tag:blogger.com,1999:blog-9225023237517508912024-03-05T09:35:58.360+01:00quarts de quallsResums Lenitats
Relats Lentituds
Retrats Lenticulars
Retrucs Lèmurs
Reülls Lepidòpters
RètolsAnonymoushttp://www.blogger.com/profile/06341295328399425802noreply@blogger.comBlogger446125tag:blogger.com,1999:blog-922502323751750891.post-4717619447220199712016-01-04T12:04:00.000+01:002016-01-04T17:10:16.719+01:00 Nous contes per un nou estat. - Setè: EL VICECONSOLAT (27)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-I0iDYCGMXs0/VmF0RSNg7pI/AAAAAAAAFS4/9tojOj2BvPw/s1600/P3290028-001.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="480" src="http://4.bp.blogspot.com/-I0iDYCGMXs0/VmF0RSNg7pI/AAAAAAAAFS4/9tojOj2BvPw/s640/P3290028-001.JPG" width="640" /></a></div>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;"></span></span>
<br />
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">El relleu arriba al turó
sis minuts tard. Són dos soldats acompanyats pel caporal de guàrdia.
Sant i senya i contrasenya. Sense novetat. El caporal acompanya a la
guàrdia sortint. Encongits aconsegueixen davallar pel dret pas del
turó. Un cop baix sembla que tot hagi de ser més fàcil. Els dos
homes perden l'orientació, el caporal els ha de conduir del bracet.
L'ascensió fins a la caserna es torna interminable. Els soldats
després de donar un parell de passades tenen la intenció
d'asseure's per terra. El caporal els hi ofereix aliments calòrics,
però els rebutgen al·legant que no tenen gana, sols necessiten
descansar un poc, tot just uns minuts per recuperar-se. Quan per fi
penetren a l'edifici de l'aquarterament ordena que els portin
immediatament a la infermeria, però dintre la caserna també fa
fred. El consistori va aprovar un pla d'obres de manteniment, que tot
just es van iniciar per causa dels esdeveniments ja per tots
coneguts. El fred cola pels bastiments rebufats, pels tancaments dels
finestrons de la golfa que es van fer malbé fa temps. En temps
ordinaris, la caserna és tancada les nits fredes d'hivern. Els pocs
policies del poble, ara tots mors, se n'anaven a casa, i si feia
falta algú de guàrdia, la feia a l'ajuntament, actualment ocupat
pel comandament militar i els subordinats al seu servei.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">La tropa dorm sota les
mantes, els que són de servei s'escalfen amb un petit radiador
elèctric que han trobat al despatx del cap de guàrdia. Aquest el
comparteix amb els soldats, la resta dorm a la mateixa cambra, al
costat del calabós, ocupat per tres soldats arrestats; no fan
presoners.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">Al cap d'unes hores la
situació dels hipotèrmics empitjora. S'actua amb diligència:
primer es demana una ambulància de campanya per evacua'ls, després
es redueixen a tres hores els torns de vigilància. L'ambulància ja
és de camí, ve de la capital provincial, a primera hora del matí
serà aquí. El segon torn ha regressat del turó gelats sí, però
el seu estat no és gens preocupant. Sembla que tot es vagi
arreglant; segur que pensa el cap de la guàrdia. L'ambulància no
arribarà mai, tot just encarar les primeres rampes del collat pel
costat oposat, per on passa l'antiga via del tren, serà a metrallada
pel l'autobús que l'esperarà en una pista accessòria. Veuran els
seus fars apuntant ja des de ben amunt. La primera ràfega serà a
ran d'asfalt, anirà pujant al radiador, al parabrisa i a l'espatlla
del copilot i rebotant a l'occipital del xofer, amb la mala sort que
el vehicle sense control faci una tombarella i rellisqui per la
carretera fins quedar aturat travessat en ella, frenada per les
acumulacions de neu del vorals, impedint el pas a l'embalum de
l'autobús.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">Recobrant-se el silenci
nocturn, els assaltants intentaran amb totes les seues forces treure
l'ambulància del mig de la carretera, però no podran. Després ho
faran amb l'ajuda de l'autobús. Poc a poc l'aniran retirant empenyen
amb el morro sortit de la carrosseria. Semblarà que ho
aconsegueixin, emperò en l'últim moment l'excés d'ànsia els
trairà i la imperícia del conductor farà que perdi l'estabilitat i
el contacte amb terra la roda dreta davantera, provocant que
inevitablement el bus s'esllavissi pel talús fin descansar en un
replà. No serà un accident greu, però sí suficient per a què el
bus no pugui de cap manera retornar a l'asfalt.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">Un dels infermers
trencarà novament el silenci, en recuperar el coneixement i veure's
enganxat a la l'ambulància. Els supervivents del bus l'escoltaran
xisclar esgarrifosament durant hores. Suportaran la nit i en arribar
l'alba voldran sortir. El fred s'ho impedirà. Els xiscles d'auxili
fa estona que no se senten. Esperaran tant que se'ls hi acabarà el
combustible, tant que s'atordiran pel fred, no tant per a què el sol
els escalfi, en una obaga on no toca el sol en els sis mesos d'hivern
i primavera. Per fi, ja mig matí, quan decideixin fugir caminat
carretera avall, es deixaran pelar per vehicle de reforç que va
sortir per esbrinar el perquè l'ambulància no va arribar al seu
destí.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">La vall gairebé no se'n
adonà, però aquella nit va ser netejada de bàrbars.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<br /></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<br /></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: x-large;"><a href="https://youtu.be/Nv2GgV34qIg?list=RDNv2GgV34qIg">Bill Evans - "Peace Piece"</a></span></span></div>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">
</span></span>
<br />
<div style="margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/06341295328399425802noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-922502323751750891.post-70235199542796932002016-01-01T09:52:00.000+01:002016-01-01T09:52:21.431+01:00Nous contes per un nou estat. - Setè: EL VICECONSOLAT (26)<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
</div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-aMYQEo1vG18/VmAnkpkEZqI/AAAAAAAAFSo/F19r_b5sEhE/s1600/Escanear0222.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="402" src="http://4.bp.blogspot.com/-aMYQEo1vG18/VmAnkpkEZqI/AAAAAAAAFSo/F19r_b5sEhE/s640/Escanear0222.jpg" width="640" /></a><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">Nit tancada i freda de
les que deixen empremta. Han sortit del cau, l'objectiu ha de ser
l'autobús. Saben que el dipòsit no és del tot ple, però amb el
carburant suficient per fotre el cap de la maleïda vall d'una
vegada. La guàrdia del turó prou feina tenen per escalfar-se un amb
l'altre amb mantes tèrmiques. Tenen la prohibició del foc, amb les
estufes personals no n'hi ha suficient. Davant el pronòstic
meteorològic, la nit l'han dividida en tres parts de quatre hores,
ara hi són els del primer torn i encara els hi resta una hora de
penúria. Pensen que si passen sense ser vistos per sota el turó, el
camí serà lliure fins a l'autobús. Arriben al pont del torrent, es
mouen amb sigil, la remor de l'aigua no els pot camuflar, no és sec,
és glaçat! Potser no ha estat fins aquí que han percebut que la
gèlida nit els tustes els músculs. La pujada d'adrenalina d'haver
superat el control del turó els protegia. Indefensos, tots cinc es
miren, els que queden vius, poca cosa a dir, continuar, ningú vol
avortar. Continuar, ningú no els deté. Es confonen, quan passen la
segona plaça, prenen el carrer que surt a la dreta, el que du a cal
Romero, en comptes de trencar de seguida a l'esquerra, passar l'hotel
guapo, girar a la dreta on paren dos botigues, i enfilar novament a
l'esquerra per aparèixer a la plaça de l'Església, travessar-la i
robar l'autobús aparcat rampa avall. Els hi costa molt més, es
fiquen tot els nerviosos que el fred els hi permet, per fi troben
l'autobús, amarats de suor. Ja tenen gebrats els cabells, el que en
sap més força el pany, i fa el pont. L'autobús és vell, però
preparat per viatjar amb condicions ben adverses. L'escalfador del
gasoil fa la seua feina, triga, triga, molt, massa per algú, que
s'encongeix en un seient del fons. Aixeca't mal parit, no et quedis
parat, ja falta poc, mou-te cony! L'home fa cas dels crits dels
companys, però el seu cap no processa correctament, fa dos passades
i torna a seure, es trau la gorra de llana i es desbotona els primers
plecs de l'anorac, el que té més a prop s'ho impedeix i li fot un
tret a boca de canó que li desfà la carcanada de dalt a baix. Dins
del bus ha sonat amb violència, fora s'ha dispersat tant, que no ha
pogut penetrar dins les cases de pedra. Ningú el sentirà, tan sols
els que pateixen els primers símptomes d'hipotèrmia dalt del turó,
però mai ho contaran a ningú.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">Per fi el trasto
s'engega. Arranca lentament amb por que no es cali. Fot la
calefacció, aquí<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"> l'espitj</span>arem tots si no. El que ha disparat és tombat
sobre uns seients, l'han estabornit amb un cop de culata perquè no
doni més ensurts. Al mort l'han retirat al fons, el sostre és ple
de sang i bocins de vísceres. La calefacció funciona, el bus marxa,
els tres que sobreviuen ho voldrien celebrar, però no els hi surt
res de dins. </span></span><br />
<br />
<br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: x-large;"><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: small;"><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: xx-small;"> <span style="font-size: x-large;"><a href="https://youtu.be/KshrtLXBdl8">Thelonious Monk - "Don't Blame Me" </a></span></span></span></span><br />
<br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif; font-size: x-large;"><span style="font-size: x-small;"> </span></span></span>
</div>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">
</span></span>
<br />
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">
</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">
</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">
</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">
</span></span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/06341295328399425802noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-922502323751750891.post-53223040774051217762015-12-28T17:02:00.001+01:002015-12-28T17:02:25.453+01:00 Nous contes per un nou estat. - Setè: EL VICECONSOLAT (25)<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-IXdRsGxEgZ0/VmAlEtzOgCI/AAAAAAAAFSc/eQD0BRSrOmE/s1600/Amsaras-001.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="390" src="http://3.bp.blogspot.com/-IXdRsGxEgZ0/VmAlEtzOgCI/AAAAAAAAFSc/eQD0BRSrOmE/s640/Amsaras-001.JPG" width="640" /></a> <span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">--Sí, és clar, me n'he
adonat.</span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">--Espero que no et
molesti.</span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">--No, per què ho hauria
de fer? Som persones adultes, no crec que jo faci aquesta impressió,
o sí?</span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">--No, el que espero que
no et molesti, que no et dificulti o et faci <span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">ficar<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"> objecció<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"> a</span></span></span> l'hora de
prolongar la nit com ens vingui de gust. --Sorpresa inicial de la
Roser. --Pensava que la velada ens ha posat ben fàcils les coses?</span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">--Sí, crec que sí, que
seria potser el més natural, el que passa...</span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">--Si el dubte sóc jo,
podem arribar a un acord.</span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">--No, no
et confonguis, em sembles una persona força grata, no ets tu... és
que, --L'alcaldessa, dona de verb precís, a la quietud de l'alcova,
té veritables problemes per a confessar intimitats a la seua amiga.
--Fa anys que vaig enviudar, i el dol va durar massa temps, no per
mi, sinó per les circumstàncies. Vaig regressar al poble, aquí en
un ambient reduït se'n va fer difícil refer la meua vida afectiva.
Recordo a l'Enric i que em vaig fer alguna il·lusió amb ell, suposo
que eren fantasies de viuda solitària, ell va acabar amb la que
havia estat secretària meua, la que després va esdevenir la
viceconsolessa assassinada, i jo em vaig quedar amb un pam de nassos.
Després em vaig obligar a mi mateixa a tenir una relació amb un
home, i ho provava quan viatjava a la capital o per vacances, però
tot plegat va resultar poc gratificant, gens afortunat. Cada ocasió,
en comptes de trobar complaença i satisfacció, es convertia en una
decepció més. En fi que porto més de dos anys sense estar amb un
home, ni amb una dona, ni res, de res, haig après a espavilar-me
tota sola i vulguis o no, això acaba pesant.</span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">--Jo crec que és un
llast massa pesat per dur-lo durant molt de temps.</span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">--Sí, estic d'acord amb
tu, tan sols parlar-ne ja m'ajuda.</span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">--És una cosa que tu
mateixa has de veure, si no ho tens clar... no passar res.</span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">--També em sap greu pel
Ventura i per tu.</span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">--Per això no ho facis
Roser, jo passo la nit tan tranquil·la aquí amb tu i tan contenta.
Ara pot ser que a mitjanit faci una excursió al menjador o potser en
somnis m'arronsa a tu i comença a omplir-te de petons. --La Roser
riu, és el que buscava.-- La Manuela porta una camisa de dormir
blanca, força curta i oberta d'escot. Li ha ofert a la convidada un
peça per dormir, i ella s'ha decantat per un pijama, però sembla
que només du ficada la part de dalt, perquè mentre parlen les cames
de les dos s'han anant atansant i ara ja es comencen a fregar.</span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">La Manuela es mor de
ganes, bessa els llavis a la seu amiga, suaument, la Roser no es
retira. S'interna una miqueta més en la boca de la Roser, que rep
gustosa la llengua de la seua companya. Que dolça!, pensa, no
recordava que els petons de les dones fossin tan dolços<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">.</span></span><br />
<span style="font-family: 'trebuchet ms', sans-serif; text-indent: 1.56cm;"> Es regalen
una estona per elles, fins que la Manuela li xiuxiueja a cau
d'orella:</span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.55cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">--Potser que anés a
rescatar al Ventura, el pobre deu d'estar patint de valent tot sol al
menjador.-- La Roser accepta encantada.</span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.55cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">S'obre la porta i la
desesperança malaltissa del Ventura desapareix amb els primers mots
de la Manuela: --... potser això no t'ho hauria de dir, hauria de
sortir de tu, dos dones soletes en una nit tan freda i un homenot com
una casa jagut a la paret del costat, on s'ha vist!-- La Manuela
tanca la porta, tot just el Ventura penetra a la cambra, la Roser
complaent l'esguarda sobre el llit obert. No és el primer cop que es veu en una d'aquestes, sap que la solució per acontentar les
dones és la diversió i el riure. Així s'hi estan, jugant, gairebé
a fet i amagar una bona estona, canviant-les de posició quan elles
les creien ass<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">ol</span>ides, maniobrant per les caldejades extensions del jaç<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">, explorant tots els <span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">accessos</span>.</span></span><br />
<br /></div>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">
</span></span>
<br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: x-large;"><a href="https://youtu.be/N_ZEK95It78">Raimundo Amador -"Ay qué gustito pa mis orejas"</a></span></span><br />
<br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: x-large;"> </span></span>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/06341295328399425802noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-922502323751750891.post-41563839282800216002015-12-24T11:47:00.000+01:002015-12-24T12:46:17.949+01:00Nous contes per un nou estat. - Setè: EL VICECONSOLAT (24)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-_bqPIhMDHaY/Vl7M6E3jGfI/AAAAAAAAFSM/wpBTG88C0j4/s1600/Copia%2B%2Bde%2BPA140064-001.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="478" src="http://2.bp.blogspot.com/-_bqPIhMDHaY/Vl7M6E3jGfI/AAAAAAAAFSM/wpBTG88C0j4/s640/Copia%2B%2Bde%2BPA140064-001.JPG" width="640" /></a></div>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;"></span></span>
<br />
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">Se'ls ha fet l'hora
d<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">e </span>reposar, l'han endarrerit, l'han posposat dialogant de tot
menys del que succeeix fora. La Manuela acaba de recollir les tasses
i la tetera. La cuina endreçada, llesta per l'endemà.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--Afluixaré una mica la
calefacció. Què vas passar fred anit Ventura?</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--No, ans al contrari,
vaig aclucar l'ull i no el vaig obrir fins que em despertà el sol.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--Hauries pogut tancar
els finestrons.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--No et preocupis, ja
n'estic acostumat, no sóc d'aixecar-me tard.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--Ho diu per mi
--<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">D</span>irigint-se a la Roser.--, que sóc una dormilega.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--No, no, ni tat sols hi
haig pensat.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--No hi has pensat? Així
malament rai.</span></span></div>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">
</span></span>
<br />
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">El Ventura para el jaç.
Les senyores entren i surten del bany. Un cop les dones tancades a
l'habitació, hi va ell. Té aquella sensació, la que et revira la
pell amb una escalfor endins, sols pensa amb les dones compartint
llit... però no sap si n'hi ha un o dos dintre la cambra de la
viceconsolessa. Pensa que li costarà dormir, que remugarà
interiorment, que es maleirà els ossos si roman quiet matant
l'estona, les hores, amb els ulls oberts jagut cap per amunt,
intentant desconcertar la seua libido, activada des que ha començat
a pelar alls. Es renta ben net, amb la cura pròpia d'un amant.</span></span></div>
<br />
<br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: x-large;"><a href="https://youtu.be/j7U1Q3ctJ5c">Veneno - " La muchachita (canción antinacionalista zamorana)"</a></span></span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><br /></span>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/06341295328399425802noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-922502323751750891.post-6356418936501812502015-12-21T12:44:00.001+01:002015-12-21T12:44:02.261+01:00Nous contes per un nou estat. - Setè: EL VICECONSOLAT (23)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-BQQIyoUHrkA/VlWeGuJ-qgI/AAAAAAAAFRc/qBDKJWy5DV0/s1600/Copia%2B%2Bde%2BEscanear0050.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="412" src="http://4.bp.blogspot.com/-BQQIyoUHrkA/VlWeGuJ-qgI/AAAAAAAAFRc/qBDKJWy5DV0/s640/Copia%2B%2Bde%2BEscanear0050.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">Han començat a <span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">prepa</span>rar
d'hora el sopar, amb molta parsimònia, els tres a la cuina preparant
un plat de pasta: tallarines; hi ha el que hi ha i poca cosa més.
Escalfant l'oli, tallant l'all a llaminetes, picant la seva,
sofregint-ho a foc molt, molt lent. La Manuela ha obert una ampolla
de vi blanc, es van servint alhora que un fa una cosa o altra. Quan
estar ben doradet l'empolsen amb julivert i l'hi afegeixen tomata
ratllada. Llavors posen a coure la pasta. La Roser rehidrata els
camagrocs. El Ventura se'n carrega de muntar les postres, disposa de
les escorrialles de tres formatges i del forn, les dones diuen que
d'això no en volen saber res, ho fiquen a les seues mans. Ell mateix
ha caigut al parany, després de lloar amb tanta vehemència les arts
formatgeres del seu poble. El sofregit és senzill, el truc es guarda
en la calma de la cocció. Per fi la Roser hi avoca els bolets i
serveix les copes fins a exhaurir l'ampolla, tots tres ho celebren
amb grans escarafalls. L'amanida s'ha deixat, l'amanida, la Manuela
esverada corre al rebost per una col, una escarola, una pastanaga,
uns rabanets... també hi ha ceballots, però de nit no li apeteixen.
Comença a mancar oli i vinagre, la sal li ensenyaran per sobre,
l'assaonaran amb farigola i finalment la calorejaran amb uns grans de
panís.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">La Roser para taula, el
Ventura ajuda a escórrer la pasta, després la Manuela li aporta el
darrer toc amb una picada d'alfàbrega, avellanes i pinyons que tira
per sobre una vegada la pasta a la paella. S'entaulen alhora, la
Manuela obre una altra ampolla de vi, encén una pantalla cercant una
ràdio, després tria el programa tot donat per inaugurat l'àpat. La
caldera no para, fora gela de valent, gela tant que sembla que els
carrers romanen congelats i res pugui ocórrer. Hi haurà cases que
esgotaran les seues reserves, no sé si els distribuïdors tindran
pebrots de continuar retenint el combustible als seus tancs. Val més
pensar-hi demà, segur que l'alcaldessa ho acabarà solucionant, no
hi ha persona més capaç, avui és de nit de contalles, de rialles,
de portes endins i de fer profit compartint amb els qui són més a
prop.</span></span><br />
<br /></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--No farem com aquell
parell, que escoltaven dos emissores, cadascú fanàtic de la seua, i
quan els tocava treballa junts, tancaven la ràdio.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--No, però no ens
vindria gens malament escoltar una tercera.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--És el que comporta
treballar en un lloc tancat, jo no el tindré mai aquest problema, a
més a més només escolto la ràdio quan sóc a casa ben descansat,
és com fumar, mai fumo treballant.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--Te'n guardaràs molt
de fer-ho aquí. —La Roser se n'està apercebent de la flamant
confiança entre els seus companys de taula.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">El Ventura porta les
postres, ha donat un cop de forn a un dels formatges, dintre ha
introduït el més cremós que ha esdevingut líquid amb la capa
exterior com cruixent. Amb el tercer formatge, de menys qualitat, el
fa miques i l'espolsa sobre el plat com a decoració, untat amb una
mica de mel. El resultat entusiasma a les dames. Faran una infusió
de bona nit mentre conversen.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--Saps una cosa Ventura?
Hi ha coses del teu poble que sempre m'he preguntat, no et creguis,
coses més aviat pragmàtiques.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--Com per exemple?</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--La consanguinitat. </span></span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;"><br /></span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-size: x-large;"><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><a href="https://youtu.be/kViN3lH4rk4">Gato Pérez - "Ebrios de Soledad"</a> </span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<br /></div>
</div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<br /></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/06341295328399425802noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-922502323751750891.post-30928790468365976692015-12-18T12:43:00.000+01:002015-12-18T12:43:32.082+01:00 Nous contes per un nou estat. - Setè: EL VICECONSOLAT (22)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-772DTFIsNCQ/VnPqbPQEzlI/AAAAAAAAFUE/MZiwIE2uV34/s1600/P6100009.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="438" src="http://4.bp.blogspot.com/-772DTFIsNCQ/VnPqbPQEzlI/AAAAAAAAFUE/MZiwIE2uV34/s640/P6100009.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "tahoma" , sans-serif; font-size: small;">El fred, el dipòsit de
carburant del pis del costat és exhaurit, no ve d'avui, fa dies que
l'alcaldessa ho pateix, però ella no és de les que es queixen per
una mica de fred. La viceconsolessa ha insistit perquè aquesta nit
es quedi al seu pis. El viceconsolat disposa de tres grans cisternes,
que s'emplenen tot just arribada la tardor. Cosa d'un antic
vicecònsol fredolic, que no les va arribar a gaudir, donada la curta
durada del seu càrrec, però va solucionar d'una vegada per totes el
problema de la calefacció.</span></div>
<span style="font-size: small;">
</span>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "tahoma" , sans-serif; font-size: small;">--És ben curiosa la
història dels antics vicecònsols, com no eren persones d'ofici,
actuaven d'una manera molt particular, que segurament era el reflex
de la seua personalitat. N'hi ha que s'hi van estar anys al davant
del viceconsolat i les seues actes anuals, tot just emplenen quatre
ratlles. En canvi n'hi va haver que van fer una tasca excel·lent.</span></div>
<span style="font-size: small;">
</span>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "tahoma" , sans-serif; font-size: small;">--Jo me'n recordo
especialment de l'Enric, vaig coincidir amb ell quan era regidora de
turisme, en canvi dels anteriors, reconec que mai em vaig fixar amb
ells.</span></div>
<span style="font-size: small;">
</span>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "tahoma" , sans-serif; font-size: small;">--L'Enric és un dels
grans, al seu legat li devem l'impuls que va donar al viceconsolat
després de molts anys d'ostracisme. </span>
</div>
<span style="font-size: small;">
</span>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "tahoma" , sans-serif; font-size: small;">--Sí, me'n recordo
perfectament, i no tan sols això, ell va ser fonamental en la
difusió turística de la Vall, participant activament en la creació
de les primeres infraestructures amb cara i ulls, va ser el millor
col·laborador que vaig tenir, una llàstima, cada cop estic més
convençuda que la seua marxa va significar o va coincidir, i no crec
que sigui casualitat, amb l'inici els nostres problemes. Saps si
encara es viu?</span></div>
<span style="font-size: small;">
</span>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "tahoma" , sans-serif; font-size: small;">--Sí, sí, viu al petit
país, no té adreça fixa, crec que encara passa llargues temporades
ingressat a un hospital, el seu correu és el mateix que el del
ministeri, li deuen tramitar ells, ho sé pels correus de l'antiga
viceconsolessa, mantenien la comunicació.</span></div>
<span style="font-size: small;">
</span>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "tahoma" , sans-serif; font-size: small;">--Sí, és que era més
que la seua secretària.</span></div>
<span style="font-size: small;">
</span>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "tahoma" , sans-serif; font-size: small;">--El bé que en vindria
a mi una secretària, una cosa que ell va aconseguir i que jo haig
perdut.</span></div>
<span style="font-size: small;">
</span>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "tahoma" , sans-serif; font-size: small;">--Podries agafar algú
amb pràctiques, no dic ara, però més endavant, per què
no?--L'alcaldessa constantment mirant pel bé dels seus conciutadans.</span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<br /></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<br /></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-size: x-large;"><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><a href="https://youtu.be/G9lOlS3eGOs">Peret + Ojos de Brujo - "El Muerto Vivo"</a> </span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<br /></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/06341295328399425802noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-922502323751750891.post-50919835237872881752015-12-15T11:40:00.000+01:002015-12-15T12:03:06.105+01:00Nous contes per un nou estat. - Setè: EL VICECONSOLAT (21)<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
</div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-yMeES28TGak/VlLxafydnwI/AAAAAAAAFQw/ARpWARDB18c/s1600/P6250182.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="452" src="http://2.bp.blogspot.com/-yMeES28TGak/VlLxafydnwI/AAAAAAAAFQw/ARpWARDB18c/s640/P6250182.JPG" width="640" /></a><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;"> El Romero ha tret un
paquet de cigarrets d'importació i han començat a fumar un darrere
l'altre. Cap dels dos és un gran fumador, entre canya, cigarret i
ametlles salades van matant l'estona, isolats del que pugui succeir
al carrer.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">Quan per fi s'ha fet
l'hora amb el Ventura fen via fins al viceconsolat, tampoc recorda
exactament del que havien xerrat durant més de dos hores. Va una
mica content, per la cervesa, que el fa pixar cada quart d'hora, i
per l'estada a can Romero, compartint mils de coses, amb un flux
vertiginós: novel·les, cinema, futbol, botes de cuir, còctels,
preferències masturbatòries, la llum a les muntanyes, tipus
favorits de dones... no sé, el Romero és un paio amb el qual es pot
parlar de tot. Content, perquè no trigarà a veure a la Manuela, és
ja fosc i els pesats ja hauran marxat. Fa molt fred al carrer, el cel
és ben ras, es prepara una bona gelada.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">L'alcaldessa li obre la
porta del pis del viceconsolat. Es descalça i es posa unes
sabatilles confeccionades pel sabater, li va fenomenal per
asserenar-se uns minuts, i ficar-se a lloc, ha de reprimir
l'excitació, sent a les dones parlant dels fets de la jornada. Ell
ha romàs a l'interior d'una bombolla etílica, es veu que han caigut
hòsties per tot arreu.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">La viceconsolessa davant
d'una pantalla oberta, acaba d'informar dels successos al seu
ministeri, que d'ençà que va passar tot allò del judici que no es
va celebrar mai, no li foten punyeter cas. Fins i tot ja no rep
informes sobre l'empresonament del detingut. El darrer que van saber
és que el procés de la seua causa encara no s'havia iniciat. El
petit país té un nombre de jutges limitat, i donada la seua
localització, constantment se li obren nous processos d'urgència.
El cas del pobre Ramiro és tant clar, que no li vindrà d'un retràs
més. A més a més, els informes són del tot favorables, en absolut
es tracta d'un pres problemàtic, i la seua salut des que va
ingressar a la presó ha millorat en tots els aspectes. De seguida va
ser traslladat amb els presos comuns, abandonant l'ala psiquiàtrica.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">Aprofitant l'avinentesa,
obre comunicació amb diferents cases de la Vall. De moment tot està
en ordre, els militars no han fet cap moviment, se suposa que
esperaran l'endemà, els hi han fet molt mal, segurament efectuaran
un atac ben aviat. Sempre és igual, són de sang calenta; ara que
semblava que la situació s'havia temperat. Finalment connecta amb
èxit amb can Badià, encetant un diàleg amb la jove de la casa.
Allà dalt, el mas més alt de la Vall, tot és estable, encara és
ple de neu, i comenta que aquesta nit fa pinta de què ho gelarà
tot, la temperatura està enfonsant-se, feia anys que no veia cosa
semblant. Tanca saludant al Ventura i que sobretot no tingui cap
pressa per pujar, que tenen de tot i no els hi falta de res. Ni
l'alcaldessa, ni la viceconsolessa l'han volgut amoïnar amb els
successos del poble.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<br /></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<br /></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: x-large;"><a href="https://youtu.be/HYR9AVJduIY">Robert Wyatt - "Speechless"</a></span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<br /></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/06341295328399425802noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-922502323751750891.post-4893865328992733822015-12-11T12:40:00.000+01:002015-12-11T12:40:21.398+01:00Nous contes per un nou estat. - Setè: EL VICECONSOLAT (20)<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "tahoma" , sans-serif; font-size: small;">El reforç s'ha trobat
l'estesa, sota, tot just passat el turó. Els estaven esperant, han
comentat, els han permès entrar i abans que poguessin fugir se'ls
han despatxat, els han pelat a tots? No, n'hi ha un parell que no els
han identificat, no saben si els tenen d'ostatges o han caigut prop
de les termes. Però no, deuen ser els que estan disparant les
rafegues que se senten en aquests moments.</span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "tahoma" , sans-serif; font-size: small;">L'esquadra ha creuat el
pont del torrent i ha passat sota el turó escapçat encara en
formació, les termes són a poc més d'un quilòmetre. Llavors el
sergent ha ordenat que un caporal i un soldat fessin l'avançada. La
resta s'han esperat en un retomb de la pista a cobert de l'observança
de les termes. Les ràdios no serveixen, els codis són desxifrats
pels aparells dels bandits, que mantenen l'equip en bones condicions,
els senyals han de ser a la manera tradicional, si no s'està ben
coordinat, mancant contacte visual, pot du a errors greus. L'avançada
ha transmès amb el xiulet del cant del pit-roig que tot és correcte
i l'esquadra podia avançar fins al següent punt amb condicions del
tot favorables. Alhora ells també han avançat fins a abastar una
posició de privilegi amb l'objectiu franc. Amb tots dos grups ben
aposentats amb el proper moviment a vista, han estat esperant la
confirmació del sergent, que reguardant des de la seua posició,
entén l'avortament de l'escomesa. El sotsoficial és un dels millors
de la seua promoció, llastima que un minúscul defecte auditiu, mai
detectat, ni en les proves d'accés a l'acadèmia, com tampoc a les
revisions semestrals, l'ha fet confondre. La veritat que ell sempre
li havia estranyat la seua manca de sentit musical, pràcticament no
discerneix tonalitats, ni melodies, el que li impedeix gaudir de la
música, un art que tant complau a la resta del gènere humà.
Finalment la falta de rigor en revisions mèdiques de l'exèrcit,
l'ha dut a la mort, acompanyat de la quasi totalitat dels seus homes.</span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "tahoma" , sans-serif; font-size: small;">Han esperat amb
impaciència fins que han escoltat els trets, venien de lluny, no pas
d'on ells havien avançat. Retronaven i s'escampava per tota la vall
amb un so atordidor. Els de les termes han sortit del cau, tenien
tres individus a tret fàcil. No han fet cap moviment. Les ràfegues
inicials s'han transformat en tirs selectius i espaiats. Minuts més
tard han ressonat els trets de gràcia. S'han replegat amb molta
cautela, retornant pas a pas sobre les seues petjades. En arribar
prop de la corba d'on havíem partit d'avançada, han davallat
silenciosament pel talús que mena al riu, ja que per dalt la
cinglera talla tota possibilitat. Sabedors del seu desavantatge, han
cercat el millor punt de visió possible. No es veia cap moviment,
però s'escoltava, per fi dos persones s'han delatat en
incorporar-se, carregant amb totes les armes i munició que els seus
cossos permetia, llavors ràpidament han sortit de l'amagatall i els
han disparat a plaer. Indefensos, immobilitzats pel pes, no han pogut
replicar ni córrer ni res de res, els han pelat, igual que ells
havien fet minuts abans amb tota l'esquadra des del turó escapçat,
es veu que no sabien contar, o simplement els havia encegat
l'escàndol de la sang fàcil. Després un, ha regressat a la caserna
per informar i l'altre a pres la privilegiada posició del turó
davant qualsevol escomesa dels atrinxerats a les termes. Aquests no
han fet moviment, han esperat una estona a decidir-se. No era
possible la comunicació amb la posició del turó, suposaven que
l'havien perduda i es cagaven en tot. La posició és la clau de la
defensa, d'allí estan, amb només dos homes es pot combatre tot un
batalló, poden aguantar fins a la primavera si cal, ara hauran de
canviar d'estratègia. No és l'hora de lamentar-se de la inutilitat
de la parella de guàrdia, ni de preguntar-se com havien pogut perdre
una posició inconquerible, és l'hora de pensar i sobretot d'actuar
aprofitant el desordre amb la màxima eficiència, els hi va la pell.</span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<br /></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "tahoma" , sans-serif; font-size: x-large;"> <a href="https://youtu.be/cPv_BAKIhlo">The skatalites - "Guns of Navarone"</a></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/--Vq4S3mARxs/Vk8Bo1BqgNI/AAAAAAAAFQg/pNpZWgvn1xg/s1600/Nueva%2Bimagen%2B%25283%2529.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="458" src="http://4.bp.blogspot.com/--Vq4S3mARxs/Vk8Bo1BqgNI/AAAAAAAAFQg/pNpZWgvn1xg/s640/Nueva%2Bimagen%2B%25283%2529.jpg" width="640" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: x-small;">Foto: Josep Maria Molgor.</span></span></td></tr>
</tbody></table>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/06341295328399425802noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-922502323751750891.post-38104684898573672152015-12-07T17:21:00.000+01:002015-12-07T17:21:47.400+01:00Nous contes per un nou estat. - Setè: EL VICECONSOLAT (19)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-qSA6-16hGWM/VkMIhHaqfEI/AAAAAAAAFPo/5Pj5HzCI4LU/s1600/PA240014.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="398" src="http://4.bp.blogspot.com/-qSA6-16hGWM/VkMIhHaqfEI/AAAAAAAAFPo/5Pj5HzCI4LU/s640/PA240014.JPG" width="640" /></a></div>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span id="goog_543716379"></span><a href="https://www.blogger.com/"></a><span id="goog_543716380"></span>Tanca la porta de la
casa familiar de la senyora Elisa, es corda la jaca abans de baixar
el parell d'esglaons del vestíbul i del curt passadís que mena a
l'exterior. Mentre s'acaba de cordar els botons li ve al cap la frase
d'un vell conegut d'Escalabornava, un senyor gran que sempre que
entrava a la casa de son pare feia el mateix comentari: Per aquest
passadís no surt un mort. Es referia a l'accessibilitat de pas d'un
taüt. Son pare li responia que els traurien per la finestra, sa mare
amb mala llet afegia que no emprenyés massa, si no volia eixir pel
finestral amb els peus per davant. Per aquella època la casa era
nova i mai havia mort ningú dintre. Amb el pas dels anys els
habitants de la casa han anat traspassat, ell com el nen de la casa
ho ha anat observant, però cap d'ells va morir en el seu interior,
ni va ser transportat un cop mort. Així doncs, com diria el senyor
Evaristo: per aquesta entrada tampoc eixiria un mort.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">Els morts no tenen per
què entrar a les cases, són al carrer. Lentament la camioneta de
l'ajuntament remunta el carrer, lentament uns degotalls rojos
s'escolen entre els llistons tacant l'empedrat. Viatgen a la caixa
amuntegats, uns cossos d'uniforme. El Ventura no sap on ficar-se,
tira carrer avall, l'únic que és fora és el Romero, guaitant des
de la seua talaia. En acostar-s'hi, li fa un ostensible gest amb el
braç de què pugi. Enfila les cinc escales, i els dos homes entren
al local, el Romero tanca la porta amb clau. De seguida li ofereix un
cafè, però no són hores de cafè pel Ventura. Després diu que es
fotrà una canya, encara li queden una vintena de barrils i d'aquí a
què s'acabin... que no es facin malbé! Pren un parell de gerres de
mig litre i fa unes bones tirades. El Romero no diu res, va
endreçant, rentant les restes del dinar. Avui ha tingut turistes,
els que estan retinguts a l'hotel guapo, és el primer dia que surten
a menjar fora, es veu que ja n'estan tips del menú; tens deu primers
i deu segons i amb això tiren tota la temporada, són bons plats,
però quan fa tants dies que hi ets allotjat, ja no saps que demanar.
Han vingut escoltats, ara els soldats s'han quedat fora a la porta,
han tingut la decència de no entrar amb les armes. Després els ha
convidat a cafè i pastes a la terrasseta. No estaven gens
preocupats, tot i que li han comentat que avui farien una temptativa
a les termes, res definitiu una petita escaramussa per calibrar les
forces i observar el comportament de l'enemic. Hi anava una esquadra
amb dos comandaments, un caporal amb els ous pelats d'entrar en
combat a les trifulgues de la frontera sud, i un jove sergent amb
molt de talent i carisma.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">No té present quants
membres componen una esquadra, es deslliurà del servei per fill de
vídua amb negoci propi, no obstant la caixa anava ben plena. Els
trets s'han sentit prop del poble quan servia les postres i alguns
senyors han sortit a fumar a la terrassa. Com a molt lluny venien del
turó escapçat, no pas de les termes que és on era prevista
l'escomesa. Pinta malament comenta el Romero, que en poc temps ha
vist més morts per arma de foc que el seu germà emigrat a
l'estranger, aquell a qui li van enxampar dos guerres consecutives,
d'altra banda el seu únic germà i bessó, per molt que no
s'assemblin en res, i físicament encara menys, l'un és ros o ho era
la darrera vegada que el va veure, farà més de trenta anys, i el
Romero és ben bru i pelut, el frondós bigoti el delata, si fos per
ell, es deixaria una espessa barba, però el negoci obliga. </span></span>
</div>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">
</span></span>
<br />
<br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: x-large;"><a href="https://youtu.be/DtQkILX5mz8"> Robert Wyatt - "Maryan"</a></span></span><br />
<br />
<br />Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/06341295328399425802noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-922502323751750891.post-4451035827471794692015-12-04T11:57:00.000+01:002015-12-04T12:49:22.373+01:00Nous contes per un nou estat. - Setè: EL VICECONSOLAT (18)<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-LFn6WKK9tHU/VkMGAiFEt5I/AAAAAAAAFPU/7BuH6oLr4X8/s1600/PA230005.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="480" src="http://1.bp.blogspot.com/-LFn6WKK9tHU/VkMGAiFEt5I/AAAAAAAAFPU/7BuH6oLr4X8/s640/PA230005.JPG" width="640" /></a></div>
<br /></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">A casa de la senyora
Elisa es reuneixen tots a taula. Dinen amb la ràdio encesa i els
homes de la família comenten les notícies amb ironia i certa mala
llet, d'aquí estan almenys s'ho poden permetre. La presència del
Ventura no ha destorbat la rutina quotidiana, abans el diumenge era
el dia que es trencava aquesta rutina, a hores d'ara no hi ha ni
diumenges ni dilluns. Enllesteixen, els homes pleguen els seus plats
i els deixen a la pica, s'acomiaden i marxen a treballar, refent el
negoci familiar cremat afectat per l'incendi dels restaurants
populars. L'única sastreria de la Vall, totes les teles perdudes, no
només fan vestits a mida, també es cuiden dels cortinatges, jocs de
taula, llençols, etc. Sempre per encàrrec, a gust del client. La
sobretaula transcorre sense interferències masculines, llevat del
convidat; tampoc ell és centre d'atenció, les senyores: la senyora
Elisa, la seua germana viuda, i la seua nora, s'estimen més xerrar
de motius més ordinaris, començant per un repàs als coneguts que
estan patint malalties greus, per elles regularment visitats, i sense
cap metge repeteixen, cap metge que les atengui. La gravetat puja
fins a un punt en el qual és millor canvia de tema. Es veu que la
Clara és una noia que les té una mica preocupades, és bona xicota
i tot allò que es diu: estudiosa, perseverant, treballadora...
fresca la defineix la viuda (com un pom de flors de cirerer a punta
de dia, afegiria el Ventura). Doncs el xicot de can Favero li va
darrere, ell és un parell d'anys més jove, igualment és un noi
intel·ligent, dinàmic i ben plantat. El que passa que ella és
tossuda, quan són al poble per vacances, o com ara per motius obvis,
sempre els veuràs junts, s'entenen de meravella, fan una parella
estupenda, tothom ho diu, però ella és <span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">difícil</span>, sembla la fiereta
domada, és rebeca la punyetera i això del xicot d'en Favero ho veu
com massa predicible, ella vol viure lliure, viatjar, volta món,
acabar la carrera i dedicar-se a la investigació en una important
universitat, i pareix que si va més endavant amb el xicot d'en
Favero li impediria fer totes aquestes coses. La senyora Elisa li ha
fet veure més d'una vegada que això no té per què ser com pensa,
el noi no és un d'aquells dels que tallen les ales, ans al contrari,
és un xicot força comprensiu, inquiet i està boig per ella. La
germana assegura que ella també està boja per ell. A més a més la
Clara dóna massa importància a les coses, diu la nora, el que no ha
de fer és posar tantes impedimentes a l'amor, l'amor s'ha de deixar
anar, com l'arròs ben solt, val més patir d'amor que repenedir-se
de no haver-ne patit, i quan s'és jove, que coi endavant va, si és
que em penso que el té a dieta estricta, ni petons li deixa fer. Es
veu que el noi no s'exposa a un desdeny, i va tirant, sols estar amb
ella, l'alegra la vida, ell sap que també l'estima. Potser en té un
altre a la capital? Això no ho sabem. No, esmenta la nora, que hi
manté correspondència regular, ella no parla de cap noi com parla
del xicot d'en Favero</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">I parlant de la vida
amorosa de la Clara, que sembla molt més interessant que la de resta
dels congregats junts, passen l'estona fins que les senyores comencen
a desar-ho tot i a iniciar la neteja, aleshores el Ventura és
convidat a marxar, comentant-li que val més que trigui una estona a
retornar al viceconsolat, si es vol evitar l'espectacle de cada tarda
amb els talossos del gasoil discutint, i a la Manuela desesperada, no
veient l'hora de fotre'ls al carrer, amb l'agreujant de què avui les
dones no hi van. La senyora Elisa li comenta que ha parlat amb
l'alcaldessa i demà a la tarda, tot just acabar de dinar,
l'acompanyarà als magatzems de provisió, a veure què podran fer?
És curiós com en aquest poble tothom es comunica i parla d'ell,
sense que sàpiga mai res. </span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<br /></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<br /></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: x-large;"><a href="https://youtu.be/JlUUIGu8Q7A?list=PL7mHj1IRiURbvFQqgoIEXt7dDVo_5ECY2">Robert Wyatt - "Alliance" </a></span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<br /></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<br /></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;"> </span></span>
</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/06341295328399425802noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-922502323751750891.post-30879579150847450412015-12-01T12:39:00.002+01:002015-12-01T12:39:46.332+01:00Nous contes per un nou estat. - Setè: EL VICECONSOLAT (17)<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
</div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-3YVSr2-UNEU/VkMEuAP58zI/AAAAAAAAFPM/-ejcBiX6r4U/s1600/PA160134.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="480" src="http://3.bp.blogspot.com/-3YVSr2-UNEU/VkMEuAP58zI/AAAAAAAAFPM/-ejcBiX6r4U/s640/PA160134.JPG" width="640" /></a>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">Ella ja està encesa,
roman un minut en silenci amb la ment en blanc, després s'incorpora
i es trau de sota la bata el culotte violeta, es toca, la flama ja ha
pres, l'espera és una delícia.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">Trempar no ha estat gens
difícil, més exposat és comunicar que ja és a punt. Ella triga,
finalment la crida pel seu nom<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">. L</span>a Manuela entra al saló, ell s'ha
tret els pantalons i els mitjons, conserva la samarreta imperi, es
protegeix de la primera ullada darrera la taula menjador, ella només
s'ha tret les ulleres, conserva la bata, potser un fil més fluixa de
la cintura. Camina gairebé sense fregar <span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">l'empostissat</span>, decidida a
donar el tom a la taula, quan és a la vista el Ventura es desfà de
la mena d'estola que el cobrís de cintura avall.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--No està malament.
--Comenta sense deixar de mirar-la. --Puc? --Gest afirmatiu del
Ventura que no s'havia vist mai en una com aquesta, du la polla ben
dreçada amb la sota vena dobla com un polsar.--No, no està gens de
malament. --Efectivament la calibra amb la mà. --És formosa. --La
recorre suaument amb els dits. Sospira. --Per què no seus? --Seu en
una cadira, ella s'obre la bata i lentament s'acobla d'esquena damunt seu,
se l'encara, baixa els malucs fins a topar amb les seues c<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">uixe</span>s,
inicia uns moviments de vaivé amb tota la polla dintre. El Ventura
no sap si tocar-la, si agafar-la per l<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">a cintur<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">a</span></span>, si llepar-li el
coll, es desespera, de moment no fa res, ella és la que va amunt i
avall, acompanya els moviments amb uns girs de coll difícil de
descriure, ella marca el ritme, no se la sent gaire, no és una dona
de grans dispendis sonors, l'home està confús, s'ho passa bé, però
no sap ben bé que fer, ella no té cap intenció d'aturar-se, ell
acostuma a aguantar bastant amb aquesta postura, a ella tant li fa,
prossegueix pujant i baixant ara més lent, ara ràpid fregant el
clítoris, coneix el seu cos perfectament.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">S'escola, se la sent
respirar, ell darrere continua resistint, ella accelera, aconsegueix
un orgasme, llavors baixa el ritme, i el reprèn, està molt
lubricada, ell comença fer carotes, es mossega els llavis, ella ho
torna aconseguir, un tercer cop canvia els moviments pensant amb el seu <i>partenaire</i><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">,</span>
ell la pren d'una espatlla i aixeca el cul de la cadira, l'eleva,
ella està encantada, encara que ell no ho sap, passen un parell de
minuts, abans no conclou.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">Resta una estona amb els
ulls tancats observant les pampallugues. Ella es lleva, se'l mira de
reüll, somrient es dirigeix al bany, primer s'atansa a la cuina per
recollir el culotte. Quan de temps feia que no veia pampallugues
després d'un orgasme? Potser algun cop amb l'especialista del poble,
però fa molt de temps. La Manuela surt del bany i se'n va directa a
la seua cambra, a l'hora que li dedica un ampli somriure.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">Vora migdia, la Manuela
ix de la seua habitació preparada per sortir al carrer.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--Me'n vaig, haig de
solucionar un parell de coses, avui vas a dinar a casa de l'Elisa,
estàs convidat, saps on és? És al costat mateix de la casa de la
Clara, ens veurem més tard. —Canvia el to per afegir la darrera
frase.<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"> -</span>--La propera velada ja intimarem <span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">una<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"> mica més.</span></span></span></span><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: x-large;"><br /></span></span><br />
<br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: x-large;"><a href="https://youtu.be/Xmhl45B4WP8" target="_blank">Charlotte Gainsbourg - "Just Like A Woman"</a></span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<br />
<br /></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<br /></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/06341295328399425802noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-922502323751750891.post-40957309085613915812015-11-27T12:40:00.000+01:002015-11-27T12:40:02.118+01:00Nous contes per un nou estat. - Setè: EL VICECONSOLAT (16)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-YiNZjn_HM7Y/VkHccGPa32I/AAAAAAAAFO8/2BKiK4XfTyk/s1600/PB010453-001.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="378" src="http://1.bp.blogspot.com/-YiNZjn_HM7Y/VkHccGPa32I/AAAAAAAAFO8/2BKiK4XfTyk/s640/PB010453-001.JPG" width="640" /></a></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--Sí que estàs
interessada amb el meu poble!</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--Una és tafanera de
mena. No és per deformació professional, és que sóc així, quan
hi ha una cosa que no entenc o em crida especialment l'atenció,
tracto d'informar-me, no per res, per simple curiositat, després,
una vegada saciada la meua curiositat, perdo interès i potser no
me'n recordo més. Però no et preocupis que no et trepanaré a
preguntes, la llei de l'hospitalitat m'ho impedeix.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--Encara rai, no sé si et podria satisfer.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--Sóc difícil de
satisfer. --Fa estona, durant tot l'esmorzar i ara a la sobretaula,
el Ventura es concentra a mirar-la als ulls. La senyora du posat una
bata de color rosa força discreta, tanmateix amb els vaivens
naturals, l'obertura superior es va relaxant, apuntant-li els inicis
de les copes d'uns sostens de color violeta, el preferit del Ventura.
Afegirem també, que amb el cabell recollit per sobre el cap, se li
perfilen més esveltes les faccions, a més a més la llum clara del
matí hivernal l'ennobleix. El Ventura no sap que respondre, no s'ho
esperava, en un tres i no res i gairebé sense adonar-se (si
exceptuem els contorns violetes), ha fet cap a una situació de
proximitat entre un home i una dona a la ratlla de la intimitat. Un
xic desconcertat no sap que li oferirà l'avinentesa. De l'únic què
és conscient és de què ell no és el qui té la paella pel mànec
i que ella s'ha transfigurat en espera de la resposta.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--Ho dius per suposició
o per recel, jo sóc un home solvent. --Molt bé, sempre un pas
endavant.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--Una sap el que hi ha,
no ho dic perquè sí.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--Acostumo a quedar
bastant bé, ara mateix no <span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">em ve</span> present cap queixa.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--Ja veig, però tots
els homes di<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">eu</span> el mateix, no sé si és perquè teniu una memòria
tant prima com selectiva, o és perquè mai escolteu el que us diuen.
Jo m'haig trobat amb cada cas! --Malgrat que les paraules de la
viceconsolessa són de clar desànim, la seua intenció i positura
mostra tot el contrari. El Ventura guarda uns moments en silenci, és
a ella a la que se li nota desitjosa de parlar. --Seria més exacte
dir que moltes vegades tampoc són ells els culpables, sí que les
males arts campen més del que seria recomanable estadísticament,
però en desgreuge he de confessar que el meu cas és un xic
especial, no per res, és per una causa innata. Com dirien els
clàssics, jo sóc una dona cérvola, aleshores la reciprocitat ha de
ser equitativa, i com dissortadament i amb aquest cas en concret
reafirmo la teoria popular: els homes cérvols són escassos. És com
ficar un dit dins d'un got d'aigua. --És l'hora d'argumentar, de
fer-se valer, fa estona que hem passat el punt de no retorn.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--Jo no sé si puc
qualificar-me d'home cérvol, però pertanyo a una nissaga d'homes
físicament ben dotats, no arribo a les dimensions d'un oncle-avi que
era una cosa realment desmesurada, però conjuntament amb els mascles
de la meua estirp, supero amb escreix la mitja d'Escalabornava, que
suposo no ha de diferir massa de la resta del nostre àmbit natural.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--Així creus que estàs
a l'altura?</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--Sí. --Ja no hi ha res
a perdre.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--Si és així, jo no hi
ficaria cap inconvenient, ans al contrari, però abans ho hauria de <span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">comprovar</span>. Em disculparàs, és una petita condició prèvia, diguem
desconfiada, però has d'entendre les decepcions que ja porto
acumulades i la pèrdua de temps i d'energia que comporten.
--Silenci, aquesta no se l'esperava. --No és la meua intenció
fer-te sentir incòmode, serà millor que surtis al saló, que et
prenguis el temps que et calgui i m'avises quan estiguis a punt.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">No és l'hora del
cagadubtes, si s'ha de fer, es fa, que ella li diu que primer li vol
calibrar, doncs molt bé, no li ha fallat mai, però ara s'ha de
concentrar, amb imaginar el bell contingut de les copes violetes n'hi
haurà prou. </span></span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;"> </span></span>
</div>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">
</span></span>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: x-large;"><a href="https://youtu.be/hK_G52W99Eg" target="_blank">Robert Wyatt - "Insensatez"</a></span></span><br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: x-large;"> </span></span>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/06341295328399425802noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-922502323751750891.post-63377445539961502842015-11-23T12:43:00.001+01:002015-11-23T12:43:18.799+01:00Nous contes per un nou estat. - Setè: EL VICECONSOLAT (15)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-qxU4i7rVi20/VkB_g0XSzfI/AAAAAAAAFOk/iyyVJ0clmFo/s1600/PA300408.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="480" src="http://3.bp.blogspot.com/-qxU4i7rVi20/VkB_g0XSzfI/AAAAAAAAFOk/iyyVJ0clmFo/s640/PA300408.JPG" width="640" /></a></div>
<br />
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "tahoma" , sans-serif; font-size: small;">Fa estona que la
matinada emplena el pis del viceconsolat. El Ventura acostumat a
aixecar-se a punta de dia, ha estat esperant que la Manuela sortís
de la seua habitació. Mentrestant enllaça somnis.</span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "tahoma" , sans-serif; font-size: small;">Cap soroll prové de
l'exterior. Aguaita per la finestra, després de pixar; ningú no es
veu. S'atansa a la porta de l'habitació d'ella, para l'orella:
silenci. Jau de nou al matalàs que li va preparar al costat de la
porta del celobert. No li costa gens tornar-se a dormir.</span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "tahoma" , sans-serif; font-size: small;">Quan es desperta la
Manuela és ja dutxada, i la teca a taula.</span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "tahoma" , sans-serif; font-size: small;">--Si alguna cosa bona
tenim ara amb aquesta situació és que no ens cal matinar.</span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "tahoma" , sans-serif; font-size: small;">L'esmorzar es més
lleuger del que acostuma, no es queixa pas, on siguis estiguis agraït
d'estar-hi. És un esmorzar molt femení, pensa, no hi ha pernil, ni
formatge, ni bull, ni vi.</span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "tahoma" , sans-serif; font-size: small;">Es veu a la
viceconsolessa molt animada, té un munt de pots de melmelada de
diferents colors, els hi ofereix al Ventura. Damunt de la taula també
té cafè, pa de vidre, sucre bru, llet i unes magdalenes allargades
com bescuits de la pastisseria local, per suposat no són del dia,
però sucades amb el cafè amb llet entren força bé.</span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "tahoma" , sans-serif; font-size: small;">No li permet ni que
reculli ni que netegi res, ja ho fa ella, insisteix. Està molt
activa, no para de fer coses. També li comenta que fins passades les
dotze no té res a fer. Després obrirà les comunicacions i
mitjançant la connexió directa amb el petit país, intentarà
enllaçar amb la mini xarxa local que ha aconseguit crear, amb
l'ajuda de la Clara i el noi de can Favero. Disposen de poc més
d'una hora diària perquè la gent dels pobles es comuniqui. A partir
de les catorze hores, ho diu així, com remarcant-li la importància,
ella centralitza tots els missatges, que a partir de llavors responen
amb les necessitats particulars de cada casa i que després
notificarà a l'alcaldessa o a la xarxa d'abastiments local.</span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "tahoma" , sans-serif; font-size: small;">--Per què no aprofites
i et comuniques amb Can Badià, et diria que et comuniquessis amb
casa teua, però no sé què em fa pensar de què no serà possible.</span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "tahoma" , sans-serif; font-size: small;">--No, des d'aquí estan
no, bé tampoc ho haig provat mai, però al poble ja hi estem
acostumats.</span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "tahoma" , sans-serif; font-size: small;">--Acostumats a què?</span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "tahoma" , sans-serif; font-size: small;">--Doncs a això, a no
preocupar-nos pas massa per tenir fil directe amb la gent que es
troba fora del poble, com se sol dir: ja hi faran cap.</span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "tahoma" , sans-serif; font-size: small;">--Ja m'ho van comentar,
no gens menys quan la gent d'aquí parlen del teu poble... sembla que
en el fons els embargui una gran ignorància, ja tracten
d'explicar-te la idiosincràsia pròpia d'Escalabornava, inclús
saben els noms d'algunes cases i les famílies que en són fills, per
això conec a cal Badià, aquí quan demanes alguna cosa per
Escalabornava, són ells els primers esmentats, tothom sap d'on
venen. En canvi si intentes esbrinar o aprofundir una mica més,
aleshores intenten fugir d'estudi, ficant pel mig algun amic o conegut que
en sap alguna cosa més, i que finalment sap el mateix que tothom:
ben poca cosa.</span><br />
<span style="font-family: "tahoma" , sans-serif; font-size: small;"><br /></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<div class="ytp-html5-clipboard">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: x-large;"><a href="https://youtu.be/Fv_F29h_qxM" target="_blank">Robert Wyyatt - "Free Will And Testament"</a></span></span></div>
</div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<br /></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<br /></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/06341295328399425802noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-922502323751750891.post-87656584291172596542015-11-20T12:46:00.001+01:002015-11-20T12:46:59.081+01:00Nous contes per un nou estat. - Setè: EL VICECONSOLAT (14)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-q5yGLdBCZZA/Vii05OlqlVI/AAAAAAAAFOQ/qmKPMUyoGYI/s1600/P4270102.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="428" src="http://3.bp.blogspot.com/-q5yGLdBCZZA/Vii05OlqlVI/AAAAAAAAFOQ/qmKPMUyoGYI/s640/P4270102.JPG" width="640" /></a></div>
<span id="goog_1761136477"></span><span id="goog_1761136478"></span><br />
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">Esperant l'hora de sopar <span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">llegeix </span>una novel·la curta de la biblioteca del viceconsolat. <span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">U</span>na història força interessant i llunyana sobre tres germanes que
l'abstret fins que la Manuela, que romania tancada al seu despatxet,
ha començat a parar la taula de la cuina.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--L'alcaldessa farà
tard, millor que no l'esperem, hi ha dies que fins i tot sopa sola al
seu pis, ho fa per no molestar, ella ja sap que acostumo a sopar
tard. --El Ventura s'estranya pel toc de queda, però millor no
preguntar.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">E</span>ngega la ràdio, i
tot sopant escolta diferents emissores, la Vall s'ha esfumat enmig
les notícies importants més populars de la jornada. Fa dies que no
existeixen, <span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">contínuament</span> succe<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">eixen</span> coses al món, com per avorrir a
l'audiència amb rancis esdeveniments d'un <span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">cul de sac</span>, les notícies velles se'n ensorren sota una muntanya de pols, als radiooients els fastigueja escoltar sempre el mateix,
prefereixen solaçar-se creient que el que els va trasbalsar una
setmana ençà, ja s'ha arreglat o si més no ja ha prescrit. Sopen
el que ha sobrat del dinar, es disculpa ella. Però la sopa és prou
bona i el pollastre suculent. Per postres li ofereix formatge. Ah!,
els de la Vall mai han aconseguit els nivells de les formatgeres
d'Escalabornava.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">La Manuela està
fatigada, just té uns moments per compartir sobretaula amb una
infusió abans d'anar aclucar l'ull. Serveix les tasses a la sala
menjador, conversen lentament mentre es refreda. Entre els silencis
senten com l'alcaldessa puja les escales i obre la porta del pis del
costat. Ella no vol parlar de res en concret, ell es deixa portar per
la somnolenta desídia d'ella.</span></span></div>
<br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: x-large;"><a href="https://youtu.be/jVyDd-jmqHs?list=PL5BB02B71FAD85C42" target="_blank">Robert Wyatt - "Gharbadzegi" </a></span></span><br />
<br />
<br />Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/06341295328399425802noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-922502323751750891.post-77417657002266059452015-11-17T12:34:00.000+01:002015-11-17T12:34:57.383+01:00Nous contes per un nou estat. - Setè: EL VICECONSOLAT (13)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-Q9A8AsYJDkM/Viiv6BZFvHI/AAAAAAAAFN0/YnyUOHEfGCY/s1600/Escanear0022.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="440" src="http://2.bp.blogspot.com/-Q9A8AsYJDkM/Viiv6BZFvHI/AAAAAAAAFN0/YnyUOHEfGCY/s640/Escanear0022.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">La visita conclou a la
vegada que els paquets s'enllesteixen. Llavors la Clara se l'endú,
la resta de persones encara romandran al pis del viceconsolat una
bona estona. Alguns debatran inútilment fins que la senyora
viceconsolessa els foti fora amb bones paraules. Després
l'alcaldessa acompanyarà fins casa a la senyora Elisa, passant de
tornada per un dels dos magatzems d'abastiment, perquè l'encarregat
l'informi del seu estat actual. Li comunicarà d'alguns
endarreriments que hauran de solucionar si no volen que hi hagi
mancances d'algun producte fonamental, més que res llet i sal. Ella
veu més complicat la sal que no pas la llet. Les salines són
passades les termes, dubte que es pugui reobrir la pista que hi
porta, és el darrer reducte dels bandits. L'encarregat li comenta si té prou sal a casa. Primer pensa que ja no té casa i després
li contesta que amb el que tingui farà. Mentrestant la Clara i el
Ventura compleixen el seu recorregut particular, repartint els paquets per
les cases dels malats.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">La Clara és una noia
acostumada a xerrar, el Ventura per la seua condició de viatger
solitari, no hi està tan avesat, tampoc ho ha trobat mai a faltar,
en canvi ha estat ell que ha iniciat i ha mantingut l'interès de la
conversa, poc fluida d'inici, en canvi desencadenada ara, quan tot
just els hi resta tres cases per visitar.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--El que no acabo
d'entendre és si esteu o no, agraïts als militars.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--Home una cosa és que
estiguem agraïts de tot el que han fet, de l'ajuda que ens han
prestat i altra que ens hagin desposseït sine die dels nostres
drets, una cosa no treu l'altra. Ells no fan res perquè sí.
Sincerament, cap de nosaltres li veu un fi a la situació, fins i tot
crec que els convé que es mantingui un grupuscle actiu, sinó perquè
coi no els ataquen d'una vegada, si són quatre arreplegats tancats a
les termes.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--I la família que
manté les termes, també és allí?</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--No, ells es van poder
escapolir, el pare es troba a l'hospital amb una ferida de bala, la
dona el cuida i la canalla és acollida a casa dels parents. Es veu
que els van retenir unes hores, però no hi ha qui conegui millor les
termes que ells, i amb tant de túnels... la primera nit ja van
fugir, la ferida del pare va ser a manera de salutació, per
cohibir-los i mantenir-los a ratlla.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--I pels carrers del
poble, ja no n'hi ha hagut més d'enfrontaments?</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--No, penso que ja fa
més de tres setmanes. Poc abans de la gran nevada van fugir els dels
carros grans, els que el van enxampar a les marrades, i els de les
termes són la resta, tenen els cotxes a les termes, però el que no
tenen és suficient combustible per passar la collada.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--Llavors l'assumpte del
combustible els hi és prioritari per fugir.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--Per això les reunions
del viceconsolat, si no els tinguéssim vigilats el gasolinero i els
seus, vés a saber el que farien, ells diuen que els hi van entrar a
casa i els hi van rebentar la caixa forta, però l'alcaldessa sap que
el que podria haver a la caixa és una part molt minsa de la seua
fortuna, ells treballen amb els bancs de la capital estatal.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--I els de les termes
tenen un bon botí, allí amb ells?</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--Alguna cosa deuen
tenir, el que han robat de les cases, del banc, l'alcaldia, la
ferreteria, i els negocis, s'ho van emportar amb un primer viatge.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--Amb la furgoneta
groga?</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--No, els de la
furgoneta groga van caure a la carretera, aquí a prop, a un parell
de quilòmetres, els van pescar també de retirada, però amb poc de
doblers, aquest serien teòricament els companys, dels que ara són a
les termes, se suposa que la seua missió era la d'anar a buscar
carburant i regressar. Els que es van endur els quartos van ser els
primers, a aquests encara no els han agafat, ara, res comparat amb
els dos robatoris primigenis. --Entre casa i casa la conversa no surt
dels paràmetres conjunturals. En concloure la Clara s'acomiada
gentilment del Ventura, que se'n va fins al viceconsolat per
passar-hi la nit.</span></span></div>
<br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: x-large;"><a href="https://youtu.be/DXzqWbozUHg" target="_blank">John Cale - "Darling I Need You"</a></span></span><br />
<br />
<br />Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/06341295328399425802noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-922502323751750891.post-2270140330503881332015-11-13T12:48:00.001+01:002015-11-14T17:51:24.841+01:00 Nous contes per un nou estat. - Setè: EL VICECONSOLAT (12)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-aR27_hIN478/VidhrReEjDI/AAAAAAAAFNk/WJYsiQ0Tzow/s1600/Escanear0051.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="416" src="http://2.bp.blogspot.com/-aR27_hIN478/VidhrReEjDI/AAAAAAAAFNk/WJYsiQ0Tzow/s640/Escanear0051.jpg" width="640" /></a><br />
<br />
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--Fes, fes, però a
veure si en comptes de xerrar tant, treballen una miqueta. --La
senyora Elisa li explica l'entrecàs al Ventura amb breus traçades:
--Teòricament són presents per solucionar un parell de coses, una
és subministrament del carburant que no ha estat requisat i l'altra,
el transport d'aquest a les famílies que el necessiten, més que res
dels masos de fora el poble, i ja porten una estonada llarga amb el
tema.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--Hi ha gent que encara
no s'ha adonat del moment que estem passant, encara justifiquen els
seus interessos personals sobre els col·lectius.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--Jo ja t'ho vaig dir:
tu ets l'alcaldessa, tu manes, es fa el que diguis i prou!</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--Però la llei ja no
m'empara.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--I a ells tampoc i ben
bé que s'aferren a ella quan els hi convé. A més a més, aquí a
la nostra vall sempre hem estat molt autònoms, i han de fer prevaler
les nostres institucions a les de fora.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--Ja tornes, sí que has
trigat poc. --La Clara acaba d'enllestir un nou paquet, enganxa una
etiqueta i escriu una adreça en ella.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--És que m'avorreixen,
porten tota la tarda sense avançar ni un pam, no cal seguir
escoltant-los, tornis quan tornis els trobaràs en el mateix punt,
sembli que s'hi recreïn i tot.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--Pren-teu amb calma
Manuela<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;">.</span></span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--És que no sé quants
dies portem amb aquesta història.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--Ja els coneixes, ningú
no vol perdre.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--Si puc servir per
alguna cosa? --Davant l'eventualitat el Ventura s'ofereix pel que
sigui necessari.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--Home no sé, si no has
de fer res, aquesta tarda em podries substituir i acompanyar a la
Clara a fer la ronda, així podria enllestir unes quantes feines de
casa, per demanar que no sigui.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--No home no, tu ets un
convidat, el que hem de fer ajudar-te nosaltres a tu. --Se li havia
obert una finestra a l'alegria, mes la Clara amb la seua cotitzada
educació pretén tancar-la.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--No a mi no em fa res,
així em distrauré, m'anirà bé.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--Doncs ja està fet,
tampoc creguis, que amb una hora haureu fet net.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--I després, ja tens
lloc per passar la nit? --Demana la Manuela.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--Havia pensat anar a
sopar al Romero, i després passar la nit en qualsevol lloc. --No
estaria bé confessar la intenció d'ocupar la vella casa cites, que
ha vist molt deixada.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--Ja has quedat amb el
Romero?, perquè a la nit tanca, amb el toc de queda a les sis, no hi
ha persona que surti a sopar, només aguanta l'hotel guapo, i perquè
té els hostes i està defensat tot el dia per un reforç de la
guàrdia.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--No, no m'ha comentat
res, haig anat a dinar i suposava que també serviria sopars.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--Per molt valent que
sigui el Romero no crec que s'arrisqui a trencar el toc de queda.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--Ell ja fa prou, el que
hem de fer nosaltres és oferir-te taula i llit. --La senyora
alcaldessa sentencia. --Perquè, quants dies penses passar aquí al
poble?</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">Si li haguessin fet
aquesta pregunta només unes hores abans, la resposta haguera estat
clara: tot just una nit. --No ho tinc previst, més que res haig
baixat per comprar provisions per can Badià,
suposo que pujaré quan les hagi aconseguit.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--L'assumpte de les
provisions és una mica complicat, no és que no en tinguem,
nosaltres pel lloc on vivim, més abans que ara, però encara ara,
sempre ens ha estat vital fer unes previsions a llarg termini. Amb
moltes coses ens autoabastim, podríem dir que en el fonamental ens
valen per nosaltres mateixos. --La Clara sempre s'ha sentit ufana
dels seus orígens.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--Sort em van tenir de
les setmanes que van anar, de la marxa dels diplomàtics a l'arribada
dels milicocos. --És a dir, d'un tancament a l'altre. A la tieta de
la Clara l'edat l'ha fet més realista i cada vegada més i més
escèptica amb tot el que representi dependència.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--No et preocupis
Ventura, suposo que a can Badià els hi farà menester més aviat
peix, verdures o fruita, no? Això demà mateix ho podrem solucionar.
A més a més no sé què li conteu sobre autoabastiment, que no
sabeu que viu a Escalabornava! --L'alcaldessa acostuma a centrar una
mica les coses.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--Tu manes bonica, però
crec que d'algunes coses no estem tan sobrats i precisament són
fruites i verdures fresques, però si tu ho dius. --La joventut
inconformista de la Clara es manifesta.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<br /></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-size: x-large;"><a href="https://youtu.be/NjhHZobV-lM" target="_blank">Robert Wyatt- "Soup Song"</a></span> </span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<br /></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<br /></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.56cm;">
<br /></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/06341295328399425802noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-922502323751750891.post-53116110166565899752015-11-09T12:44:00.000+01:002015-11-09T19:00:06.917+01:00 Nous contes per un nou estat. - Setè: EL VICECONSOLAT (11)<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-zmG3NGuNpR4/ViYOxnbbQJI/AAAAAAAAFNE/f14O33ERrMY/s1600/Escanear0081.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="410" src="http://2.bp.blogspot.com/-zmG3NGuNpR4/ViYOxnbbQJI/AAAAAAAAFNE/f14O33ERrMY/s640/Escanear0081.jpg" width="640" /></a></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--Crec que ho hem
d'explicar una mica amb més claredat, el pobre fa cara de no
poder-nos seguir. El que hem fet és repartir-nos la feina entre els
que encara som disponibles. Nosaltres ens encarreguem de distribuir
els medicaments pels tractaments dels malats, també la Manuela, cop
cap d'aquesta casa, l'únic territori<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"> </span>lliure fora del règim militar
que ens governa, s'ocupa de les comunicacions. La tieta i jo repartim
els paquets per les cases. L'alcaldessa s'ocupa de tantes coses, que
sóc incapaç d'enumerar-les totes.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--M'ocupo de les meues
obligacions sense més, i procuro coordinar una mica les coses tant
com de guardar un cert ordre per quan tot passi, perquè no tinc cap
dubte que això un dia passarà, </span></span><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">el
retorn a la normalitat </span></span><span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">no ens resulti un xoc tremend.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--Però els militars van
acabar amb els assalts? Van fer fora als assassins?</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--No, en aquestes estem,
ara ja no n'arriben de nous, han pres posicions en els accessos a la
vall, i com només n'hi ha un...</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--A molts els van
enxampar amb el botí, mig colgats de neu.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--Quin botí? Si encara
es pensen que amaguem un tresor enterrat.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--Sí, després
dels primers assalts, poca cosa van arreplegar, encara que de mal sí
que en van fer, a mi em van entrar a casa cercant vés a saber què,
i no trobant-hi res, li van calar foc. Ara de moment visc aquí, al
pis del costat, que és propietat de l'ajuntament.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--Però hi ha
saltejadors actualment al poble? --El Ventura intenta retornar el
relat al camí principal.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--Jo crec que la
intenció inicial era d'efectuar un atac ràpid, com una ràtzia i
marxar tot seguit amb el botí, però no existint tal botí,
l'avarícia els traí.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--Llavors, els hi era
vital l'armer de la guàrdia municipal, els trets anaven que volaven,
havien de proveir-se de municions.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--Quan van vindre els
militars gairebé les havien exhaurit, ara diuen que disparen postes
de caça.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--Jo crec que els trets
que se senten són de les escopetes dels masos de l'altre costat de
riba. --La Clara expressa la seua incredulitat. --Crec que de
pistolers ja no n'hi ha, fa dies que van acabar amb el grup de la
furgoneta groga.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--Voltar per la Vall,
amb una furgoneta groga, també s'ha de ser passerell.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--Era un “groc”
perfecte.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--I tant!, com els
altres, els dels grans carros, aquest són els que es van quedar
tirats a les primeres marrades.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--Els que van tenyir de
roig la neu, poc després que els localitzés l'helicòpter de
“salvament”.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--El que hi ha ara són
els mili cocos i vés a saber per quant de temps. --Lamentació de la
senyora Elisa.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--També diuen que fora
al poble, hi ha un grup que s'ha fet fort. Que els assassins que
queden s'han ajuntat i no hi ha manera d'acabar amb ells.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--Sí, és correcte, són
a les termes, poc més enllà del turó escapçat, sembla que estan
ben perpetrats, el que està clar és que fins que no els detinguin o
acabin amb tots, tindrem als militars envaint el poble. --Malgrat la
seua destitució l'alcaldessa conserva les seues fonts.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--Doncs no han demanat
reforços, és més tots els que van anar a netejar la collada, no
han tornat.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--Això no sé si és bo
o dolent.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--Disculpeu, vaig una
estona a la saleta, que els tinc abandonats.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<br /></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: x-large;"><a href="https://youtu.be/yCtJNxLCqCM" target="_blank">Robert Wyatt -"The United Estates of Amnesia"</a></span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<br /></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/06341295328399425802noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-922502323751750891.post-46250923492090753882015-11-06T12:50:00.000+01:002015-11-06T12:51:45.228+01:00 Nous contes per un nou estat. - Setè: EL VICECONSOLAT (10)<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
</div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-8tBMhbLqhGs/ViYUtwNgDEI/AAAAAAAAFNU/8Nwclkx0w3o/s1600/Escanear0019.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="414" src="http://1.bp.blogspot.com/-8tBMhbLqhGs/ViYUtwNgDEI/AAAAAAAAFNU/8Nwclkx0w3o/s640/Escanear0019.jpg" width="640" /></a></div>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;"> --Poc després dels dos
assalts, la nació, que fins abans del judici que mai es va celebrar,
ens havia ignorat amb total displicència, va percebre que aquesta
Vall era un reducte de milionaris, i les màfies vàries es van fixar
en el fàcil que ens podien arrabassar els diners. De seguida van
començar els primers atacs armats, primer no sé per què: el Mas
del Rufino, a l'altra riba del riu, després no sé si els mateixos
van anar a petar a la fonda de dalt, i penso que uns altres van
atacar els restaurants.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--La violència es
desfermà malgrat tots els intents que van fer per reprimir-la, però
les nostres forces eren les que eren, a més a més es van esperar
que marxés de la Vall la guarnició de suport que havia pujat
acompanyant tots els galifardeus del ministeri. Els primers dies van
ser molt confusos, havia foc creuat, trets pels carrers entre la
nostra guàrdia i les diferents bandes. Després aquestes van pactar
una treva fins a aniquilar del primer a l'últim tots els membres de
la policia local. La matança al turó escapçat va ser esgarrifosa.
Llavors, veient-se forts, van arremetre a discreció, casa meua va
ser de les primeres a ser assaltada, després van caure d'altres i
sort van tenir que es matessin entre ells, si no haguessin arrasat
amb tot el poble i amb tota la Vall en tan sols una setmana.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--També va haver-hi
sort en què entrés l'hivern, i la neu en fes costat, amb bon temps
no sé què hagués pogut passar.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--Jo entre un tancament
de carreteres i l'altre, encara no havia pogut començar el curs. I
la pobra Manuela va rebre una bona benvinguda: només arribar al
poble van començar la “balasera”.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--Sí, i amb la
tranquil·la que jo vivia, però quan em va arribar l'oferta de
treball no us penseu que m'ho vaig pensar gaire, també ho havia de
confirmar de seguida, i personalment em convenia molt allunyar-me del
focus de tots els problemes que m'assetjaven entorn de l'última
feina. Ha estat com un tractament de xoc, us ben asseguro que m'haig
oblidat de tot, i el millor: haig fet noves amistats, amistats que en
la desgràcia, potser encara les aprecio més.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--I doncs, quan va
acabar tot això? --El Ventura a vegades es perd entre la facilitat
verbal de les dones.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--Acabar!</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--No ens veus aquí
preparant paquets de medicaments, els que van poder salvar de
l'Hospital i de la farmàcia. Un metge estava de viatge i a l'altre
el van pelar pel carrer.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--Va rebre una bala que
no duia el seu nom.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--El farmacèutic fugí
muntanya a munt i no se l'ha vist més.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--Diuen que està amagat
com un talp al soterrani de casa seua.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--Déu n'hi do, si fa
uns mesos enrere m'haguessin dit que un dia parlaríem així, amb
aquesta naturalitat de trets, assassinats, segrestos, morts...</span></span><br />
<br /></div>
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">
</span></span>
<br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: x-large;"><a href="https://youtu.be/jREUrbGGrgM" target="_blank">The Band - "The Night They Drove Old Dixie Down"</a></span></span><br />
<br />Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/06341295328399425802noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-922502323751750891.post-92222963937351502872015-11-03T12:52:00.000+01:002015-11-03T12:52:06.125+01:00 Nous contes per un nou estat. - Setè: EL VICECONSOLAT (9)<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
</div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-vDDJmvIYM7Y/ViYKfvnk_cI/AAAAAAAAFM4/I5f_WuFksXA/s1600/Escanear0100.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="410" src="http://2.bp.blogspot.com/-vDDJmvIYM7Y/ViYKfvnk_cI/AAAAAAAAFM4/I5f_WuFksXA/s640/Escanear0100.jpg" width="640" /></a></div>
<br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;"> La Clara reprèn la
narració: --Sí, però si no fos perquè uns insignificants
lladregots van encertar, i de quina manera!, en perpetrar dos cops seguits, apoderant-se
amb molta facilitat d'unes quantitats tan elevades, tampoc hagués
fet de senyal de reclam.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--Però eren tan curtets
els pobrets. --Es lamenta la tieta de la Clara, mentre apila el
paquet que acaba de fer sobre el munt que n'hi ha en una tauleta
auxiliar.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--Sí, abans de tornar
al seu cau tothom ja ho sabia, no hem d'oblidar de la gran presència
de la canallesca a la Vall, també de tornada als seus caus
respectius, doncs això que ja els esperaven i tant com van arribar
els hi van arrabassar sense consideració, com ells van fer amb els
dos vailets, que es veu que van oposar resistència. L'altre, el
senyor Cabal, va salvar la pell, per molt que l'abandonessin en una
apartada pista descalç i mig despullat.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--També va tenir la
sort de ser el primer. --Comenta la tieta. --Si es pot dir així.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--I quina necessitat
tenia el senyor Cabal de viatjar amb tant de doblers?</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--Els volia deure
invertir fora de la Vall, i com vam estar tants dies tancats devia
tenir pressa.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--Però aquestes quantitats,
aquí a la nostra Vall!</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--Te'n faries creus,
Elisa.--La batllessa sembla que sap del que parla.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--A mi em va saber més
greu aquells dos pobres nois. Sí que n'havien fet de malifetes, i de
ben grosses, però tan joves... i els seus pares, famílies
respectables del nostre poble, morí cosits a trets com dos porcs
fers.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--Doncs que et vols que
et digui tieta, pel poble hi ha gent que creu, que d'alguna o altra
manera estaven involucrats amb l'assassinat de la viceconsolessa,
l'anterior a la nostra Manuela, no per res era parenta d'un d'ells.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--Tieta, era tieta, com
jo de tu Clara, no cal que fomentis encara més les injuries, no és
pas això el que ens convé, tal com estan les coses</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--A més a més és una
cosa que mai es va poder provar. --L'alcaldessa aporta la visió
oficial de les investigacions.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--Jo vaig sentir que els
representants del petit país els havien citat a judici i que fins i
tot els hi pagaven el viatge.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--No, puc certificar que
això també és fals. --La Manuela, transitant entre les tertúlies
obertes, s'afegeix a la conversa de la cuina en el punt que ella, com
recentment arribada a la Vall pot intervenir amb convicció.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--No t'estranyi que ells
mateixos haguessin fet córrer el rumor, ens estaven donat molts
problemes, però no teníem les suficients mans per poder
investigar-los de prop. Però ja ho teníem present, suposo que amb tot
l'enrenou, es van fer ràpidament amb molt de doblers i van abandonar
la Vall abans de repartir-lo amb els seus còmplices.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">--Amb la mala sort de
trobar-se amb uns bandits pitjors que ells, només creuar la
collada.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<br /></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: x-large;"><a href="https://youtu.be/6xQx4G11pRo" target="_blank">Robert Wyatt - "At Last I Am Free"</a></span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<br /></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<br /></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/06341295328399425802noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-922502323751750891.post-22964942551482064222015-10-30T11:45:00.000+01:002015-10-30T12:52:29.271+01:00 Nous contes per un nou estat. - Setè: EL VICECONSOLAT (8)<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-q3AKSWcOd7s/VhT2RJej8ZI/AAAAAAAAFMo/66CGSqyXpRU/s1600/PB140378-001.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="434" src="http://4.bp.blogspot.com/-q3AKSWcOd7s/VhT2RJej8ZI/AAAAAAAAFMo/66CGSqyXpRU/s640/PB140378-001.JPG" width="640" /></a>
<span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; text-indent: 1.58cm;">Fa bé, a la cuina no hi
cap tanta gent, hi ha dos dones fen paquets i la Clara preparant te. Ella el presenta, les senyores amb gran educació el saluden, se
sent afalagat. De seguida li demanen per Escalabornava, es veu que
estan intrigadíssimes, fan grans escarafalls a tot el que els hi
conta, que realment són quatre generalitats, ell només és un
recader, i encara que sembli rar, no està avesat a crear tanta
expectació. La viceconsolessa fa per entrar a la cuina, ve a buscar
unes pastetes pel te, de seguida les dones li fan cinc cèntims
de la condició del Ventura. Igualment representa una gran notícia
per ella, abans que res el que fa és presentar-li a les persones
congregades a la cuina, a la resta ja els anirà coneixent, li
comenta a sotto voce. Una, la que ja coneix, és la Clara, la més
jove. Nascuda al poble, estudiant de física teòrica la capital del
país, retinguda temporalment degut a l'estat de setge que pateixen.
La senyora dels cabells grisos és una tieta llunyana de la Clara,
treballa a l'oficina de telecomunicacions estatals, actualment
tancada per la força armada, que en canvi permet el funcionament de
l'única companyia privada que opera a la Vall, coses de les lleis de
la lliure competència, a més a més si algú ha de guanyar diners,
ha de ser el qui té la paella pel mànec. La senyora espectacular
de cabells bruns és la batllessa, no cal dir-ho, apartada
momentàniament del seu mandat. I ella: viceconsolessa recent, des
que la darrera que ocupà el càrrec va ser assassinada.</span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">--Conec la història.
--Respon el Ventura</span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">--Així doncs no cal
insistir.</span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">--El que no sé, és el
que ha pogut passar perquè hàgiu arribat fins aquesta situació. No
sé si obro correctament esmentant-ho, perquè em fa la impressió de
com si ningú en volgués parlar.</span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">--Ho has de comprendre,
vosaltres a Escalabornava segurament conviviu amb més normalitat amb
situacions d'inseguretat, però la resta del món estem fets a una
certa forma de vida més emparada o més conseqüent o no sé, més
com cal. Nosaltres hem apostat per la seguretat davant certa
incertesa, tu ja m'entens. --No és el primer cop que el Ventura sent
comentaris semblants sobre el seu poble de la gent de la Vall, i com
totes les altres vegades, no acaba de comprendre el que volen dir.</span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">--Jo no sóc de la vall,
ni tan sols de la província. --Prossegueix la viceconsolessa. --i
crec que allà d'on vinc, aquesta addicció per la seguretat és
encara més notòria. --El Ventura continua esperant que li contin
alguna cosa.</span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">--A mi no em fa res
explicar-li, no és pas tan complicat. --L'encantadora jove, se
la veu un xic nerviosa, un pèl desassossegada, farta ja del seu
empresonament. La reprimida impaciència l'obliga a relatar els fets
estructuradament, no obstant amb certa indecisió inicial:</span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">--Les casualitats van
desfermar el monstre.--</span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">La senyora alcaldessa
li dóna un cop de mà puntualitzant acuradament, no l'origen, que ja
tothom suposa (potser el Ventura no) conegut, sinó l'arrencada:
--Quan es va enfocar l'atenció dels mitjans sobre el nostre poble, i
es va concentrar una gernació de gent recercant informació sobre el
fet que van trasbalsar la nació sencera, a més a més de patir les
conseqüències d'un conflicte diplomàtic de primer ordre, van
atraure també als indesitjables que volen treure profit de les
aigües tèrboles.-- </span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<br /></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<br /></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<span style="font-size: x-large;"><span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><a href="https://youtu.be/REDKI6SfvtQ" target="_blank">Robert Wyatt - "Team Spirit"</a> </span></span>
</div>
<br />Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/06341295328399425802noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-922502323751750891.post-7410752236933449982015-10-26T12:48:00.001+01:002015-11-07T11:05:15.851+01:00 Nous contes per un nou estat. - Setè: EL VICECONSOLAT (7)<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-ac_4FEZ48AI/VgPU7zs5FDI/AAAAAAAAFMI/X8J_foL-ZnY/s1600/PA150079.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; display: inline !important; float: right; font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: center; text-indent: 1.58cm;"><img border="0" height="480" src="http://2.bp.blogspot.com/-ac_4FEZ48AI/VgPU7zs5FDI/AAAAAAAAFMI/X8J_foL-ZnY/s640/PA150079.JPG" width="640" /></a></div>
</div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<br />
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;"> És l'hora de la
migdiada, en canvi és quan més gent s'hi veu pel carrer. Passa per
davant de l'hotel guapo, i veu que té vigilància pagada a la porta.
L'hotel funciona, van evacuar els darrers hostes, però romanen un
parell de grups atrapats a la muntanya, no feien una gran ruta, però
la gran nevada els enganxà i els obligà a restar durant unes
setmanes en un mas, a la riba contrària de can Badià, on diuen que
a l'hivern és més amable amb la serra. Aquests turistes són, com
després li explicaran, l'esperança de què s'obrin aviat les
comunicacions amb la resta del país i de què tot, en el possible,
torni a la normalitat. A la plaça de l'església hi ha grups
d'ancians xerrant acaronats pel sol. L'autobús no s'ha mogut, pel
carreró baixen un parell de senyores carregades amb cistells plens
de verdures. Més avall, vora el riu, es veuen nens jugant. Si acabés
d'arribar al poble, diria que no passa res d'estrany, malgrat la gent
que transita pels carrers semblin que vagin a la seua, a pinyó
fitxo, com a preu fet. Ningú li diu res, ningú el mira. Una botiga
té la persiana mig oberta, una altra continua tancada, però amb
llum dintre.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">El viceconsolat ocupa
una primera planta d'una casa gens ostentosa, propera a un parell de
restaurants populars, també tancats i barrats. D'aquí estan, el
Ventura no pot veure el restaurant del carrer paral·lel, cremat. A
l'entrada hi figura una placa identificativa, la porta del carrer és
oberta, la del vestíbul no. Palplantat davant del botó de
l'intèrfon espera a què se li ocorri alguna cosa
coherent a dir. En aquestes una persona penetra al vestíbul. És una
noia jove de mirada franca que li demana si puja al viceconsolat. Ell
es presenta el més correctament que li han ensenyat, la paraula clau
sempre és Escalabornava. La noia es diu Clara, ho diu a l'intèrfon,
tot seguit la porta s'obra. Pugen tots dos, la viceconsolessa actual
fa totes les feines, fins i tot la de portera, els acull, els hi
demana els abrics, i els convida a entrar. El pis no és gran, la
taula del menjador sembla ser també la de treball. Veu una altra
taula més petita en una habitació, gairebé l'ocupa totalment. Hi
ha gent al pis, a la cuina se sent xivarri i al menjador-despatx-sala
d'estar, ja n'hi ha contat cinc.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;">La noia amb la qui ha
pujat és un àngel, se n'ha adonat tot just mirar-la als ulls. Des
que són al pis no ha pogut deixar d'observar-la, és una
d'aquelles persones que il·luminen per on avancen. La gent xerra,
no sap de quina cosa, no és un ambient confiat, no és pas una
festa; sinó estès tan atent a la noia ja s'hauria assabentat
d'alguna cosa. La jove es perd per la cuina, llavors pot
iniciar la seua recerca. Les cinc persones parlen molt i fort, sembla que no els importi dos rals el que foti el Ventura a la sala.
La discussió pot pujar de volum, de fogositat, però és vinculada a
un punt que mena a dos aspectes i d'aquests retorna al punt
inicial. Fa estona que ho dóna per inútil, només espera que la
Clara surti de la cuina, o millor, per què no atansar-s'hi ell? </span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<br /></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<br /></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: x-large;"> <a href="https://youtu.be/RutPvvG28go" target="_blank">Robert Wyatt - "Yolanda"</a></span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<br /></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<span style="font-family: "trebuchet ms" , sans-serif;"><span style="font-size: small;"> </span></span>
</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/06341295328399425802noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-922502323751750891.post-88509592826660060612015-10-23T12:06:00.000+02:002015-10-23T12:44:40.457+02:00 Nous contes per un nou estat. - Setè: EL VICECONSOLAT (6)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-8GPLCM6Z68k/VgPTZc3EwBI/AAAAAAAAFL8/utl2Z4-1UTA/s1600/PA310114.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="http://3.bp.blogspot.com/-8GPLCM6Z68k/VgPTZc3EwBI/AAAAAAAAFL8/utl2Z4-1UTA/s640/PA310114.JPG" width="640" /></a></div>
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span style="font-size: small;"></span></span>
<br />
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: small; text-indent: 1.58cm;">Per fi a la casa Pairal
veu als guàrdies de porta dintre, en un vestíbul totalment buit.
Sap que ha d'anar directament al gra, abans que l'astuta ment dels
polis iniciï el seu procés deductiu. Demanar per la fonda de dalt,
cercar allotjament, l'ha trobat tancada, necessita un lloc per
passar-hi un parell de dies. Els polis estan escamats, li demanen la
documentació abans que pugui dir res. Després li diuen que la fonda
de dalt va ser assaltada, ja fa més d'un mes, i si no coneix ningú,
li serà difícil trobar lloc per sojornar al poble. Els accessos a
la Vall són tancats fins a nova ordre, i que se'n vagi, que ells no
hi són per donar-li informació de cap mena, no és pas la seua
feina. On pot anar? Els hi demana. No ho saben, a la caserna li
podran dir alguna cosa. Ells són forasters i no coneixen res més.</span><br />
<span style="font-family: 'Trebuchet MS', sans-serif; font-size: small; text-indent: 1.58cm;">Més amunt, tot just un
parell de carrers costeruts, hi ha la caserna, no és el primer cop
que la visita, l'última vegada era plena de gent uniformada, ara no
deixen ni atansar-se a la porta, la patrulla de vigilància externa
el deté abans que ni tan sols intenti canviar de vorera. Prohibit,
un altre cop la documentació. És muntaner, vos? Li demanen amb un
accent força allunyat del nord. Un se'n fot, que torni a pujar a la
serra, segur que estarà més tranquil que en aquest maleit poble. El
company, amb més ganes de xerrar, li respon que a la caserna no hi
queda ningú del poble, als guàrdies autòctons els han anat pelant,
tampoc n'hi havia tants, la majoria van caure durant els primers dies
de l'escomesa, van anar per ells quan ja començaven a fer nosa. Van
ser sobrepassats pels esdeveniments, no va ser culpa seua. No es pot
estendre més, han de continuar la patrulla, abans li fan saber que
al poble hi ha toc de queda a les sis de la tarda.</span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; font-size: small;">Pensa: ha de fer la
compra per can Badià per l'avituallament, estan can Romero obert cap
problema, per passar-hi la nit alguna casa buida trobarà, encara
recorda l'indret aquell, on hi havia una casa de tolerància, hi va
anar i va acabar fent la migdiada, però un lloc de
recés deu haver davant tanta adversitat. El poble no és tan gran,
finalment acabarà trobant-lo.</span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif; font-size: small;">El troba, ha
tornat a cal Romero per dinar i aquest l'ha informat, més encertat
seria dir que se li ha escapat inconscientment, encara que ell ja
s'ho hagués pogut imaginar. L'únic lloc neutral del poble és el
viceconsolat del petit país. Ell s'hi atansa, més que res per
informar-se d'on es pot fer amb els queviures que ha baixat a
comprar, per no regressar a cal Badià amb les mans buides, perquè
donada la situació, tampoc fa per una estada de repòs. </span>
</div>
<br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span style="font-size: x-large;"><a href="https://youtu.be/HBQvI0gYHaQ" target="_blank"> Robert Wyatt - "Alife"</a></span></span><br />
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span style="font-size: x-large;"> </span></span>Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/06341295328399425802noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-922502323751750891.post-46444310907333373212015-10-19T19:56:00.000+02:002015-10-19T19:56:36.138+02:00 Nous contes per un nou estat. - Setè: EL VICECONSOLAT (5)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-tJbvjyfUj2s/VgPPsgpB_hI/AAAAAAAAFLw/9mYLqafF4zM/s1600/PB030184-003.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="http://2.bp.blogspot.com/-tJbvjyfUj2s/VgPPsgpB_hI/AAAAAAAAFLw/9mYLqafF4zM/s400/PB030184-003.JPG" width="300" /></a></div>
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span style="font-size: small;"> --Així doncs, feia temps
que no us atansàveu pel poble. --El Ventura pensa mentalment que tot just fa quatre
o cinc mesos, sis com a molt. --Han canviat molt les coses des de
llavors. --Pausa, auto-lamentació interna, no sap si tornar a
engegar, preferiria parlar d'altres coses. Reprèn la conversa mirant
com l'home d'Escalabornava gaudeix del seu esmorzar. --Jo me'n vaig
adonar de seguida. Ho vaig preveure, la gent, els del poble, van
trigar més, però jo un dia vaig veure una cosa que no em va agradar
gens. --El Ventura troba exquisida la penca de cansalada viada que li
ha servit el Romero.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span style="font-size: small;">--És d'aquí baix a la
Vall aquesta cansalada?</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span style="font-size: small;">--Ja ho pots ben dir, no
les teniu pas tan bones per allà dalt.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span style="font-size: small;">--Com aquesta sí que
no, té un sabor força singular.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span style="font-size: small;">--És la curació,
l'assecador és just a la confluència de la torrentera, això i les
mans de l'artista és clar.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span style="font-size: small;">--Excel·lent! Però és
curiós que recordi el gust, és un sabor que em transporta vers la
infància, crec que no és el primer cop que en menjo, no.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span style="font-size: small;">--Home, probablement
alguna vegada algú n'ha dut cap allà dalt.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span style="font-size: small;">--Segurament, ara feia
molt temps... déu n'hi do!</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span style="font-size: small;">--Aquí tenim poc, però
bo, també per aquest motiu ara ens passa lo que ens passa. --El plat
resta ben net. --Una mica de raïm per completar l'àpat mestre?</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span style="font-size: small;">--I tant. --Respon un
Ventura més que satisfet.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span style="font-size: small;">El cafè de cal Romero
és el millor de la Vall i província, el Ventura repeteix.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span style="font-size: small;">En tota l'estona no ha
entrat ningú, al Ventura tant li fa, ni s'hi fixa en aquestes coses,
per ell com menys gent millor. No té pas ganes d'aixecar-se, però
ho ha de fer. El Romero després de cobrar ha desaparegut pels
interiors del local. Pensa que ja s'ha fet l'hora del mercat i fa per
regressar a la plaça. El Romero és fora, escombrant la terrasseta,
el veu marxar carrer avall, mans a les butxaques.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span style="font-size: small;">Del mercat ni les
ombres, els carrers continuen buits, fa fred, no fa per passejar, ni
per aturar-se a pensar que fer. El més assenyat: refer les passades
vers l'ajuntament, passar per davant del Cal Romero i demanar-li
informació, però ja no hi és fora.</span></span></div>
<br />
<span style="font-size: x-large;"><span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><a href="https://youtu.be/UyNLtDWfe_s" target="_blank"> Robert Wyatt - "Alifib"</a></span></span><br />
<br />
<br />Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/06341295328399425802noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-922502323751750891.post-65928877479818032992015-10-16T10:37:00.000+02:002015-10-16T12:41:40.151+02:00 Nous contes per un nou estat. - Setè: EL VICECONSOLAT (4)<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
</div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-ketDzrWi-1I/VfqY3IL3c8I/AAAAAAAAFKE/WeG6zQeP0FU/s1600/PA200090.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="281" src="http://1.bp.blogspot.com/-ketDzrWi-1I/VfqY3IL3c8I/AAAAAAAAFKE/WeG6zQeP0FU/s640/PA200090.JPG" width="640" /></a></div>
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span style="font-size: small;">Assegut a una taula
propera al taulell, espera l'esmorzar llegint un vell diari de la
capital. És de fa una setmana, però li ve tot de nou, al mas de la
família del Damiano s'escolta la ràdio matinal, però les dones de
la casa no suporten els informatius, i només escolten música o
programes d'humor.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span style="font-size: small;">L'amo surt amb el plat
en una mà i ampolla de vi a l'altra.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span style="font-size: small;">--Vos no sou pas d'aquí
mestre.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span style="font-size: small;">--No, avui haig baixat
de la muntanya.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span style="font-size: small;">--Ja me n'haig adonat,
en feu la pinta, si no fos així, no us haguera servit pas, en aquest
local ja no se serveix a qualsevol.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span style="font-size: small;">--La porta és oberta.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span style="font-size: small;">--Això sempre, és lo
poc que mantenim igual com abans. Crec que és l'únic local del
poble que continua amb la porta sempre franca. Ara, no m'agafaran
desprevingut. --El Romero torna a la cuina, es renta les mans sota
l'aixeta, s'eixuga i torna al menjador. --Sou valent també vos,
baixar de la muntanya amb aquestes circumstàncies...</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span style="font-size: small;">--Bé, ja estic
acostumat, és la meua feina, a la neu se l'ha de conèixer, si la
saps llegir com cal, no te'n donarà mai de problemes, has de
jugar-li sempre a favor.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span style="font-size: small;">--No és a la neu al
que feia esment. D'on veniu vos, si no és molt preguntar?</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span style="font-size: small;">--Ara baixo del mas del
Badià, encara que sóc de més lluny d'Escalabornava,</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span style="font-size: small;">--Home!, ben arribat,
feia molt de temps que no en sabia res, d'ençà que vaig sentir que
el fill de cal Badià se n'hi anava, i tampoc és que sigui una
persona que xerri gaire, quan baixava al poble passava com ànima en
pena. Això que es van fer molt amb aquell noi, el vicecònsol, Enric
crec recordar que es deia, llàstima de nano, amb ell encara aquí,
una altra cara faríem. Era un bon jan, jo no el tenia de client
habitual, però les vegades que venia ja se'l veia com un paio ben
ferm. Collons si es va notar la seua mà en el poc temps que va estar
amb nosaltres! I vos mestre, feia temps que no baixava?</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span style="font-size: small;">--Home no massa, vaig
baixar a buscar al Damiano, en els dies que vosaltres anomeneu: gran
judici. --Silenci, el Romero té presents els llunyans dies del
vicecònsol Enric, però com gairebé tot el poble, sent molt
distants les setmanes del judici que mai se celebrà. </span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<br /></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<span style="font-size: x-large;"><span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><a href="https://youtu.be/UjUkjpJa6bY" target="_blank">Robert Wyatt - "Shipbuilding"</a> </span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<br />
<br /></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/06341295328399425802noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-922502323751750891.post-46271980002616412192015-10-12T11:52:00.000+02:002015-10-12T12:37:33.484+02:00Nous contes per un nou estat. - Setè: EL VICECONSOLAT (3)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-N_1u5D9R_lU/VfqXjEi57iI/AAAAAAAAFJ8/hjkaIw3gnlw/s1600/PA160119.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="480" src="http://3.bp.blogspot.com/-N_1u5D9R_lU/VfqXjEi57iI/AAAAAAAAFJ8/hjkaIw3gnlw/s640/PA160119.JPG" width="640" /></a></div>
<br />
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">L</span></span><span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span style="font-size: small;">a darrera vegada que el recader d'Escalabornava va ser al poble, l</span></span><span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span style="font-size: small;">a situació era ben
diferent</span></span><span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span style="font-size: small;">, sí que feia més bo, que el poble era ple de gent
forastera, el difícil era trobar allotjament i no s'hi cabia pel
carrer. Tampoc eren circumstàncies habituals; és que avui el poble
sembla desolat. És hivern i és d'hora, els nens aviat hauran d'anar
a escola, i la gent ja està llevada, és dia de cada de dia i a més
a més dia de mercat. Mentre davalla fins a la plaça de l'església
no hi veu ningú. Potser és colgada la collada de la carretera? Serà
molt! Ja fa uns dies que no neva i la màquina puja cada dia. La
plaça també és buida, l'autocar, com de costum, aparcat de cara a
baix a la rampa de sortida. La botiga dels guies no obra fins a les
deu, posa a la porta. Els ha vist alguna vegada caminant per la
muntanya, passen lluny de les seues rutes, encara que de vegades
alguns atrevits s'aventuren un mica més. La gent que busca alçada,
remunta els pics més alts de la serralada, a gran distància d'aquí,
potser algun cop algú s'ha internat pels seus dominis, una vegada es
va trobar una manyopla en un lloc realment estrany, tant per la seua
situació com dificultat, però si ha estat així, ell mai no els ha
vist.</span></span></div>
<div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-indent: 1.58cm;">
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span style="font-size: small;">A la plaça de baix és
tot tancat. Ha passat per davant de l'hotel guapo, i sembla tranquil,
els seus passos el duen a l'ajuntament. Pel carrer que hi puja hi ha
llum a Can Romero. Ell no el coneix, no hi ha estat mai, però és un
local que obra cada dia de la setmana. Romero va fer l'agost durant
la temporada del gran judici, que després no va ser, però entre que
uns i altres s'esclarien el restaurant era ple dia i nit, gairebé va
exhaurir les càmeres de gènere. Puja les escales de la terrasseta
de can Romero, hi ha llum a l'interior, la porta és oberta. El local
és gran, el taulell al fons, la cafetera en marxa, se sent bellugar
algú darrere a la cuina. Surt l'amo, saluda. Li demana per
l'esmorzar, cap problema, li respon el Romero. Potser un plat
calent?, demana el Ventura, com vostè desitgi mestre. </span></span>
</div>
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;">
</span><span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><br /></span>
<span style="font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span style="font-size: x-large;"><a href="https://youtu.be/a2TUb51oukc" target="_blank">Robert Wyatt - "Littel Red Riding Hood Hit the Road"</a></span></span><br />
<br />Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/06341295328399425802noreply@blogger.com0