Fa hores que camina gairebé sense parar. Va costa
avall des de fa força estona. Salta de bloc en bloc com si res, la seua ment viatja vers
altres indrets, mentre les cames li fan la funció amb precisió.
L'esplanada ja s'entreveia des de ben amunt, amb les construccions
humanes com una munió de punts rectilinis. Distingeix el camí que hi
fa cap, va a buscar-lo amb claredat, sense malgastar ni una gambada
errònia. Si algú el veies de lluny, no s'ho creuria, si algú el
veies de prop, es congratularia de l'espectacle, sempre que ho fes a
càmera lenta. Planejant pel senderó, s'arregla la roba: es fica la
camisa per dintre dels pantalons, es recol·loca el tabard i tot
caminant s'espolsa els pantalons.
En arribar a la casa
familiar, la senyora l'informa que ahir va baixar al
poble i encara no ha tornat. Cosa estranya en ell, que no fa per
allargar les estades al poble. Això el contraria un xic, no hi ha
més remei que anar al poble a buscar-lo. Per educació roman una
estona xerrant amb la mare del Damiano. Li demana per algunes
persones, l'home respon de bona fe del que més o menys té notícia. La
senyora sempre acaba la conversa lamentant-se de què mai més les
tornarà a veure, cosa que no se sap mai com respondre; un curt
silenci i un agraïment per tot li sembla el més correcte. Menja del
que hi ha a les olles, mentre li preparen el jaç, dorm d'una tirada
Surt encara fosc,
no arribarà a l'hora d'esmorzar al poble, s'haurà d'espavilar, el
que sí que farà serà parar a beure. De la font al poble hi ha una
esgarrapada, els ramats de cabres estan solts per la serra, no es
veuen ni pastors ni caps de déu, els senderons són solitaris,
millor pensa: així no caldrà parar a saludar a ningú.
De la punta del mirador
contempla tota l'extensió de cases, carrers i places. Les primeres
construccions ja corren muntanya amunt. L'última vegada que hi va
estar li va semblar més petit, fins i tot més seré. D'aquí estan,
se sent el soroll dels motors i el brunzit de la gent en els seus
menesters, més fort que no pas l'aigua que baixa pel torrent; l'any
està sent generós en pluges.
Nick Lowe - "Cruel To Be Kind"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada