A.C.J. -----TRETZE (novè)

         Es lleva més cansada encara. De trajecte a l’Àrea Departamental Metropolitana (se li ha acudit que podria demanar ajuda als agents destinats a la gran zona industrial), passa pel davant del dispensari i es decideix a entrar. El noi porta bata blanca i l’escolta. És una al·lèrgia, diu, no es preocupi, és una afecció molt habitual en aquesta època de l’any. Li dóna quatre pastilles que extrau d’una prestatgeria articulada. Prengui’s una cada cop que es vegi afectada, si se li acaben, torni a passar per aquí, no estem autoritzats per donar-li més de quatre per visita, de totes maneres, li serà fàcil comprar-ne en qualsevol establiment, n’hi ha molta de gent que pateix al·lèrgies, i aquest fàrmac és el més utilitzat, donada la seua ràpida efectivitat.

Han tornat el temps de les pastilles, dedueix incrèdula, ni una mínima analítica... això és com abans, quan et feia mal el cap i et receptaven pastilles, igual que si et trigava a venir la regla, et feia mal el turmell i una altra pastilla, per un constipat pastilles vermelles. A les cases hi havia la col·lecció familiar de pastilles, segons color i mida. Amb el temps ningú se’n recordava per a què cony servien, però allí estaven elles, dintre de les seues caixetes transparents. Val més que vagi a esmorzar, a veure si així es passa la mala llet.

Un androide collat a un tamboret l’atent. És l’encarregat de consultes i serveis de la seua àrea. Després de comprovar el seu permís d’investigació, li demana per les seues intencions. Potser vol ampliar la seua anuència? No cal, respon la Diana. Es veu que tots els agents que actuen a la zona industrial són nous entrats en servei. Malgrat la seua escassa fiabilitat, es conserven els arxius dels predecessors, l’òptim seria que s’entrevistés amb el caporal superior. Vol que se li amplia la seua anuència? Torna a preguntar l’androide. No gràcies. Abans ha dit que no calia, ara és una qüestió de gratitud. Vol que se li amplií l’anuència per poder treballar folgadament en la investigació? No és imprescindible que l’esgoti, vostè pot cancel·lar-la quan desitgi, a ser possible, és clar, després de solucionar el cas. No cal, gràcies. En tot cas, a més del seu codi, m’haurà d’entregar la credencial que demostra que li està permès efectuar treballs de camp. Moltes mercès, no trigaré. La Diana ha dipositat els documents en una ridícula safata pectoral de la màquina. Esperi fora si us plau, aviat la cridaran. Ja ha vist la saleta d’espera, però es pensava que es devia tractar d’una futilesa decorativa, ans al contrari: les cadiretes, la tauleta baixa i el parell de grans fotografies penjades del mur, tenen la seua missió oficial.

Esperant, ha fet cap la senyora amfitriona, excusant-se, preguntant, per què no li havia fet saber el seu desig de consultar amb els departamentalistes. La pobra dona està desolada, és la seua feina, comenta, si us plau li demano, estic les vint-i-quatre hores del dia a la seua disposició, per favor si té la intenció de realitzar qualsevol altre tràmit a la Casa, faci-m’ho saber abans, vostè i jo, guanyarem temps.

--Perdoni, una cosa, hauré d’esperar gaire temps més aquí?--

--Això ja no depèn de mi, si m’ho hagués dit adés, haguera curtcircuitat el pas pel Compaginador, ara és a les seues mans, i són molt escrupolosos en les seues verificacions, però no es preocupi, també són altament resolutius.--

   Neil Young & Crazi Horse- "Hey Hey, My My (Into the Black)