l'obscuritat, visualitzant la claror de les parpelles closes, l'escalfor de la colla propera que ja l'han fet seu, és més: l'admiren, així què s'han assabentat que coneix al Ferradura Mitjà. Seguidors seus, li demanen que els hi conti més coses, no el coneixen personalment, el seu desig de saviesa no té fre. No sap si es mereix tanta adulació, tan sols per haver compartit un parell d'estones amb ell.
           És un batibull, un rotlle d'inquiets que en volen saber més de tot, i delegen per la pròxima primavera, per eixir i comprovar tot el que aprenen al reclòs hivernal. No se'ls pot enganyar, no pot fer el fatxenda de les seues conquistes, ni dels seus paranys de trist entabanador. No en volen saber res, s'ho ensumen a hores lluny, si ho fes, perdria el seu estatus de rodamón, coneixedor d'indrets llegendaris i amic del Ferradura Mitjà. Mai a la vida havia aprofitat la reparadora l'estada hivernal per imbuir-se dintre seu, cercant el bri d'espiritualitat que la seua llarga li ha ofert, gairebé sense que ell se n'adonés. Ha d'aprofundir molt, esporgar branques, enretirar runes i destorbs que l'intenten ensarronar, mes lentament, jornada a jornada neteja el camí amb coratge.
Observa que entre el grup de joves entusiastes de la vida, n'hi ha de dèbils, no suportaran molt de temps als exteriors, desemparats de la protecció comunitària. En tenen tantes ganes com els més forts, sinó més, prims com estan. Un d'esgarrat, xalaire, és el primer que el saluda cada vespre, i el convida a participar del seu sonar. El primer que va tractar com igual, se sentia cohibit de ser acceptat sense condicions, sense donar res a canvi, no li havia passat mai, o potser sí i ja no se'n recorda.


dilluns, 10 de març del 2014

A.C.J. -----TRETZE (quart)

        La Diana es fa la romancera, però en els seus plans ja tenia previst romandre un parell de dies a la capital investigant la desaparició del Supun. Està enganxada a la investigació, no va ser per casualitat que la nova endogàmia, l’elegí com a cap delegat extraterritorial de la Seguretat a la Serra, amb autoritat sobre la resta de Guàrdies municipals. És ben cert que pertanyen al municipi d’Achón ja tenia molt de guanyat, no tan sols per ser el comtat d’entrada a la circumscripció, sinó i molt més important, per ser el lloc on s’endegà el cas que finalment va fer trontollar l’antiga Junta. Des dels primers dies a la guàrdia d’Achón, ja va engegar una tasca resolutiva de tots els informes de casos que dormitaven per les taules dels agents. A gran part d’ells, l’únic que va aconseguir va ser canviar papers de lloc, tot i amb això va treure l’entrellat a un parell de situacions irresoltes, que li va servir per rebre els reconeixements dels seus companys i comandaments, com també de la població. Poc després, la resolució teòrica de l’estranya desaparició del guàrdia, al vell heliport abandonat, va servir per engarjolar a gran part de l’oficialitat de la vella Seguretat, els que encara no havien caigut amb la primera embranzida. La reordenació de càrrecs va afectar tothom: el capellà va ser anomenat Cap Delegat a la Serra, eliminant així, les anacròniques visites dels inspectors de la Junta, els que sempre marxaven junts... Amb la primera subvenció rebuda com a senyal de bona voluntat de la nova endogàmia, està reparant la vella col·legiata, on vivia un antic amic, que ha passat a ser la seu de la Delegació. El seu amic hi continua vivint, més gràcies a la seua avançadíssima edat que no pas altra cosa. A més a més, és a punt d'empendre un gran pla de restauració dels principals edificis emblemàtics de la serra, que compta amb el beneplàcit de la Junta. Malgrat tot va ser incapaç de salvar al Filippo, arrossegat amb la desfeta del negat del Sebastià, que també va ser immediatament substituït pel següent a la llista de futurs alcaldables.
Ella ja du els deures fets, llàstima que l’ha entretingut el funcionari d’atenció personal, i que ahir a la nit l’ha agafés un intens sopor, ja que volia consultar amb els mitjans de la Seguretat els darrers moviments del Supun, després del darrer punt  de localització. Cosa que farà que els plans varien i hagi d’efectuar ara aquesta feina de cadira, i no com ella pensava, recórrer els carrers des de primera hora del matí, que és quan els bons investigadors, creu ella, atrapen fresca la informació.
Li han demanat les credencials i ha hagut d’anar a l’habitació a buscar-les. La pantalla que li han dut tenia més de la meitat dels accessos barrats. S’ha queixat al funcionari corresponent i aquest ha necessitat l’assessorament tècnic, per facilitar-li les claus d’accés als arxius que li corresponen graciés al seu càrrec a la Seguretat. Les transitòries restriccions de banda, és el primer que ha notat la gent corrent, des de la presa de possessió de la nova Junta.

   Kiki d'Akí - "Accidente"



divendres, 7 de març del 2014

A.C.J. -----TRETZE (tercer)


A tota la zona d’hostes no existeix cap andròmina de menjador, cada habitació disposa d’una nevera amb begudes, fruites i xocolatines. A recepció només hi treballa una persona que es passa la jornada a l’interior del seu despatxet. Es lleva d’hora. El primer que fa és anar a recepció, ha de cridar a l’empleat i esperar que aparegui. Vol que l'indiqui com funciona la zona d’aigües. Li explica amb tota l’educació del món, repuntada per una mica d’alegria matinera. La Diana és d’aquelles persones que quan s’aixequen contentes, no es pregunten per què, només li ha estranyat la mínima predisposició de l’empleat, com si li sabés greu obrir la zona per ella. Durant tota l’estona que roman entre banyeres de bombolles i sauna, no hi entra ningú més al recinte, millor per ella que gaudeix de les instal·lacions amb exageració. En marxar, encara amb millor cara, passa per recepció i crida de nou per reclamar la presència de l’empleat avisant-lo què abandona el local, tal com ell li ha fet saber abans d’entrar. L'homenet surt del cau per tancar la porta d'accés manualment.
L’esmorzar és copiós, un bufet lliure assortit amb totes les variants de les més diverses cultures gastronòmiques, no tan sols del seu Departament sinó d’altres ben distants. Els treballadors de la casa entren i s’agrupen en petites colles durant els vint minuts estipulats. Ella esperava trobar-se amb alguns dels seus companys, però fins ara cap ni un ha fet acte de presència, serà que la nit se’ls hi ha fet llarga. A l’àrea de relacions personals li confirmen que tots els seus companys ja han abandonat l’edifici. Gran part ha regressat a les respectives circumscripcions amb l’aerotransport de matinada (fins ahir a les deu de la nit hi havia de temps per inscriure’s al vol) altres han marxat pels seus propis medis, uns a visitar la seua família a la capital, i els més propers han preferit prendre el tren o algun altre mitjà de transport privat. De totes maneres tots disposen d’una anuència de tres dies complets per fruir turísticament de la ciutat. Ella ha de reservar lloc a l’aerotransport pel dia que vulgui regressar, que per la Serra no serà abans de quatre dies. Això provoca una disfunció al funcionari que ha de consultar en una pantalla, un momentet si us plau. L’home estorat, triga una estona esbrinant informació, demanant permís per accedir a ajustats terminals. Arriba inclús a mesar-se els cabells abans de comunicar-li que està tot arreglat: li ha pogut allargar l’anuència provisional un dia més, llàstima que la residència, aquell dia estigui completa. Haurà de passar la darrera nit en un hotel a compte del seu crèdit de la Seguretat. També li ha aconseguit que pugui fer les menjades al restaurant de l’edifici. Li demana si hi veu algun inconvenient en passar una nit fora, ell, assegura somrient, li recomanarà un lloc fiable. La Diana respon que ja li està bé. L’aerotransport que agafarà no és de parada habitual a la Serra, ja que és un viatge de llarga distància, el que significa que surt a les set de la tarda i s’ha de presentar quinze minuts abans a l’hangar de Seguretat, on va arribar.

Sun Ra Arkestra - "Face the Music/ Space is the Place"

dilluns, 3 de març del 2014

A.C.J. -----TRETZE (segon)

          Tot li és estrany, no reconeix ni fressa, ni besllum. La cambra és massa hermètica, dos ulls de bous cònics, permeten l’entrada de la llum exterior i poca cosa més. L’estona del programa de dansa l’ha relaxada, i ara roman mig endormiscada, estirada sobre el llit indolentment. No té res més a fer a la ciutat? La reunió amb els nous caps administratius de la Seguretat, ha estat una mica decebedora. A primera hora l’han passada a recollir i en el mateix aerotransport li han presentat als seus iguals de les altres circumscripcions. Després, sol arribar, en dejú, li han fet la revisió vital i poc més tard li han atorgat les seues credencials, a hores d’ara encara no sap per què serveixen la majoria d’elles, quan tingui temps consultarà les instruccions. Per dinar els han repartit en grups, mesclant-los amb els membres nominals de la casa; és la nova imatge que vol donar la recent Junta, de compenetració amb els subordinats extraterritorials. Tots ells, un per zona, han estat convidats a passar uns dies de convivència a la Central. Però ella, sap que la Central és un edifici que emergeix rotundament prop del Sun Ra Bulevard, i ells estan al costat de l’autovia Sud, en un edifici compost i recompensat corrents i de pressa, a expenses dels darrers esdeveniments. No és pas petit, han trigat tota la tarda a recórrer les dependències, acompanyats per unes senyores que els hi explicaven quina feina es desenvolupava en cada una de les àrees. En una d’aquestes, en la directiva, han tingut l’honor de ser presentats al màxim responsable humà de tot plegat, al qui flanquejaven quatre persones més. A tots els han xocat la mà després de rebre les seues benediccions. Hi havia una persona que era la cap de comunicacions, que els hi ha parlat del fraternal contacte que han de regir les seues relacions en un futur, acomiadant-los tot seguit. Els representants extraterritorials, que és com aquí se’ls anomena, per molt que quasi tots (ella també, després de l’expeditiva substitució del Sebastià) són caps de la seua circumscripció, no han demanat a les seues guies perquè de tan ràpida visita, però elles, intuint el desencís general, de seguida els han preparat un refrigeri i els han portat al pavelló que en un futur desitjat, ha d’albergar les oficines de les delegacions extraterritorials a la capital. Allí mateix els han aclaparat en tota mena de plafons i visualitzacions, que ha congratulat, podríem dir que a tothom. Per avui ja s’ha acabat, han dit les simpàtiques amfitriones, guiant-los vers la residència d’hostes de la Seguretat, situada a les últimes plantes de l’edifici principal.
No ha anat a sopar, ni s’ha apuntat a cap de les excitants excursions nocturnes organitzades pels seus col·legues, per molt que li han descrit amb escreix les magnificències pròpies, com a guies dels clubs més exclusius de la capital. És de destacar que només ella i un senyor de la frontera estepària, són els únics que no hi havien estat abans, els altres semblen que hi vinguin tot sovint, incloent-hi gent de molt més lluny que ella. Pensant-ho bé, encara té temps, han quedat a quarts de nou a la recepció de la residència... però no en té ganes, ja li costa prou aixecar-se i despullar-se per ficar-se dintre el llit.