dilluns, 27 d’abril del 2015

Nous contes per un nou estat. - Cinquè: LA COMESA. (5)


--És un amic, més que un amic, crec que li dec, el conec profundament, i segons les notícies que m'han arribat roman en un estat d'atordiment gairebé letàrgic del que no pot sortint-se'n tot sol. Jo crec que el puc ajudar, i d'aquesta manera estic segur que també ajudaria a solucionar els obstacles que tant estan entorpint els tràmits legals. Crec que una confessió o en el seu defecte un reconeixement descriptiu dels fets, alleujaria els esculls que estan trobant tant els advocats d'aquí com els d'allà. --Tenia ben preparat el que devia dir i no dubta.
--Sap que jo no estic capacitat per atorgar-li el que em demana. Només la senyora alcaldessa ho està, ni el ministre, sols ella.
--Ho sé. Estic convençut que la meua visita seria de gran ajuda, el Ramiro venia a demanar-me consell tot sovint, sóc una persona important a la seua vida.
El regidor se'l mira fixament per uns segons, l'escruta tot dient-li: --Vostè sabia la relació que tenia amb la senyora viceconsolessa?
--No.
--Llavors els seus consells no eren de tipus sentimental.
--Ho podrien ser, ell em demanava per l'esdevenidor, per si...
--L'esdevenidor, gran paraula. --Mou el cap endavant endarrere amb displicència. --Tampoc li va dir que tenia la intenció de cometre un assassinat?
--No, això no crec que fos un acte premeditat, tot just...
--Ara tinc massa feina per pensar en tot plegat, serà la senyora alcaldessa la que decideixi. Pugi les escales i esperis a la porta del seu despatx, amb una mica de sort el rebrà abans que arribi tota la patuleia.
A indicacions del regidor, el guàrdia de l'escala permet que el Damiano pugi. El Recader continua segut al banc, és el darrer al torn d'espera, encara en té onze per davant. Ell no marxarà fins que ho faci el Damiano, no pensa separar-se d'ell fins que no arribi a casa.
Davant la porta del despatx d'alcaldia no hi ha seguretat. Els passadissos semblen buits, és l'hora de la migdiada, pensa, i ara a fer d'examinador oficialment, jo volia ser reparador de camins, que sóc bo marcat i arreglant senderons, no, em van declarar examinador, però sinó no en foto una de recta, sóc un desastre ben desastrós...